Normativa funcionament menjador 2023-2024

 Presentació

 A Àgora Col·lectivitats pensem que encara que l’hora de dinar sigui un moment de decans de les tasques escolars, no s’ha de trencar la dinàmica de l’escola. Per això en el menjador a més d’una bona alimentació s’ha de proporcionar una continuïtat de la formació, a través d’una promoció d’hàbits i comportaments adequats, sempre donant la possibilitat a l’alumne que es comuniqui amb la resta de companys i els infants d’aquesta manera creïn llaços d’amistat.

El desenvolupament d’hàbits alimentaris saludables, la forma de menjar i el lloc on es menja és tan important com allò que es menja.

Per Àgora Col·lectivitats una de les funcions del menjador escolar és aconseguir que els menors adquireixin costums saludables, coneguin cultures i tradicions diferents i adoptin certa disciplina, a més de promoure el bon comportament i el sentiment de companyonia a la resta dels infants.

Per Àgora Col·lectivitats els equips de monitoratge son un punt clau a l’hora del menjador ja que contribueixen amb la seva presència i els seus actes a l’organització correcta del servei i a fomentar la convivència entre l’alumnat.

Ideari

 El nostre objectiu genèric, com el propi nom de l’empresa indica, és aconseguir apropar- nos a la idea d’ Àgora Col·lectivitats que el menjador escolar es converteixi en un espai on poder compartir vivències significatives, on els infants no estiguin de pas, sinó que sigui un espai on s’hi quedin, que no sigui un impàs temporal entre classe i classe, sinó que sigui un espai sincer i compartit entre monitores i alumnes, on els adults ens interessem per la realitat de cada infant i del grup en general per poder incidir més en la seva educació.

Perquè nosaltres ensenyem, sí, però també eduquem. Podem ensenyar destreses, podem ensenyar hàbits, podem ensenyar dinàmiques, podem ensenyar tècniques, però res d’això no tindria sentit si al darrera de tot, com a última finalitat, no hi trobéssim l’educació. Eduquem per ajudar a fer dels alumnes persones autònomes i responsables, en un futur i en un present i tenim clar que l’estona del menjador és tan educativa com l’estona lectiva.

El nostre ideari es composa del següent:

Autonomia

Considerem que l’autonomia és un valor desitjable en si mateix i a tots els nivells, tot i les seves limitacions que ens pot marcar l’edat o l’organització escolar, però en la mesura del possible és un valors que ens agradaria potenciar.

Educació no sexista

Si posem la mirada en els alumnes, de cap de les maneres acceptem una assignació de rols de gènere, ja que tots i totes tenen les mateixes responsabilitats assignades i els mateixos drets i deures.

Pluralitat i diversitat

Entenem que la suma de les diferents individualitats ens enriqueix com a col·lectiu i ens fa millors, ja que ens ajuda a cadascun dels membres del grup a conèixer i entendre l’altre i, per tant, a tenir més punts de vista per ajudar-nos a prendre decisions, que no només la nostra única i pròpia visió de les coses que passen al nostre voltant.

La prioritat és l’infant

Tot i que a vegades a l’infant li diem “usuari” aquest terme només indica que fa ús del servei de menjador de l’escola, en cap cas és una manera pejorativa de nomenar-lo, sinó el contrari; en tant que usuari hem d’actuar en i per a ell. La particularitat del lleure fa que els infants siguin els beneficiaris de l’activitat o el servei però sovint el valoren els mestres o les famílies. Per Àgora Col·lectivitats si l’infant està satisfet la valoració de tot plegat serà positiva, tot i que no sigui directament qui valori el servei i que potser no tingui tota la informació dels nostres objectius envers ells

Cultura de la Pau

Sabem que la cultura de la pau no és només l’absència de violència, però en aquest punt el plantejament del que partim és que els infants tenen la capacitat de resoldre els conflictes de manera pacífica i sense violència. Som molt conscients que els conflictes són inevitables en les relacions personals i l’estona de menjador és propícia a la seva aparició, però estem convençuts que els conflictes eduquen si tenim les eines per afrontar-los i resoldre’ls.

Marc Teòric

Educació en Valors

Hem de pretendre que els alumnes tinguin experiències i vivències que els aportin valors; que aquests valors els facin actuar de determinada manera que es converteixi en el seu comportament habitual i que, per tant,aquest comportament acabi derivant en la seva actitud.

Educació emocional

Les competències emocionals són “la capacitat per gestionar de manera adient un conjunt del coneixements, capacitats, habilitats i actituds necessàries per prendre consciència, comprendre, expressar i regular apropiadament els fenòmens emocionals i afectius. (Bisquerra, 2009).

