El Poble

EL POBLE DE BALSARENY

Contacte

• Telèfon: 93.839.61.88
• Adreça: C/. Carrilet, 8 – Balsareny (08660)
• Correu electrònic: a8001583@xtec.cat
• Lloc web: http://agora.xtec.cat/iebalsareny//
• twitter: @e_guillem

Situació

El municipi de Balsareny, a la comarca del Bages, constitueix una vall de suau nivell, travessada pel Llobregat, en el seu curs mig, de nord a sud. El delimiten el mateix riu, el turó del castell i diverses serralades. Limita al nord amb els municipis de Navàs i Gaià. A l´est i al sud limita amb Sallent, i a l´oest, amb Castellnou de Bages. El Llobregat deixa aigua a la sèquia, que la porta fins a Manresa des de sota el castell, a la resclosa dels Manresans, i en rep de la riera de Gaià, a l´esquerra, i de les del Mujal i Conangle, a la dreta. Un bon nombre de torrents acaben de fendir el relleu aturonat, que assoleix la seva alçada màxima (622 m.) al turó de les Pinasses. El poble, de 36,64 km2, és a una alçada de 327 m. Les coordenades de Balsareny són: N 1º 52′ i S 41º 51′ 30”.

Comunicacions
Per la carretera C16 hi ha tres entrades i sortides. Balsareny nord, centre i sud.
També tenim carreteres que ens comuniquen directament amb Súria i Avinyó.

Població
Amb dades del padró del 2019, Balsareny té actualment 3159 habitants. Aquesta ha estat l’evolució de la població des del segle XVIII.

Una mica d’història

La vida política de Balsareny des de la primeria del segle XX fins a la guerra estava força polaritzada, tal com demostra l´existència de dos centres d´esplai i reunió: el Centre Catòlic i el Cercle Instructiu i Recreatiu, el primer amb un aire religiós i conservador, i el segon laic i republicà.

En el camp sindical, la CNT, organitzada des de 1919 a Balsareny, era el sindicat amb més força al poble, i això facilità la insurrecció de l´Alt Llobregat, el 1932, durant la qual els escamots armats arribaren a ocupar l´ajuntament un parell de dies. L´existència del grup nacionalista “Palestra” acabava de completar el panorama sociopolític del poble.

En acabar la guerra, el 1939, el Cercle Instructiu fou clausurat. L´activitat cultural va iniciar la recuperació el 1945, amb l´aparició d´una colla sardanista, el 1948 amb les representacions de Els Pastorets de la Colònia Soldevila. El 1955 es fundà l´agrupament escolta Guillem de Balsareny, i quatre anys després l´associació Amics dels Castells. Els anys 60 va tenir una important activitat el grup de teatre La Lluerna. El 1976 es va crear la coral Sant Esteve i l´esbart dansaire, i també el Centre Cultural Recreatiu. Es va començar a publicar la revista Sarment. L´any 1979 es van celebrar per primer cop els festivals d´estiu, i el 1980, impulsat per antics socis, es va recuperar l´activitat del Cercle Instructiu i Recreatiu.

Durant el segle XX, Balsareny ha mantingut una tendència al creixement fins als darrers decennis. Cal buscar-ne els motius en l´època d´esplendor del tèxtil; en segon lloc, per l´inici de les prospeccions potàssiques el 1934, i en tercer lloc per l´inici de l´activitat minera, el 1948. Fins a la guerra del 36, Balsareny va rebre, bàsicament, una immigració de les poblacions de la vora i, coincidint amb les prospeccions mineres, van començar a arribar-hi persones procedents de comarques properes.

Després de la guerra, es va recuperar el ritme de creixement demogràfic fins a la dècada dels seixanta, en gran mesura per la immigració de famílies del sudest peninsular. Això anà acompanyat del desenvolupament urbanístic. A partir dels anys 60, Balsareny va patir una davallada de població arran de la crisi industrial, sobretot del tèxtil i la mina.

Balsareny va passar el seu pitjor moment econòmic al final de la dècada del setanta i durant els anys 80, i moltes persones van haver de desplaçar-se a altres pobles veïns a treballar.

