Diari de confinament

Ara per ara estem passant una situació nova per a tots amb aquest tema tan important a nivell mundial, i el fet d’estar a casa pot ser que ens estigui afectant a tots una mica. Avui en aquest treball de l’assignatura de català vaig a explicar com és el meu dia a dia de dilluns a divendres. Comencem.

Dilluns

Els dilluns, abans eren el pitjor dia de la setmana, ja que era el dia després del cap de setmana en què ens havíem relaxat una mica llavors el dilluns tocava tornar a la rutina, a aixecar-se a les set del matí arreglar etc i anar a classe. Ara, la situació és molt més diferent ja que a causa d’aquest virus nou ens han manat quedar-nos a casa. Aquest dilluns m’he aixecat com si fos un dia qualsevol més, amb la mentalitat d’estar de vacances però no és així, estem en confinament esperant que se solucioni tot. Bé aquest dilluns em vaig despertar somnolent ja que no vaig dormir prou. Només aixecar-me, vaig baixar a esmorzar el meu bol de cereals amb llet, i un cop vaig acabar vaig tornar a pujar a fer trucades de vídeo amb tota la classe, una gran novetat i canvi per a tots. Un cop finalitzada la trucada de vídeo em vaig posar a fer deures sobre les onze i poc del matí. Vaig acabar bastants treballs, i un cop arribades les dues la meva mare em va venir a avisar que era l’hora de dinar.

A la taula vam estar parlant de com anirà a partir d’ara tot, fins quan creiem que estarem a casa etc. En general a casa meva amb la meva mare, el meu pare i el meu germà ens portem tots com de costum. Un cop acabat de menjar vaig decidir tornar a la feina i seguir fent deures, però no els feia sol, els feia i faig amb les meves dues companyes de classe Fàtima i Natalia les quals em cauen molt bé. Llavors el treball es feia més amè i un cop complíem l’objectiu diari de deures i treball vam decidir tallar la trucada i deixar-ho fins demà. Quan vam acabar solien ser les sis o set de la tarda, llavors en aquest moment em decideixo per jugar una mica a la videoconsola amb els meus amics i a l’acabar la meva estona solia ser l’hora de sopar, llavors sopàvem amb total normalitat. Passada l’hora de sopar solo anar-me’n a fer trucada amb els amics que vaig d’estiu per rapejar i és una forma molt divertida de passar el temps. A l’acabar me’n solc anar a dormir per al dia següent estar bé de son, però en el moment en què estàs al llit t’adones de tot el que trobes a faltar com sortir al carrer veure, als teus amics, etc. Esperem que tot això passi aviat.

 

Dimarts

Repeteixo, ara cada dia sembla el mateix repetides vegades ja que sempre és la mateixa rutina i ni tan sols anem a classe. En fi, el dimarts al matí vaig haver de matinar una hora més de l’hora que solc aixecar-me. Em va suposar un gran esforç ja que no podia ni obrir els ulls, però tal qual em vaig aixecar vaig anar directe a esmorzar, i un cop vaig acabar a les deu menys cinc vaig anar directe a unir-me a la videotrucada de classe, en la qual ens van explicar un parell de coses sobre anglès. A l’acabar cap a les onze, em vaig posar com sempre a fer deures fins l’hora de dinar. A casa la convivència va perfectament, això afavoreix el confinament. Després de dinar com cada dia vam fer el nostre objectiu diari de deures jo, la Fátima i la Natalia, i com sempre un cop acabat l’objectiu, vaig agafar i vaig anar a jugar a la videoconsola amb els amics per desconnectar una mica. Si no jugo a la videoconsola solc posar-me a jugar a futbol o bàsquet al meu pati, però no puc estar molt temps ja que molesta als veïns. El meu problema és que no trobo més formes de distreure’m, sinó de tant en tant veig una sèrie o una pel·lícula encara que no m’agrada molt el cinema, qualsevol cosa per tal de distreure’m, en fi, un cop arribada l’hora de sopar, vaig sopar i vaig anar a fer trucada amb els meus amics com cada dia. Després me’n vaig anar a dormir pensant en la sensació que sento ara d’haver desaprofitat el temps quan es podia sortir, per això quan es pugui sortir sortiré el màxim que pugui.

 

Dimecres

Com tots els dies he hagut de matinar per poder assistir a la videotrucada de classe, però cada dia tinc més son.

Un cop acabada la videotrucada em vaig posar de nou a fer deures, en aquest tercer dia vaig començar a sentir el cansament d’estar cada dia fent el mateix, però és el que hi ha i hi haurà per un temps. Un cop arribada l’hora de dinar, vaig a dinar amb la meva família i a l’acabar, com que no hi havia molts deures vaig decidir dormir unes horetes i tirar-me una migdiada. Em vaig despertar força tard cap a les set de la tarda o més. Al despertar vaig veure que tenia una mica de temps per jugar a la videoconsola i em vaig posar a passar l’estona amb els meus amics en línia. A l’acabar de jugar, vam sopar i després me’n vaig anar a dormir sense fer trucada amb ningú perquè si hi ha alguna cosa que m’agrada més que res en aquest món és dormir.

 

Dijous

Un altre dia més que comença com de costum, aixecant-me aviat per per assistir puntual a la videotrucada de classe. Com sempre a l’acabar la classe em vaig posar amb la feina, vaig menjar més tard, i un cop vaig acabar, vaig quedar amb les meves companyes Fàtima i Natàlia per fer trucada i fer deures junts. És una forma entretinguda de fer els deures ja que t’ho passes millor fent els deures amb algú que no només tu, un cop ens vam acomiadar per ara vaig anar a jugar com sempre a la videoconsola, però cada vegada m’ho passava menys bé ja que sempre fer el mateix em començava a cansar. No sentia el sentiment de no saber que m’anava a oferir el dia d’avui, però ara és diferent ja que sempre és el mateix però és el que hi ha i caldrà esperar que tot passi, vaig acabar de sopar i com de costum me’n vaig anar a dormir.

 

Divendres

Avui divendres com a últim dia de la setmana estic una mica més tranquil ja que sabem que tindrem el cap de setmana per descansar una mica però tampoc relaxar-nos de més. Divendres va ser un dia com qualsevol altre em vaig llevar d’hora per fer la videotrucada amb la classe i més tard vaig fer deures fins l’hora de dinar. A l’hora de dinar vaig pensar en tot el que podria fer si no estigués a casa. Al acabar com sempre vaig fer trucada per fer deures amb les meves amigues Natàlia i Fàtima i un cop vam acabar l’objectiu diari vaig decidir posar-me a jugar a la videoconsola amb els meus amics online fins l’hora de sopar. A l’hora de sopar el bo dels divendres és que sempre tinc pizza i m’encanta. Un cop sopat normalment em poso a veure una sèrie fins que me’n vaig a dormir.

Yuri 3r d’ESO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>