David Carrera i Èlia Torras
Durant aquest curs 2024-2025, dos alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut, la Laia Taulats i el Pau Márquez, es van traslladar a Itàlia per participar en el projecte Erasmus. Del 13 de gener al 7 de març van estar-hi aprenent l’italià i descobrint una nova cultura.
En Pau i la Laia van tenir l’oportunitat de viure una molt bona experiència a la província de l’Abruzzo, concretament a Montesilvano, una ciutat situada al costat de Pescara, que té uns 50.000 habitants. Aquesta experiència els va permetre conèixer tant la muntanya com la platja d’aquesta regió.
Pel que fa a la valoració d’aquest Erasmus, tots dos la consideren molt positiva. Tot i que hi va haver moments difícils, la repetirien sense dubtar-ho. De les coses que els van sorprendre de la cultura italiana, en Pau fa referència al respecte que es mostra cap als professors i al fet que la religió tingui un paper important en la vida quotidiana. La Laia, per la seva banda, es va sorprendre de la manera de conduir dels italians, ja que ho fan sense cinturó de seguretat, i del fet que va haver d’assistir diverses vegades a classes de religió.
Quant al sistema educatiu, van notar moltes diferències respecte al sistema de Catalunya. A Itàlia, els professors són tractats amb molt de respecte, els alumnes s’han d’aixecar quan els docents entren a l’aula i se’ls ha de tractar de vostè. A més, l’ensenyament és més tradicional: el professor explica unes pàgines i els alumnes han d’estudiar molt més pel seu compte. Pel que fa als horaris, seguien el mateix que a la seva classe a Catalunya. En Pau feia assignatures com matemàtiques, física i química, però sense llatí. L’horari de la Laia era de 8 h a 14 h. En general, els professors faltaven sovint i, en algunes ocasions, els deixaven marxar abans.
Durant el seu temps lliure, en Pau jugava a voleibol i escacs, mentre que la Laia practicava bàsquet tres cops per setmana. A més, cap al final de l’estada, va començar a assistir a classes d’italià. També van aprofitar per fer turisme i visitar llocs com Roma, Nàpols i el Parc Natural de l’Abruzzo.
Es van allotjar amb famílies locals, però cadascú vivia en una casa diferent. L’objectiu principal d’aquest Erasmus per a tots dos era aprendre italià i fer noves amistats. Al principi, van tenir alguna dificultat amb l’idioma, però a mesura que passaven les setmanes, van anar millorant la seva forma de comunicar-se. Això va ser especialment complicat, ja que el nivell d’anglès dels italians era molt baix i hi havia poques persones que sabien espanyol.
Durant els dos mesos d’estada, van haver de realitzar diversos exàmens i treballs, els resultats dels quals van ser bons. Pel que fa a l’acollida dels companys de classe italians, al principi van ser l’atracció del grup, però després van haver de fer més esforç per socialitzar. No obstant això, van aconseguir establir bones relacions. En Pau recorda especialment el dia que van visitar una facultat d’arquitectura a Pescara, mentre que la Laia destaca les amistats que va fer amb persones d’altres països, com Amèrica i Nova Zelanda.
Recomanen l’experiència a altres estudiants perquè creuen que ajuda a créixer personalment, fomenta independència i permet veure el món amb una mentalitat més oberta. Com a consell, recomanen aprendre una mica l’idioma del país abans de marxar. Tot i les dificultats inicials, tots dos tornarien a fer un Erasmus, ja sigui al mateix lloc o en un altre país amb una llengua que ja coneguin una mica.