El 1973 va passar el darrer comboi del Carrilet.

Llocs d’interès

Castell de Balsareny

El castell de Balsareny és sens dubte el monument més representatiu i carismàtic de la població i un dels més coneguts de la comarca. És ben visible no solament a causa de la seva situació, sinó també a causa de la seva mida i del seu bon estat de conservació. Present des dels orígens en els esdeveniments de la història del poble, l’actual fesomia de l’edificació correspon al més pur estil gòtic civil català i data del segle XIV.

Església Parroquial de Santa Maria

Surt esmentada per primera vegada el 1009. De l’antic edifici preromànic només queden unes restes a la façana, a la nau central i al campanar.Es troba dins l’antic terme del castell, al lloc on després sorgí l’actual població. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia, que conserva encara avui.És un edifici que fou erigit cap a les darreries del s.XIII, però seguint encara els cànons imposats pel romànic. Els segles XVI-XVII s’hi feren importants reformes.

Fortí del Maurici

Fortí situat damunt del serrat del Maurici, del qual pren nom. Es troba a prop del poble, al costat de la carretera que va cap a Súria i a l’altra banda de l’actual Eix del Llobregat. Malgrat tractar-se d’un dels millors exemples d’arquitectura militar del segle passat, no s’arribà a construir del tot.Tot i ser edificat per a defensar-se dels carlins, durant la primera carlinada fou ocupat pel Comte d’Espanya, que assetjava Balsareny.

Ermita del castell

Al costat mateix de la fortalesa, (en un replà que hi ha a migjorn d’aquesta) i en un excel.lent estat de conservació, s’alça la capella, un magnífic exemple de l’austeritat i la puresa del primer romànic català.
La parròquia de Santa Maria és esmentada ja l’any 1039; l’edifici actual conserva la nau central, del s.XII, rematada per un absis semicircular.
Ampliada el s.XVII amb una capella lateral d’estil barroc, havia estat dedicada anteriorment als sants Iscle i Victòria.

Mas de Puigdorca

Mas i antic lloc, al sector oriental del terme, a l’esquerra del Llobregat. L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny (11 cases el 1685); fou renovada al s.XVIII.

Pintures de Josep Obiols al Casal Mare de Déu de Montserrat

Murals a la capella del Casal de Balsareny (1945).

Església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila

Documentada al 1038, l’església romànica de Sant Esteve, situada a la colònia tèxtil del mateix nom, és un altre monument digne d’admiració. Originàriament constava d’una nau rectangular. De la primitiva edificació es fa patent una part de la nau i l’absis central. El 1942 s’amplià, afegint-hi dos absis neoromànics. Modernament s’hi han fet restauracions que permeten de descobrir una part de l’antiga edificació.

Santa Maria de Ferrans o Sobirana

A la carretera de Súria, en un petit serrat que domina la vall de Ferrans, i construïda durant el s.XII, trobem una altra peça arquitectònica interessant, restaurada amb gran encert.L’església de Sant Ramon, actualment desafectada, és una antiga parròquia; d’estil romànic tardà, forma un sol cos amb la masia de Sobirana, de la qual pren el nom. De dues naus, fou reformada al s.XIII, quan es va bastir el campanar. El 1979, després d’una restauració, fou beneïda i restablerta al culte.

Sant Vicenç de Ladernet

Tot i trobar-se en estat ruïnos, es pot apreciar encara amb total claredat l’estructura i gran part de l’interior d’aquesta església preromànica, situada en un indret emboscat, estès a la riba esquerra de la riera de Conangle, propera al mas Candàliga i sota la torre de Castellnou, a la banda ponentina del terme.El lloc i l’església apareixen citats el 1035. Hi ha la tradició d’haver-se aplegat en aquesta capella, vers els segles XVI-XVII, un petit grup de donades.

Cultura i Festes

La Festa dels Traginers

Aquesta és la festa que ha fet popular Balsareny arreu de Catalunya. Declarada Festa d´Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d´Interès Nacional a Catalunya el 1999, cada any ha seguit una trajectòria constant de millorament. Se celebra el diumenge abans de Carnaval, i hi congrega una gran gernació de persones.

