La sortida al Museu de l’Aigua de Lleida (Canadenca) engega el motor de la nova metodologia d’aprenentatge que utilitzarem a 1r d’ESO: metodologia globalitzadora.
Al final del curs passat l’equip impulsor (professorat de l’àmbit lingüístic, social, cientificotecnològic i Educació Física) ens vam plantejar quina seria l’espurna que utilitzaríem per motivar l’alumnat. Ens vam adonar que des de tots els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb notícies relacionades amb la sequera. L’economia de la majoria de les famílies del centre gira entorn de l’agricultura i de les empreses relacionades amb el sector primari. Tenim també la construccions importants relacionades amb el reg, la transformació agrícola del territori i el tresor de la memòria de totes les persones que van formar part d’aquest canvi. A més a més, a les escoles de la ZER, Seròs i Aitona el curs passat van treballar el projecte de l’Aigua. Així doncs, podíem plantejar-nos una continuïtat i preguntar-los què passa quan NO tenim aigua i vam decidir que el lema del primer trimestre seria: «La sequera: què passa quan l’aigua escasseja?».
El treball globalitzador, entre altres coses, afavoreix l’aprenentatge significatiu, potencia el treball cooperatiu i ens permet atendre millor la diversitat. Pensem que ens ajudarà a motivar l’alumnat i a aprendre a partir de les experiències viscudes. S’estructura en tres fases (inicial, desenvolupament i tancament). En la fase inicial el que pretenem és generar un conflicte cognitiu, esbrinar quins coneixements previs sobre el tema tenen i quines són les preguntes que se’n deriven, que fan els mateixos alumnes, i que formaran part de l’esquelet del projecte. El primer que hem fet és preguntar «com seria el dia a dia si no tinguéssim aigua o l’haguéssim de racionar?», «com ens arriba l’aigua a casa?», «quines construccions tenim al nostre entorn que emmagatzemen o que ens permeten regar»?
La visita a la Canadenca i la cursa d’orientació a La Mitjana ens va servir per respondre les primeres preguntes i per conèixer quines construccions són clau perquè els nostres camps, indústries i cases tinguin aigua: el riu, les séquies, el canal de Seròs, els pantans…
Així doncs, tenim a l’abast molta informació per començar i per aprendre que l’aigua és un tresor, que l’aigua és vida i que als nostres pobles tenim moltes històries per contar relacionades amb aquest tema i que aviat podreu conèixer.
Equip impulsor.
