El batxillerat d’Arts Escèniques, Música i Dansa estrenem un nou videoclip. La proposta d’aquest curs és un treball de creació, la font d’inspiració del qual ha estat un mirall. El guió, la gravació i l’edició del vídeo està treballat íntegrament pels alumnes de la matèria d’Arts Escèniques. La gravació de les veus i dels instruments s’ha fet als Estudis Santa Pau de Cornellà del Terri i ho han portat a terme els alumnes de l’assignatura de Llenguatge Musical.

Argument del vídeo:

Les persones som molt més del que veiem en un mirall, sovint tendim a idealitzar el que hi ha al darrere. Les xarxes socials solen crear-nos inseguretat ja que sovint el que hi veiem dels altres no coincideix amb la realitat. Els bonics petits flashos del mirall del vídeo representen la bellesa i la perfecció que tots busquem quan ens emmirallem, però la realitat és que el seu reflex no ens expressa l’interior de la persona, la seva riquesa o la seva buidor.

El protagonista del nostre videoclip és un subjecte popular, tothom l’admira, no passa desapercebut i tothom s’hi voldria emmirallar, però curiosament quan finalment s’hi emmiralla descobrim  que no hi ha res a l’altre costat, només buidor.  El mirall serà, per tant, l’element que definirà  una realitat connotativa, però perfectament fidel a l’interior de la persona. El seu reflex, exempt, de cap figura, manifestarà la buidor sentimental del subjecte, tot i semblar pletòric d’amistats.

Ens ha agradat la frase del poeta francès Jean Cocteau quan diu:

“Els miralls abans de donar-nos la imatge que reprodueixen haurien de reflexionar una mica”.

Per una altra banda, la cançó “¿Qué vendrá?” explica que hem d’agafar la vida tal i com ens ve, amb els costats bons i també les dures proves que de vegades ens apareixen pel camí. Tots aquests moments, els bons i els dolents construeixen la nostra vida, el nostre camí.  Per tant, la nostra vida és un aprenentatge continu que hem d’acceptar, i hem d’aprendre a cultivar-lo per anar.