Antecedents històrics

El traginer, que transportava les mercaderies d´un lloc a un altre, tingué un paper molt important com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petits comerciants, difusor de notícies, etc. Antigament, cada gremi escollia un sant patró per celebrar una festa i buscar-hi protecció. Així, tots els qui feien servir animals com a eina de treball sembla que s´acolliren a Sant Antoni Abat, dit “del porquet” perquè aquest animal figura sempre al seu costat en la iconografia. Als traginers els era imprescindible l´animal de ferradura per a desenvolupar llur treball, així com als pagesos per a les feines del camp. Uns i altres, arribat el 17 de gener, deixaven el treball i portaven els animals a beneir després de la missa celebrada en honor del sant. Si s´esqueia, hom organitzava balls, curses o competicions.

A Balsareny, a principis del segle XX s´hi havia organitzat, a part de la festa religiosa del matí, balls de tarda i nit al Casino, amb orquestra. Llavors encara existia un gran nombre d´animals de càrrega i de tragí, i la festa, malgrat que restés circumscrita només al gremi, resultava lluïda i animada.

Als anys trenta, a causa que el transport ja s´havia motoritzat gairebé del tot, els pagesos portaven els animals a beneir després de la missa, i aquell dia s´estaven de fer-los treballar. A causa de la guerra, però, calgué tornar a l´animal de carro de bast o de llaurar. Renasqué aleshores la idea de celebrar novament la Festa de Sant Antoni. D´una reunió informal, l´any 1943, en una barberia, sorgí la primera comissió, que restaurà la festa definitivament.

Neix la festa

El programa va quedar estructurat de la manera següent: missa i benedicció d´animals; cercavila amb banda de música i desfilada de cavalleries pels carrers del poble, presidida per la bandera de sant Antoni portada per un banderer acompanyat de dos cordonistes, tots tres muntats a cavall. Durant aquesta cercavila es feia una col.lecta per tot el veïnat per ajudar a subvenir les despeses de la festa. A primera hora de la tarda se celebrava una competició o cursa amb les categories de rucs, mules i cavalls, que s´esdevenia a la carretera de Manresa a Berga. Això i el ball de tarda i nit, l´aleshores famós ball de sant Antoni, era el que atreia més gent dels pobles veïns. La festa sempre es féu en diumenge i coordinada amb les que se celebraven en altres pobles, a fi que els mateixos corredors poguessin participar a totes les competicions. Després de la cursa, i abans del ball, es feia el joc de les anelles, que consistia a posar una corda entravessada al carrer d´on penjaven unes anelles a una alçada prudencial que havien de ser despenjades amb un bastonet que duien els concursants, muntats a cavall d´un animal al trot. Cada anella encertada tenia un premi. Fou llavors que costejaren la imatge del Sant. Un altre costum que perdurà uns anys fou la rifa d´un porc.

La Festa actual

L´any 1964 calgué buscar un nou circuit, i aquest fou el camí que puja al castell. La col.laboració del baró Lluís Ignasi d´Alòs, que donà publicitat a la festa va obligar a ser més exigents en l´organització dels actes a causa de la presència creixent de gent de tot arreu. Així sorgí la idea de convertir la cercavila en una cavalcada històrico-retrospectiva de l´antic traginer de camí ral. Hom començà la recerca d´aparells i guarniments de tota mena en les diferents modalitats del transport a bast.

El cercle de col.laboradors s´anà eixamplant, i anaren sorgint noves idees, com la Torrada, el Rebost o la Taverna, que a més de donar ambient a la diada hi presten un ajut econòmic. També el concurs de fotografia ha convocat gran quantitat d´afeccionats. La cavalcada s´ha enriquit amb elements folklòrics, tant locals, com el Ball de Bastons, el Ball de la Faixa o els de l´Esbart Sant Esteve, com foranis: trabucaires, gegants i nans, bandes i conjunts musicals antics, etc.

