Dia 1:
Estimat diari, aquest dilluns ha sigut molt emocionant ja que a les onze, jo i els meus companys vam fer la primera trobada amb la nostra tutora al Zoom. Des d’allà ens ha explicat una mica la programació d’aquests dies i algunes propostes. A l’acabar la trucada m’he disposat a fer el meu llit i a organitzar els meus calaixos i també he cuinat un plat d’espaguetis perquè els meus pares van preparar peix, i la veritat és que no m’agrada gens. A la tarda he començat a fer deures. A l’acabar-los m’he dutxat i després m’he ficat al llit, amb l’objectiu d’adormir-me (però fins a les quatre de la matinada no vaig aconseguir-ho). El meu cap no parava de donar voltes i voltes, començava a pensar i a reflexionar, fins que es va cansar.
Dia 2:
Avui teníem la trobada amb la Mònica. Érem molt pocs al Meet i s’escoltava millor que ahir (perquè l’ambient estava menys esverat). No teníem molts deures, així que vaig veure una mica la TV. Com no, ens estaven informant tota l’estona sobre el coronavirus. Em sembla molt bé, però penso que en moltes ocasions exageren situacions com la que estem visquent. Em refereixo que, per exemple hi ha més casos en el món de fam que de coronavirus, però com la fam no afecta als països més desenvolupats, doncs no passa res. A més, el coronavirus encara no té cura, en canvi la fam sí, és l’alimentació. També crec que els metges que són allà fora, són uns superherois amb bata. No tenen suficient suport ni material, però tenen la valentia d’ajudar sigui com sigui. Deixant de costat aquesta reflexió, a la nit vaig decidir trucar a algunes amigues meves, perquè les trobava molt a faltar.
Dia 3:
Crec que avui ha sigut un dels dies més llargs que portem d’aquest confinament, ja fa uns dies que van canviar l’horari i és horrible. Cada vegada em sento més avorrida. He començat el dia amb una trucada amb l’Annabel i després he fet uns deures d’experimentals i matemàtiques. Després vaig preparar un pastís, que… No em va quedar molt bé, però estava massa bo! A la nit, vaig dutxar-me i vaig sopar uns trossos de pizza. Al voltant de les tres de la matinada, com que el meu insomni no em permetia dormir tranquil·lament, vaig intentar fer una mica d’exercici, però no vaig durar ni deu minuts. Com que trobo a faltar aquells dies on anava a passejar amb la meva mare, el meu pare, els meus amics… Podíem anar a prendre’ns alguna cosa en un McDonald’s o donar una volta cap al Centre Comercial. Espero que això acabi el més aviat possible i poder tornar a la normalitat.
Dia 4:
A les nou del matí, va tocar vídeo trucada de socials amb l’Anna i la Txus. Cada vegada tinc més ganes d’anar a l’escola, encara que per a molts sigui mentida, no és el mateix fer feines a casa que en un col·legi. I si tens un WIFI com el meu les conseqüències són les següents: el Classroom no funciona correctament, les vídeo trucades es tallen ràpidament, s’escolten pitjor… No tenim més remei, és el que hi ha. Al migdia el meu pare havia d’anar a comprar alguns aliments que ens faltaven a casa, però no estava d’acord. Perquè estimo molt al meu pare, i no vull que li passi res, i menys contagiar-se. Ell ja té una edat, és un home gran, que té algunes dificultats. I no em perdonaria mai deixar de cuidar-lo com ell ho fa cada dia per nosaltres. Finalment, va haver d’anar-se’n. Al tornar, la meva mare va agafar tot el que portava i el va desinfectar tot. Últimament, està molt espantada amb el tema. Són les cinc de la matinada. No he pogut dormir en tota la nit! Això em comença a preocupar. He intentat de tot i durant totes aquestes setmanes no he pogut dormir.
Dia 5:
M’he llevat aviat pensant que teníem una vídeo trucada amb la Marta. Però, m’he adonat que al final es feia a les quatre de la tarda i amb més profesores l’Elisabet i la Roser. Així que he tornat al llit. Un cop despertada, he fet un cartell, seguidament la trucada. Com que no tenia gaires feines a fer, he decidit ajudar una mica a casa, he netejat els plats i he escombrat. M’he passat tota la tarda veient sèries. Necessitava una mica de relax, perquè em sentia una mica apagada sense ganes de res. Així que he decidit donar-me un bon bany amb aigua freda i tombar-me al llit a veure uns vídeos d’ASMR, que em semblen molt satisfactoris. Estic molt cansada, estic segura que avui dormiré molt bé.
Florencia Polibio 3r d’ESO
