Neus Borrell i Miquel Joan, reciten Pics vertiginosos, Poema de Perejaume , Pagèsiques Edicions 62. Pics vertiginosos, turó del descens, muntanya que t’aplanes, que t’afones. No hi ha carena que no s’hagi de respondre amb la vida profunda. Davallen les muntanyes, baixen més i més avall, s’ensoten, es concaven fins que ensorren, seminals, les seves neus. […]

Ahir va ser el primer dia de Primavera.Avui és el Dia Internacional de la Poesia. Ens ve de gust compartir aquest cant a l’esperança de l’escriptora italiana Irene Vella. Us desitgem un dia ple d’energia, a casa, encara hi hem de ser, i ben convençuts que #TotAniràBé  

Bon dia per tothom! Els núvols se’n van, les muntanyes es queden. Alguns que ara marxen, altres que s’esperen. Ocells donant voltes, les oques s’esveren. Les vaques saludant, ensenyant el cul. Els camps són verds i el cel “asul”. Les floretes creixen i volen els cucs, els cèntims s’encenen, polítics feixucs. Bon dia per tothom!

I Josep Calataiud, Coordinador Pedagògic, que us vol encomanar l’energia ancestral de la mare terra, la consciència que som el que ens proposem ser.  

L’Albert Arcas i Pons, professor de Bilogia i Geologia, Coordinador de Convivència, ens comparteix uns quants poemes… temps era temps, oi, Albert!!