Primera sessió del taller: Somriu, són adolescents!!

f3f3a72d-7a05-4cd7-a217-19277a60861f

“Fem nusos”

 conduïda per en Quim Cabra

(Tècnic d’Educació de la Generalitat de Catalunya) 

Durant aquesta primera sessió hem treballat el tema del vincle.

  Sabem com estan els nostres fills i filles?

No el que fan o no fan, sino com estan.

Com ho fem això?

Els pares i mares assistents aporten el seu punt de vista sobre aquest tema; què ens preocupa? 

Què ens porta a assistir aaquest taller?20151124_195022

Les principals idees i reflexions han sigut: 

L’escolta de vegades és interpretar, llegir el llenguatge no verbal. Sovint el que ens diu no és el que està passant.

Hem d’entendre com estan i què els hi passa i mirar-ho amb una certa distància, començant per desdramatizar l’adolescència ja que això no és un fenomen nou (encara que a nosaltres ens sembli que ara és diferent, aquesta percepció que tenim de l’adolescència es repeteix al llarg dels segles).

Hi ha molts estils de fer de papa i mama, en Quim posa els exemples de la “mama llevaneus” que va netejant el camí perque no hi ha20151124_194553gin obstacles o la “mare helicòpter o dron” aquella que és molt controladora.

Els nostres fills i filles han d’aprendre a gestionar coses però en algunes coses necessiten que els hi posem límits. Hem de deixar que facin el que vulguin? Com gestionem el

tema dels límits? És fácil? Pot crear conflicte? Hi ha temes que són innegociables?

Els hi hem d’ensenyar a que tinguin criteri per decidir. Per exemple amb el tema de la seguretat i de la salut (drogues, alcohol), han de saber que hi ha coses que no tenen segona oportunitat i que no s’hi pot jugar. Els hi hem de transmetre un missatge de fermesa i també tenir present que nosaltes, els pares i mares, som els seus models de referència.

Per altra banda, els nens/es necessiten sentir-se que s’han fet grans i tambè necessiten tenir un sentiment de pertinença a alguna cosa, que no estiguin sols, ni aïlllats.
En definitiva, és important acompanyar-los, no preocupar-nos sino ocupar-nos. Estar a prop, saps com està i que fa, impregnar-nos de tot el que fan.

També es parla de les famílies  que tenen més d’un fill/a, hem de buscar moments per compartir individualment amb cadascú d’ells o elles, agafar una mecànica que afavoreixi  aquests moments, trobant espais diferenciats.

Com a deure per a la propera sessió: al llarg del dia en quin moment pensem que hi ha una conexió amb el nostre fill/filla? Identifiquem aquest moment?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>