Mar Pitarch
Joan B. Beltran Reverter és un recuperador de la memòria històrica i es pot dir que s’ha especialitzat en l’estudi dels deportats republicans de les Terres de l’Ebre als camps d’extermini nazis. Beltran explica la causa per la qual els republicans fan cap als camps d’extermini nazis. Concretament, tot comença quan a mitjans del mes d’abril del 1938 les tropes franquistes entraven als pobles de la comarca Montsià i també la veïna del Baix Maestrat (en concret, Vinaròs) i trencant el front republicà en dos tot provocant l’aïllament de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol. Així, molts emprenen una fugida accelerada cap a l’exili sobretot arran de la desfeta de la batalla de l’Ebre i que acaba al novembre del 1938. En tots aquests fets històrics trobem històries de patiment i de lluita per sobreviure. Històries properes però sovint invisibilitzades o ignorades en l’actualitat i que Beltran vol fer-les presents entre nosaltres els jóvens per tal de poder completar aquesta part de la nostra història.
Així, el passat 30 d’abril l’historiador canareu Joan B. Beltran Reverter va oferir-nos als alumnes de 2n de Batxillerat una interessant xarrada sobre els cinc rapitencs que foren deportats als camps d’extermini nazi. Beltran va fer un breu repàs a diversos aspectes biogràfics de cadascun d’ells i com va ser el seu tràgic pas per aquells camps dels quals no va poder sortir-ne cap en vida. A la xarrada Beltran va contextualitzar-nos aquella època i va mostrar-nos imatges dels horrors que es van viure en aquells camps de la mort.
El noms dels deportats rapitencs dels quals va parlar Beltran foren:
-Miquel Carles Escrihuela, “Miquel de Sol”.
-Pere Gras Reverté, “Lo Roig del Maro”.
-Francesc Cera Castellà, “Cera”.
-Carles Navarro Valldepérez, “Valldejocs”.
-Manuel García Martín, que tot i no haver nascut a la Ràpita va morir el 1974 i està enterrat al cementeri del nostre poble.
