José Vicente Gaspar
L’associació de superdotats i talentosos de Castelló, ACAST, ens va oferir una xarrada online el dia 27 d’octubre a les 16 h, a càrrec de la psicòloga infantil i juvenil especialitzada en la matèria, Maria Endrino, la qual pretén informar i resoldre dubtes al conjunt del professorat sobre la seva detecció i intervenció, així com la forma de coordinar-se amb les seues famílies.
La dificultat per detectar l’alumnat d’altes capacitats és el motiu principal del fracàs escolar d’un 60% d’aquests alumnes. Molts d’ells no acaben la secundària. Això es deu als mites que posseeix la societat sobre el concepte i l’escassa informació que arriba als centres docents en relació amb el tema.
La freqüència de trobar un alumne amb altes capacitat és d’un per classe, aproximadament. Actualment, a Catalunya es detecta un 0,02% d’alumnes d’alta capacitat a les aules enfront del 2% que hi ha de mitjana. A què es deu aquesta situació? A una falsa concepció del què significa tenir alta capacitat. Molts docents hauran ensenyat a aquests alumnes i hauran notat certes característiques que han atribuït a altres causes. Per exemple:
– És un xiquet o xiqueta intel·ligent però no vol treballar.
– Coneix el tema però no segueix adequadament les instruccions d’un examen.
– Es resisteix a escriure o la seva lletra no s’entén.
– Repta el docent contínuament.
– Fa altres coses mentre el professor explica, no sembla estar atenent.
– Té un alt coneixement de la matèria a classe però després mai treu excel·lents als exàmens ni presenta els treballs exigits.
– Es queixa de les injustícies, tant sobre les normes de l’institut, com el funcionament del món en general.
– No suporta el soroll, les repeticions, estar assegut.
– És capaç de suspendre si s’avorreix encara que conegui molt bé els conceptes.
– És solitari o, en canvi, és el que domina la resta de la classe.
– Sempre està callat, excepte quan alguna cosa no és correcta, té algun dubte o vol més informació.
– Té els seus propis mètodes d’estudi.
– Destaca de manera sorprenent en unes matèries, però descuida per complet aquelles que no li agraden o li generen dificultats.
– Es deprimeix per temes existencials: la mort, el sentit de la vida, problemes globals…
– No para quiet, té multitud d’interessos, però no sol acabar-los.
– És molt intens emocionalment i es pren determinades problemàtiques amb la responsabilitat d’un adult.
– És hàbil negociant amb el professor per tal de donar-li la volta a un càstig o una situació que no li convé.
– Coneix el tema però no segueix adequadament les instruccions d’un examen.
– Es resisteix a escriure o la seva lletra no s’entén.
– Repta el docent contínuament.
– Fa altres coses mentre el professor explica, no sembla estar atenent.
– Té un alt coneixement de la matèria a classe però després mai treu excel·lents als exàmens ni presenta els treballs exigits.
– Es queixa de les injustícies, tant sobre les normes de l’institut, com el funcionament del món en general.
– No suporta el soroll, les repeticions, estar assegut.
– És capaç de suspendre si s’avorreix encara que conegui molt bé els conceptes.
– És solitari o, en canvi, és el que domina la resta de la classe.
– Sempre està callat, excepte quan alguna cosa no és correcta, té algun dubte o vol més informació.
– Té els seus propis mètodes d’estudi.
– Destaca de manera sorprenent en unes matèries, però descuida per complet aquelles que no li agraden o li generen dificultats.
– Es deprimeix per temes existencials: la mort, el sentit de la vida, problemes globals…
– No para quiet, té multitud d’interessos, però no sol acabar-los.
– És molt intens emocionalment i es pren determinades problemàtiques amb la responsabilitat d’un adult.
– És hàbil negociant amb el professor per tal de donar-li la volta a un càstig o una situació que no li convé.
Si heu tingut alumnes amb una o més d’aquestes característiques, és molt probable que tinguin alta capacitat i necessitin una atenció específica.
Consulteu aquest enllaç per disposar de més bibliografia.
