EL MÓN INTERN DE L’INFANT DES DE LA PSICOMOTRICITAT

Aquest tercer trimestre hem seguit gaudint de l’espai psicomotriu a vegades en petit grup barrejant de Lleons i Lleones i Gegantes i Gegants i a vegades amb el grup sencer de cada classe. Cada proposta ofereix els mateixos materials i propostes motrius, però les interaccions i els resultats són diferents.

Hem seguit amb les dinàmiques i rituals habituals, fet que facilita que l’infant pugui anticipar i imaginar les propostes de joc i d’acció, projectant un desig previ que desperta el cos i la ment per a dur-ho a terme. A través del cos i el moviment i junt amb l’espai i el temps organitzat a la sala, escoltem activament el desig de la criatura i quin interès el motiva cap a l’expressivitat motriu espontània.

En aquest article, a banda de compartir imatges, us explicarem una miqueta més enllà tot allò que facilita i estimula la psicomotricitat Aucouturier tal com es contempla a la nostra escola.

Us deixem una sèrie de frases per entendre una mica més enllà la nostra pràctica psicomotriu Aucouturier.

“Viure l’expressivitat motriu espontània afavoreix l’alliberació d’emocions”

“En el balanceig, l’infant recorda el plaer vinculat a les primeres sensacions laberíntiques i embrionàries”

“En el salt en profunditat, la criatura experimenta el plaer per la pèrdua de referències cinestèsiques i de suport, en un ambient segur i acollidor”

“En el joc simbòlic, l’infant denota la capacitat per posar-se en el lloc d’un altre personatge, amb el que a través d’aquest, ens mostra com se situa i comprèn el món que el rodeja”

“L’infant expressa, a través de la seva acció, el seu món imaginari més intern”

“El dibuix, el grafisme, el modelatge… Són pilars de l’expressió de les emocions, projectant les històries afectives de l’infant”

“S’entén la criatura en la seva globalitat: cos, afectes, emocions, pensaments, sentiments…”

“En els jocs d’amagatalls (aparèixer/desaparèixer, “escondite”, “fet i amagar”) es juga a perdre la mirada de l’altre, vivint amb plaer el fet d’amagar-se i tornant a aparèixer, revelant així una bona història relacional”

“Els jocs de persecució ajuden a la criatura a elaborar la presència/absència de l’altre.

Perseguir o ser devorat és jugar amb el desig i la por alhora”

“El nen o nena que juga a provocar caigudes i desequilibris, ha superat amb gust l’angoixa per la caiguda, viu amb plaer les ruptures tòniques i el passatge de la tensió (caminar, córrer) a la distensió (caure)”