Les competències emocionals afavoreixen les relacions amb altres persones i amb un mateix, facilita la resolució positiva de conflictes, contribueix a la salut física i mental, ajuda a l’aprenentatge, entre d’altres. En últim terme, que és el que realment importa, les persones amb competències emocionals estan en millors condicions per contribuir al benestar personal i social.

Objectius generals

• Ajudar a interioritzar en els infants pautes de comportament i hàbits relacionats amb el menjar, la higiene i el grup, coneixent i acceptant les normes establertes en el nostre entorn
• Potenciar la descoberta de nous gustos i, per tant, de noves sensacions.
• Respectar i valorar les diferents pautes de comportament i alimentació de les diferents cultures que hi pugui haver al
• Treballar per unes relacions socials i de convivència adequades a la realitat sociocultural que ens envolta, ja sigui entre companys o entre infants i
• Organitzar el servei de manera que es respongui a totes les necessitats i interessos tant individuals com col·lectius.
• Dinamitzar i reforçar la interacció família-escola-menjador per a l’adquisició de pautes comunes d’actuació en tots els aspectes que comprèn el tema de l’alimentació.

Objectius específics

Objectius d’higiene

• Rentar-se les mans abans i després de
• Rentar-se les mans després d’anar al
• Rentar-se les dents de manera autònoma.
• Recollir la taula un cop acabat l’àpat.

Objectius de menjador

• Mantenir un clima distès i relaxat mentre es
• Utilitzar els coberts
• No llençar menjar a
• Seure bé a la
• Tastar tots els
• Menjar amb autonomia.

Objectius de socialització

• Entrar i sortir del menjador en ordre i to de veu
• Compartir, endreçar i tenir cura del material
• Participar activament de les activitats proposades
• Tractar amb respecte a companys i
• Utilitzar el diàleg per resoldre els
• Mantenir una bona actitud tant dins com fora del

Àrea Psicomotriu, d’Hàbits i Habilitats

Àrea del Coneixement i de les Capacitats Individuals

Àrea Afectiva, de les Actituds i Valors

Funcions del personal

A continuació definim quines són les principals funcions del personal d’ Àgora Col·lectivitats que treballa en el dia a dia i directament amb els alumnes de les escoles:

El monitor o monitora

El monitor o la monitora és la persona encarregada del tracte directe amb els infants i, per tant, és clau en el procés educatiu del menjador. És el principal mitjà educatiu que disposem, ja que és amb qui hi ha més interacció i és qui ha de portar a terme el seguiment i evolució del grup i dels individus que el formen.

És la persona encarregada de conèixer el grup, plantejar-se com assolir els objectius i tenir-los sempre presents per actuar en conseqüència.

Les funcions de la monitora són:

Ser responsable d’un grup d’infants i estar sempre amb ells per tenir cura de la seva seguretat.

Qualsevol altre funció pròpia d’un monitor/a (potenciar la col·laboració dels infants en les tasques del menjador, ajudar els infants que ho necessitin, estar atent als hàbits treballats o per treballar…)

Vigilar que cap infant no surti del centre i estiguin al lloc que els correspon

Evitar els jocs violents i controlar que els alumnes no portin estris que puguin ser perillosos.

Transmetre els valors i normes establertes en el projecte del menjador del centre i comprovar que els infants segueixen les normes de conducta.

Seguir la normativa d’Àgora i de l’escola on es treballa.

Programar activitats i tallers i potenciar la participació dels infants en aquests.

Omplir diària i correctament les llistes d’assistència del seu grup. I Omplir els informes corresponents segons el que s’hagi acordat.

Notificar al coordinador/a, si hi ha, les incidències que hi hagi amb els alumnes per poder-les notificar a tutors, direcció o famílies.

El coordinador o coordinadora de centre

És la persona encarregada de coordinar el servei, és un bon mitjà per assegurar una bona organització del menjador. És la màxima responsable del bon funcionament del servei de menjador i com a tal ha de complir i fer complir la normativa de l’escola i d’ Àgora Col·lectivitats els objectius proposats.

Pot tenir un grup assignat o no, però la seva principal feina és amb l’equip de monitoratge.

Les seves funcions són:

El coordinador pedagògic de zona

El coordinador pedagògic de zona és la persona encarregada de supervisar el funcionament dels centres i d’establir el vincle periòdic amb les direccions o Ampa / AFA de les escoles.

És un mitjà educatiu més perquè, tot i que les seves funcions no inclouen el tracte directe amb els infants, pot oferir solucions innovadores arrel de la seva pròpia experiència o de les experiències observades en altres centres. Bàsicament treballa amb els coordinadors/es de centre.

Les seves funcions són:

Donar suport als coordinadors/es o a l’equip de monitoratge dels centres.

