A les pel·lícules hi sentim les veus dels protagonistes i la banda sonora, és clar, però també una pila de sons invisibles, però imprescindibles: el galop d’un cavall, les passes dels protagonistes, una porta que es tanca, algú que es grata el cap, que s’espolsa la roba o que es clava una trompada…
De gravar tots aquests sons se n’ocupen els artistes Foley, que a dins d’un estudi de gravació se les empesquen totes perquè els sons sonin tan reals com sigui possible.
Els alumnes de 2n de l’ESO han pogut ser artistes Foley, de la mà dels tallers en línia de PRIMER CINEMA de la Fundació La Caixa.
Molts anys ja han passat des que els germans Lumière, cap al 1895, presentessin un dels invents més revolucionaris dels últims temps, el projector cinematogràfic. El cinema va anar avançant a poc a poc, amb noves tècniques que avui dia tots coneixem. Quan les pel·lícules van deixar de ser mudes per passar a transmetre sons i veus va arribar l’efecte sala. Un efecte que moltes vegades passa desapercebut davant les nostres orelles, però que és, al capdavall, una de les més imprescindibles perquè una pel·lícula resulti el més real i propera possible. En què consisteix aleshores? Jack Foley ‒l’home del qual rep nom aquest efecte‒ va ser un conegut novaiorquès que va desenvolupar múltiples i diferents tècniques de sons per al cinema a partir de l’any 1927 ‒aproximadament‒ en endavant.
Voleu saber més?, i Jugar una mica?
https://www.youtube.com/watch?v=57G5Y8BLCAQ&ab_channel=FabioPastore
