CORONAVIRUS

A día de hoy, todo el mundo está viviendo una situación complicada. Estamos en cuarentena por una pandemia a nivel mundial causada por un virus (coronavirus).

En mi casa estamos viviendo 5 personas, mi hermano, mis padres, mi abuela y yo.

En el día a día hago deberes, ejercicio, juego a la play con los amigos, hago videollamadas con amigos y familiares e incluso con profesores para dar clases online.

En esta situación me siento extraña, sobretodo por el hecho de no poder salir de casa, no poder ver a la familia, amigos, ir al colegio a entrenar… por no seguir una rutina en general.

También me siento extraña por las medidas de seguridad que estamos tomando en casa, ja que mi madre tiene riesgo de contagio al estar trabajando en el hospital. Desinfectamos todo, no puedo hacer el simple gesto de darle un abrazo por miedo a que se haya contagiado trabajando;; intentamos no hacer contacto con los mismos objetos, por ejemplo siempre usamos mantas distintas para estar en el sofá, lleva mascarilla, desinfectamos la suela de los zapatos…

Pero también estoy orgullosa de ella porque está ayudando a la gente que más lo necesita en estos momentos, que son los infectados que tienen complicaciones y por ello están en el hospital.

En estos días también he sentido tristeza y miedo, cuando subieron a mi abuelo al hospital una vez sabíamos que estaba infectado porque tenía dificultades al respirar. Sabía que era por eso pero no con qué gravedad, pero afortunadamente solo fue un susto y en menos de una semana pudo volver a casa y seguir igual que antes (aislado y viviendo en la misma casa que mi abuela pero sin contacto alguno).

 

En estas semanas que llevamos confinados, la sociedad me está sorprendiendo para bien y para mal.

La gente que me está sorprendiendo para bien, es mucha; que son la gente que solo sale de casa para cosas esenciales para hacer la compra de unos cuantos días, los infectando de poca gravedad que se quedan en casa para no colapsar hospitales, personal sanitario, personal de los supermercados, gente trabajando desde casa…

La gente que me está sorprendiendo para mal, no es tanta como la que me está sorprendiendo para bien, pero demasiada, no debería ser nadie. Esas personas, son las que sacan al perro en pareja, lo sacan mas veces de las que hace falta, van al supermercado a comprar una tontería con el hecho de salir… En resumen, la gente que se aprovecha de cualquier cosa para poder  salir. Esto me genera mucha impotencia, porque si ellos vivieran una situación donde vieran que los hospitales están colapsados y hay gente que no tiene la oportunidad de poder ir a UCI por falta de respiradores, al personal sanitario corriendo el riesgo de contagiarse o contagiar a familiares, a las familias rotas por el dolor porque se les ha muerto un familiar solo y no pueden verlo ni hacerle un funeral; si vieran todo eso, yo creo que no saldrían.

 

Pero también hay que sacar cosas en positivo. De este virus, hemos aprendido que hay que disfrutar la vida al máximo, que no tienes que quedarte nunca con las ganas porque no sabes que puede pasar mañana, que hay que estar con familiares y amigos y demostrarles siempre lo mucho que los quieres día a día, porque no sabes si hoy será el último día que los verás.

 

Pero si de algo estoy segura, es de que con más tiempo o menos, esto lo acabaremos superando todos juntos y volveremos a la rutina.

Maria Peral 2n d’ESO

CORONAVIRUS

A día de hoy estamos viviendo una situación difícil, que ha llegado nueva y que nadie esperaba.

En mi casa estamos viviendo 5 personas, mis dos hermanos, mis padres y yo.

En el día a día hago deberes, hago ejercicio con mi madre, juegos a juegos de mesa con mi familia, cocino,hago videollamadas con amigos y familiares que por desgracia no puedo ver, incluso con profesores.

En esta situación me siento extraña, al principio no pensaba que sería tan grave, básicamente pensaba que era una simple gripe, pero no es así. Me paro a pensar muchas veces en todo lo que está causando este virus y la gente que están muriéndose porque no podemos evitar-lo.  Me enorgullece que “todos” estemos participando para frenar este virus, sobretodo los sanitarios que están haciendo lo posible para salvar a las personas enfermas y también toda la gente que se está quedando en casa para evitar contagios.  

Me cuesta no poder salir a la calle, a veces me agobio porque ya no sé qué hacer, pero solo pienso en que esto pasará y todo volverá  a la normalidad.

En mi casa también colaboramos, quedándonos  en casa y haciendo lo posible para que esta situación no sea tan estresante.

La relación con mis hermanos y mis padres es muy buena, ya que entre todos nos ayudamos para poder pasar de la mejor manera estos días tan tristes. 

Estos días echo de menos a mi familia y amigos que no puedo ver en persona, sino que las veo a través de una pantalla. También echo de menos ir de compras, bailar , ir a campos de fútbol, en resumen, echo de menos salir a la calle.

Incluso echo de menos la escuela ya que aunque a veces me agobie, también disfruto mucho de ella.