Fer visites periòdiques als centres per comprovar el bon funcionament dels serveis.

Proporcionar els documents o material necessari per dur a terme l’activitat.

Elaborar els materials o documents necessaris pel bon funcionament del servei.

Representar Àgora i vetllar per la bona entesa entre Àgora i el client.

Mitjans educatius

Anomenem mitjans educatius a les principals eines i recursos que tenim per complir els nostres objectius pedagògics.

Aquestes eines poden ser més o menys explícites i sempre cal tenir clar que el nostre àmbit d’actuació és un menjador escolar, amb tot el que això implica (infants que segurament no es queden perquè volen sinó perquè els pares treballen, alumnes que potser no estan amb els seus millors amics, espai d’esbarjo entre classes, obligació de menjar “el que toca”…) i que no sempre facilita un bon moment o ambient per aconseguir algunes de les fites que ens proposem.

Aquests són els principals mitjans educatius que disposem:

El quotidià

Anomenem quotidià als moments del dia a dia que no tenen una activitat definida o planificada. El quotidià és un dels mitjans més important ja que són aquells moments d’hàbits (rentar-se les mans, les dents…) que no estan plantejats com una activitat però que tenen una forta càrrega educativa.

Sovint aquests moments responen a rutines, però també ens referim a certs moments que  es  donen  inesperadament:  quan  resolem  un  conflicte,  quan  responem  a  una pregunta, quan corregim alguna acció o actitud… tots aquests moments són molt importants perquè la manera d’actuar és la veritable manera d’educar.

Els racons

Que és el treball per racons?

El treball per racons és una proposta metodològica que proposa delimitar, dintre de l’aula, diferents espais on els nostre alumnes puguin realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic.

La manera d’organitzar la classe és oferir una gran varietat de propostes a les quals els nens poden accedir d’una forma oberta. Els nens poden realitzar activitats autònomament, amb d’altres companys o amb l’adult. Aquesta manera de treballar implica una metodologia més creativa i flexible, en la que el rol del mestre es dinamitzar els aprenentatges i proporcionar oportunitats per que els alumnes puguin explorar tots els centres d’aprenentatges.

Els racons tenen com a objectiu:

1. Tenir un pati que permeti diferents propostes d’activitat de joc i d’aprenentatge, més enllà del joc de
2. Generar un joc més inclusiu entre nens i
3. Incorporació del pati al projecte educatiu del menjador: potenciar el pati com a extensió de l’espai educatiu, imaginatiu i creatiu.
4. Tenir un pati visualment agradable que incorpori el color i els elements
5. Millora del clima del pati.
6. Generar un clima de treball conjunt i cohesionar la comunitat educativa al voltant d’aquest projecte

Les activitats

A Àgora Col·lectivitats ens agrada prendre’ns les activitats com un projecte ja que normalment en els menjadors ens trobem uns alumnes que només volen jugar a futbol o xerrar i, sobretot els més grans, que no volen saber res de fer activitats dirigides.

Ens plantegem activitats dirigides que ens ajudin a fer les normes del menjador o a saber fer servir el ganivet correctament per aprendre a pelar la fruita, ja que considerem que el servei del menjador és un tot i que li hem de donar un sentit global en què les activitats del pati o de l’aula ens ajudin al treball que es fa dins el menjador o a l’estona d’esbarjo.

Hi ha activitats que les posarem cada curs perquè creiem que és desitjable fer-les per potenciar que els infants aprenguin a organitzar-se el propi temps de lleure, las resta són activitats lúdiques i de diferents tipus (jocs, tallers, etc.) que giren al voltant d’un centre d’interès.

El projecte d’activitats, per tant, vol donar resposta als següents objectius:

1. Oferir diferents tipus d’activitats per l’estona del lleure del
2. Aprofitar les activitats dirigides per treballar valors de manera lúdica.
3. Motivar l’alumnat per gaudir de les activitats
4. Donar suport al treball dels hàbits propis del menjador.
5. Potenciar les relacions entre el menjador i les famílies.

En el projecte d’activitats plantegem un centre d’interès. A través d’ell farem activitats relacionades tant amb l’eix d’animació com amb l’època i festivitat de l’any (castanyada, carnestoltes, carnaval…).

A través del centre d’interès volem engrescar els infants perquè gaudeixin de les activitats dirigides i alhora treballin valors positius i aprofitin el que coneixeran al menjador per compartir-ho amb els companys i companyes i també amb els adults, amb la família…

Les fitxes d’activitat estan dissenyades per tal que quan planifiquem l’activitat sapiguem a qui va dirigida, quan de temps necessitem, quin material necessitem i a quin lloc és més adient fer-la, així com una valoració posterior que ens permeti saber si l’activitat ha engrescat o no i per quins motius.

