30 de març
Aquestes dues setmanes les he passat fent diferents activitats, com podria ser veure
algunes pel·lícules que no havia vist abans, sèries sense acabar, llibres pendents…Vaig
començar a veure la saga de pel·lícules de Harry Potter per avorriment, ja que mai
m’havia cridat l’atenció, però ara podria dir que sóc una gran fan d’aquesta saga i quan
acabi la quarantena començaré a llegir els llibres. Només vaig sortir unes 3 o 4
vegades al carrer per anar a comprar o anar a treure la meva gosseta. El carrer hi havia
un silenci sepulcral, semblava una pel·lícula, i això m’espantava. En els supermercats
havies de fer cues allunyat un metre de la persona que tens davant. El més trist
d’aquesta quarantena és que he passat el meu aniversari a casa, encara que gràcies a
la meva mare i els meus germans, van fer d’aquell dia el millor que van poder, em van
preparar un esmorzar sorpresa i em van donar els regals. Després vam fer el pastis i el
meu menjar preferit, i encara que soni una mica ilògic, jo em vaig preparar el pastís i el
dinar, el que fa l’avorriment. Aquestes dues setmanes a les cinc de la tarda,
engegavem la televisió, posàvem youtube i començàvem tots a fer esport, encara que
després tenia moltes agulletes, per ara ja no ne’n tinc perquè m’he acostumat. I aquest
ha sigut un breu resum de tot el que he fet aquestes dues setmanes.
31 de març
Avui hem fet una videotrucada amb la professora d’anglès per aclarir tots els nostres
dubtes. La veritat és que m’agraden aquestes videotrucades perquè si tinc algun dubte
que no ho puc trobar per internet o simplement no ho entenc, ells m’ho poden explicar,
l’únic que no m’agrada és despertar-me tant aviat, sóc una persona a qui li encanta
dormir i es pot estar fins a les dotze del matí. Després d’aquesta videotrucada he
començat a fer deures encara que avui no en tinc tants i he acabat més d’hora. He
esmorzat algo i he començat a veure alguna sèrie de Netflix, que és el que faig la
majoria del temps. La situació a casa és millor del que em pensava, però no tot el que
jo voldria, els meus germans es passen tot el dia jugant als videojocs i en comptes d’
estar en silenci comencen a cridar i jo m’acabo estressant, encara que he après a
acceptar-ho, però tot i això a vegades em molesten. Personalment, a mi no em
desagrada quedar-me a casa, estic menys estressada i m’organitzo millor els deures i
tinc més temps per mi, però hi ha gent que li està afectant molt com podria ser als
meus germans i el meu avi. Crec que el millor és quedar-se a casa i buscar activitats
per distreure’s. Deixant això a part, quedar-se a casa tancat tampoc és bo, per exemple
a mi, com estic que tancada a casa crec que és inevitable que començar a pensar en
coses que t’angoixa i deprimir-te, encara que sempre intento treure bons pensaments
però és inevitable no estar angoixats amb tot el que està passant. I fins aquí el dia
d’avui, encara que el de demà serà exactament igual.
1 d’abril
Estic cansada de parlar del meu dia a dia que és tot el mateix i avui parlaré del que
opino del coronavirus. Aquest virus, al principi només era una petita broma, no li
donàvem importància, quan va començar a créixer i a tenir més importància, va ser
quan l’economia va començar a baixar i va començar la discriminació cap els asiàtics,
però tot va acabar quan va arribar al nostre país i van començar a haver tantes mort, i
la gent va prendre consciència del que estava succeint. La quarentena va tenir tant
aspectes negatius com de positius, els negatius sería l’estrés de totes les persones que
estan tancades a casa seva, més les famílies que tenen nens petits, també afecta l’
aspecte de l’economia, ja que si ningú va a treballar per evitar el contagi, l’economia
baixa bruscament. Els aspectes positius és com ha baixat la contaminació, i això crec
que és el més important, sé que amb el coronavirus estan morint moltes persones, que
si estigués en les meves mans les salvaria a totes, però si això no hagués parat, hauria
mort molta més gent. També sé l’estrés que suposa pels metges encarregar-se de
totes les persones malaltes, arriesgant-se ells a agafar a aquest virus, tot pel simple fet
de que volen salvar aquelles vides, en aquest moment, Superman no li arriba ni a la
planta del peus a tots aquests metges. Quan acabi tot això trobaré molt a faltar els
aplaudiments a les vuit de la nit, m’emociona molt que tothom aplaudeix i per una
causa i no hi hagi disputes entre ells.
2 d’abril
Aquest dia ha sigut igual als altres, pel matí hem fet una videotrucada amb l’Ana, la
professora de socials i ens ha explicat una mica el que estem estudiant. Aquest dia ha
sigut com qualsevol altre. Buscant per internet he trobat una sèrie per veure a Netflix,
es diu Our planet i la recomano molt, és un documental on explica una mica del nostre
planeta, els animals que viuen dins, i algunes curiositats. Si algun dia estás estressat o
vols relaxar-te has de veure aquest documental, t’ajudarà molt. Pel matí he fet el dibuix
per plàstica, la frase que he posat l’he tret d’una cançó que es diu Resistiré, que es veu
que té molt d’èxit aquestes setmanes perquè les posen a tot arreu, per exemple en els
aplaudiment de les vuit de la nit, que a més l’acompanyen llums de discoteca que
il·lumina el carrer. La frase és “ el verdadero valor consiste en superar las dificultades”.
La resta del dia l’he passat veien sèries o llegint un llibre que he començat que es diu
Asfixia.
3 d’abril
Avui he pogut dormir més perquè la videotrucada és a la tarda. M’he despertat cap a
les dotze i he esmorzat mentre veia la primera pel·licula de Harry Potter una altra
vegada, però aquest cas en anglès, amb subtítols clar, perquè sinó no entendria res.
Després he començat a fer els deures de mates, però després he tingut un problema
amb el mòbil per enviar els deures i aquesta tarda em compraré un mòbil per internet,
ja que fa dies que no em funciona gaire bé. A les quatre de la tarda hem fet la
videotrucada amb les professores de tecnologia, català i educació física.
I fins aquí arriba el final d’aquest diari de la quarantena. Espero que això s’acabi aviat i
la gent prengui consciència del que està passant i no s’exposi a agafar a aquest virus.
Fins una altra i espero no tornar escriure un diari en una situació similar a aquesta.
Black 3r d’ESO
