Actualment a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i específicament al Departament d’Estratigrafia, Paleoclimatologia i Ciències Marines, estudien les hipòtesis fetes sobre la composició de la placa continental a la zona de Barcelona per comprovar si són correctes i fiables.
Les aportacions incials fetes per altres Instituts i Universitats, afirmen que la composició geològica d’aquesta placa continental es troba modificada per les aportacions que ha rebut del rius Llobregat i Besós i canvis antropogènics que han dut a terme a la ciutat de Barcelona, específicament al Port.
En aquest artícle ens centrarem en el treball de laboratori, específicament en algunes de les proves que duen a terme amb les mostres de sediment per a poder obtenir els resultats finals, els que podran ser comparats amb els estudis realitzats per altres Universitats.
Per a començar amb el projecte la Facultat de Geologia prepara una campanya de 9 dies en els que obtindran les mostres de sediment a alta mar. El procés de la pressa de mostra podriem dir que és el més important de tot l’estudi, ja que les mostres que hem de prendre han de ser representatives i han d’estar fetes perfectament per a que els resultats dels anàlisis siguin fiables i correctes.
El conjunt de catedràtics, doctors i post-doctorats que van a bord prendran les mostres utilitzant un conjunt d’aparells especialitzats per extreure mostres homogènies del subsòl marí, aquests aparells s’anomenen multi-corer o box-corer.
Al laboratori les mostres arriben el cores, els qual anteriorment han estat a 50ºC per tal que la mostri perdi gran part de l’aigua continguda i els pugui treballar amb el sediment.
Per treballar amb precisió hem de prendre una mostra cada 0.5 cm durant els primers 5 cm, cada 1 cm fins als 20 cm i a partir d’aquí cada 2 cm fins al final del core; totes aqueste mostres han de ser col·locades a bosses, prèviament tarades per saber el pes de la mostra que posem en aquestes.
El treball de laboratori i el seguit d’anàlisis que explicarem comencen a continuació, en el moment en que les bossetes arriben amb el sediment a l’interior i etiquetades en referència al centímetre al que pertànyen. Un del processos que es duen a terme és la determinació de carbonat de calci (CaCO3) mitjançant el calcímetre de Bernard. Per dur a terme aquest anàlisis haurem de seguir la següent Checklist.
Les conclusions extretes després de fer tots els anàlisis van ser poder confirmar que efectivament, la placa continental a la zona de Barcelona està formada per tots els sediments que transporten principalment els rius Llobregat i Besós fins a la seva desembocadura i que sedimenten al fons marí. També han afirmat que regeneració d’aquesta capa a causa de tots aquests sediments va trigar uns 40 anys i que si no hi haguès hagut la canalització del riu Besós al seu curs baix no haguèsim arribat a tenir mai la composició que tenim actualment.
El contingut del carboni orgànic trobat als anàlisis prové principalment de les aportacions orgàniques normals que té el riu, però una gran part prové de totes les indústries que evoquen part de les seves aigües residuals als rius. Les acumulacions més altes de sediments no propis de l’estructura que tenia aquesta placa el passat, es troben a la desembocadura del riu Llobregat i concentracions una mica més baixes es troben entre les desembocadures dels rius Besós i Llobregat i també a la desembocadura del riu Foix podem trobar concentracions elevades.
Formar part d’un equip de treball et fa aprendre moltes coses diferents i et fa crèixer com a professional però també com a persona. El dia a dia treballant amb nous aparells, tècniques i reactius fa que agafis més confiança en tu mateix dins d’un laboratori, però a part et fa conèixer a gent de la qual pots aprendre moltes coses i compartir moltes vivències que t’ajudaran més endavant a afrontar la teva vida professional amb més èxits i satisfacció personal. Moltes gràcies a tota la gent del Departament d’Estratigrafia, Paloeclimatologia i Ciències Marines per deixar-me formar part del vostre equip.