Assemblees

Proposem fer unes assemblees setmanals per cada grup del menjador, si més no a tots els grups de primària. L’objectiu principal de fer aquestes assemblees és implicar els propis alumnes en el bon funcionament del menjador.

Les assemblees són reunions de tot un grup, on tothom té veu i vot, on s’ha de potenciar la participació activa dels alumnes i on es poden prendre acords que facilitin el bon funcionament del menjador. D’aquesta manera si hi ha algun conflicte puntual, que no sigui urgent, ja existeix un espai formal on parlar-ne i on solucionar-ho i així els alumnes coneixen els recursos que poden tenir per participar.

És propi de l’assemblea de grup:

• Elaborar les normes que han d’assegurar un funcionament òptim del menjador.
• Revisar i actualitzar, si cal, aquestes normes establertes pel propi
• Parlar i solucionar, si cal, dels problemes ocorreguts entre
• Proposar una nova organització o accions concretes per millorar qualsevol aspecte del funcionament de l’estona del menjador, especialment pel que respecta al propi grup, però també per fer propostes a la resta de

Depenent del grup i especialment de la seva edat, el monitor o la monitora haurà de dirigir més o menys les informacions o els temes a parlar i també cal regular la seva durada: amb els alumnes d’educació infantil i cicle inicial l’objectiu és que coneguin aquest funcionament i que s’habituïn a solucionar els problemes dialogant; amb els alumnes de cicle mitjà i superior l’objectiu és la seva participació activa per fer-los responsables.

Les assemblees poden tenir una durada llarga si una discussió o traspàs d’informació així ho requereix o poden durar 5 minuts si aquella setmana no hi ha temes a parlar. També es poden utilitzar per fer dinàmiques i role-playing per tractar temes que considerem necessaris.

Per potenciar la participació dels alumnes i una bona organització de les assemblees es pot tenir un paper penjat per tal que els alumnes puguin anar escrivint durant la setmana temes sobre els que volen parlar o tenir una bústia on els alumnes poden anar posant temes durant la setmana. Es pot fer anònim o amb nom, ja que depenent de l’alumne li pot ser més fàcil proposar un tema, un problema ocorregut o un neguit si no l’ha d’exposar davant de tothom.

El menjador que volem

Volem un menjador tranquil, que no sigui un moment de pressa i de “bronques”, on els infants siguin autònoms i responsables i on els equips de monitoratge siguin amables, flexibles, acompanyants del procés de menjar i de lleure i alhora ferms en les seves decisions i coherents en les seves accions. En definitiva, tenir present l’ideari i el marc teòric presents en aquest projecte i treballar per assolir els objectius plantejats.

Per aconseguir el menjador que volem tindrem en compte les pautes d’observació que ens permetran analitzar dia a dia quins punts estem complint, quins podem millorar i quins hem d’estar a sobre perquè no es compleixen.

Pautes d’observació

Finalment afegim unes pautes d’observació o indicadors per tal que la coordinadora i cada monitor o monitora pugui observar si el grup assignat segueix el model que volem i tenim el menjador que desitgem.

1. Abans d’anar a dinar, els alumnes:

2. Durant l’estona de dinar, els alumnes:

3. En acabar de dinar, els alumnes:

Planning estàndard setmanal

1r TORN DEL MENJADOR

2n TORN DEL MENJADOR

Proposem aquest Planning com una manera de veure plasmat tot el que hem dit al projecte pel que fa a l’organització del servei de menjador. Som conscients que hi ha centres on l’horari del menjador és de 2 ó 3 hores, enlloc de 2 hores i mitja, altres que organitzen activitats extraescolars al migdia, altres que tenen SEP, etc. i que aquesta organització no serà viable.

El que per nosaltres és important és veure en un Planning la organització que volem implantar en els menjadors gestionats per Àgora Col·lectivitats: programar una activitat artística, jocs dirigits, taller o manualitat, assemblea i joc lliure cada setmana; preveure temps per recollir i preveure temps per rentar-se les mans, anar al lavabo, etc. abans de tornar a les classes de la tarda.

Per als monitors i monitores, hem organitzat un sistema bimensual de “càpsules formatives”.

Aquestes càpsules tenen una durada d’entre 30 i 60 minuts, quedem amb l’equip de monitoratge al matí, abans de començar el servei de menjador.

Les formacions de caràcter pedagògic les fa el mateix Coordinador Pedagògic d’Àgora Col·lectivitats, la persona que fa el seguiment del centre i del mateix equip durant tot el curs. Aquest Coordinador Pedagògic és Llicenciat en Pedagogia i director d’activitats de lleure infantil i juvenil.