De este virus también estoy aprendiendo, ya que me he dado cuenta que la vida hay que vivirla al máximo, hacer lo que quieras y no quedarte con las ganas nunca, estar con tus familiares y demostrarles que les quieres día a día porque nunca sabrás si se interpondrá un virus, que como en este caso y nunca más poder hacer nada de esto.

En conclusión, sé que esto lo superaremos juntos y pronto volveremos a la normalidad.

Ainara 2n d’ESO

Diari de confinament. Sondosse El Mouden

Dilluns 23 de març

Desprès d’aixecar-me i esmorzar, m’he posat a fer deures, he estat una bona estona, els he entregat i me n’he anat a dinar. Després de dinar m’he posat amb el mòbil i he pensat: que faríem sense tecnologia? Gràcies a la tecnologia podem comunicar-nos amb els professors, parlar amb els amics, etc. M’he posat a fer videotrucada amb una amiga, he estat una bona estona, i després me n’he anat a dutxar, me assecat el cabell i ja eren les vuit i he sortit a aplaudir.. Després m’he posat a fer videotrucada amb la família i he ajudat a prepara les pizzes per sopar. Després de sopar he parlat amb una amiga i me n’he anat a dormir.

Dimarts 24 de març

Avui, després d’aixecar-me i esmorzar he fet videotrucada amb una amiga i després de dinar m’he posat a fer deures, mentre berenava m’he posat a veure tik tok i tota l’estona em sortia el mateix, tothom deia: ‘’Mai em pensava que diria això, però vull tornar a l’escola’’ i he pensat doncs jo també vull tornar a l’escola trobo a faltar als meus companys, els professors, etc. A les vuit he sortit a aplaudir, he sopat i me n’he anat a dormir.

Dimarts 25 de març

Avui un dia més a casa, després d’esmorzar i dutxar-me. A fer els deures, quan  els he acabat, me n’he anat a dinar, després he entregat els deures i he pensat de fer-me les trenes , és què no sé perquè ara tothom se les fa, serà que la quarantena ens està afectant ? potser sí. Després de berenar i fer-me les trenes , he fet videotrucada amb una amiga. A les vuit he aplaudit, més tard he sopat i a dormir.

Dimarts 26 de març

Avui un dia més a casa, després d’aixecar-me, esmorzar i dutxar-me, he fet deures, he dinat, he seguit fent deures i després he fet videotrucada amb unes amigues. A les vuit he sortit a aplaudir, més tard he sopat i m’he anat a dormir.

 

Sondosse El Mouden 1r d’ESO

Diari de confinament. Noelia

Ja portem més d’una setmana confinats a casa i la veritat és que mai havia desitjat tant tornar a l’escola, perquè m’agradaria que tot tornés a la normalitat, però cada cosa porta el seu temps i ara hem d’estar tots a casa per poder parar-lo.

Jo a casa m’avorreixo molt però durant aquests dies el que he estat fent ha sigut: mirar la tele, fer deures, veure Netflix, fer videoconferències amb els meus amics,fer karaoke amb les meves germanes, estar amb el mòbil i jugar a jocs de taula amb la família a més a més, com que a la meva mare la van operar de hallux valgus més conegut com a “juanetes” li van dir que no podria recolzar el peu fins al cap d’uns quants mesos i jo i les meves germanes l’estem ajudant en tot el que podem, com per exemple treure el gos, fer el menjar, parar la taula, etc…

Jo estic una mica espantada perquè és una situació molt greu i sembla que hi hagi gent que no ho veu que és molt greu, però si tothom fem cas als metges, el president i tot aquesta gent que entenen més que nosaltres del Covid 19 al final el podrem parar-lo com ha fet ja la Xina, i tot podrà tornar a la normalitat.

I per acabar, les coses a casa van bé però hi ha vegades que al ser cinc a la família uns caràcters amb els altres xoquen, i jo sobretot em barallo amb el meu pare perquè ell té un caràcter molt fort i jo també i xoquem molt, però de seguida se’ns passa.

Noelia 1r d’ESO

Diari de confinament. Andrea M

El que faig normalment cada dia es llevar-me anar a esmorzar i després em dutxo i torno a la meva habitació i miro la tele, el netflix, jugo al mòbil i faig deures. Després és l’hora de dinar i quan ja he acabat a vegades juga amb la família a jocs de taula o acabo de fer els deures i si ja els he acabat torno a l’habitació.

A les  sis i quart haig d’entrenar amb el meu germà i fem una videotrucada amb els companys i l’entrenador.

Després és l’hora de dinar i quan ja he acabat me’n vaig a l’habitació i a dormir.

Tinc ganes de tornar a l’escola perquè ja m’he cansat de estar a casa i ja  m’he avorrit bastant i per veure als companys però a la normalitat del tot no.

Conclusió

La conclusió es que el coronavirus és un timo i no serveix per res i per això no podem fer vida normal.

Andrea M 1r d’ESO