Festa Major. Sant Marc

Es celebra el dia 25 d’abril en honor de Sant Marc, patró del poble; diuen que aquest sant acabà l´epidèmia de pesta que delmava la població, segles enrere.

És una festa amb barreja d´actes lúdics i culturals que conserva un element tradicional com és el repartiment del panellet a la sortida de missa. Antigament i en l´actualitat, d´aquests panets que es repartien beneïts, les famílies en guardaven un per treure´l el dia de temporal.

Aquest dia es fa la missa en honor al Sant, se´n veneren les relíquies i s´hi canten els Goigs, a més de fer-se el repartiment del pa beneït.

Un dels actes més característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de dansaires locals. També hi participen els Gegants i els Grallers de Balsareny.

Paral·lelament hi ha el pregó, un gran repic de campanes amb acompanyament pirotècnic, balls a l´envelat, sardanes, espectacles per a la mainada, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives.

Els pastorets

Les representacions, durant les festes nadalenques, d´Els Pastorets, és una de les activitats del poble que té més atractiu.

L´adveniment de l´infant Jesús, com es titula originalment, és obra de Josep Maria Folch i Torres.

Ball de Bastons

Aquesta dansa d´origens, si més no, medievals, és molt semblant a les que hom interpreta en d´altres pobles del Bages i altres comarques, però amb un sabor local inconfusible, que es manifesta en el guarniment dels seus components, en el ritme de les danses, en la dringadissa dels cascavells que acompanyen i donen alegria als cops secs, durs, dels bastons.

Fou a finals del s.XIX quan un professor de música balsarenyenc, Florenci Fornesa, donà un nou impuls als balls de bastons, tot enriquint-los amb la recopilació d´antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d´acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn, els quals, amb més sonoritat, donen encís i relleu a les melodies. “La marxa”, “L´airosa”, “El picotí”, “El rotllet”, “La picaseia”, “El rotllet nou”, que actualment són ballats per una sola colla, ho fou antigament per dues, en renyida competència.

Cada any es forma la colla, capitanejada pel portador del banderí, per tal de recórrer els carrers del poble en una diana dita “Bonjorn”, ser presents a l´hora de la benedicció i repartiment del preuat panellet de Sant Marc.

El ball de bastons fou un ball d’homes sols en nombre parell que, proveïts de dos bastons cada un, evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o el del seu oponent o oponents. La característica principal del ball són les picades, les quals s´efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d´una formació en filera doble o en rotllana.

Entre la colla d´executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí.

Ball de la Faixa

És una altra dansa pròpia de Balsareny, i l´aportació més important del poble al folklore català. Fou una dansa masculina, d´origen desconegut, i que s´havia ballat fins a principis del segle XX.

A finals dels anys 40, i amb ocasió d´una de les actuacions de l´Esbart, l´avi Mateu Boxadera, manifestà als dirigents de l´esmentada agrupació olklòrica, els seus coneixements de l´antiga dansa, apresa en la seva adolescència

Com que recordava perfectament els compassos i la música, aquesta fou traslladada al pentagrama pel rector Jaume Freixa i assajada amb els nois de la secció infantil de l´Esbart. Així, el dia de Sant Marc de 1951, es va tornar a ballar aquesta antiga dansa desconeguda, única en forma i estil, com van manifestar, entre d´altres, els eminents folkloristes Amades i Campmany.

En el ball de la faixa, els deu dansaires van evolucionant, nuant i desnuant les seves faixes, fins que, a la fi, el més jove de tots fa la figuereta tanta estona com pot, amb el cap recolzat damunt els extrems de les faixes de tots els altres dansaires, mentre la música va sonant.

Segons el parer de Josep Riera, el creador de la dansa volgué dar-li aquest significat: les faixes blaves i vermelles dels dansaires s´uneixen en un nus, i la del cap danser, blanca, comença l´obra saltant alegrement al compàs de la música, mentre va teixint la capçana fins que la considera perfecta. Tot seguit, posant-hi el cap a sobre, alça totes dues cames i es manté en posició vertical celebrant el feliç esdeveniment, mentre el poble que omple la plaça esclata en entusiastes aplaudiments.