Dia 30 de març
Estem visquent una època estranya, la veritat és que no sé ni com ni quan acabarà això. No podem sortir al carrer, estem aïllats, només podem sortir a comprar l’imprescindible i només el
personal involucrat en la sanitat i l’alimentació pot sortir a treballar, ja que cada dia hi ha més persones afectades i tan sols a Espanya hi ha 85.000 casos aproximats i 723.000 són les
persones afectades mundialment pel nou virus: el coronavirus.
Aquesta pandèmia ha afectat més de 177 països i per descomptat ens afecta i m’afecta a mi, perquè com he dit estem aïllats, estem confinats fins a nova ordre.
Aquests dies són molt diferents i és perquè tots som novells: adults, nens, alumnes, professors, sanitaris entre d’altres. Suposo que cadascú porta això com pot, alguns dies de frustració i
avorriment i altres plens d’alegria, mil sentiments ens envaeixen durant aquest confinament o almenys, és el meu cas. Potser perquè estem més que mai en contacte amb la nostra família i,
no tots ens entenem a la primera.
Avui és un dia qualsevol, en un univers relativament normal, normalment a la nostra realitat, ens llevaríem i ens prepararíem d’hora per anar a l’escola. La rutina que teníem, que jo tenia
s’ha m’anat de les mans.
La veritat és que jo visc el dia normal, nou horari, nova rutina. M’he llevat i he esmorzat com dies anteriors faig una mica d’exercici, com que no podem sortir s’ha de moure una mica el
cos. Hi ha una estona pels deures, encara que a vegades o millor dit: sempre, fan una mica de mandra, però tots o almenys jo, ens feiem a l’idea que per més que no tinguem la rutina a la
que estem acostumats, sabia que no estaríem sense fer res, sense fer deures.
Dia 31 de març
Dia x de confinement. Tinc el pressentiment que avui serà un bon dia, estic positiva i ni avui, ni cap dels dies anteriors he estat preocupada per la situació actual. Sí que estic una mica més
sensible i angoixada, potser per l’entorn monòton d’aquests dies i també per les persones que desgraciadament estan en risc de patir la malaltia o pitjor: que l’estan patint.
La veritat és que aquest matí he fet una marató de sèries, d’una sèrie la qual sabia de la seva existència, però mai m’havia animat a veure-la. És una sèrie de metges i vaig començar a
veure-la ja que a mi sempre m’ha agradat el món de la medicina i en un futur somio en dedicar-m’hi. I aquests dies m’he posat a investigar les diferents maneres i els diferents camins
per poder aconseguir-ho.
Aquesta tarda hem fet una videotrucada amb la meva família. Els meus pares, la meva germana i jo hem parlat amb les nostres cosines i cosins, àvia i tiets, ens hem posat al dia i em
rigut molt.
Aquest dia ha sigut estrany, en el bon sentit.
Dia 1 d’abril
Ha estat una nit dolenta, ha plogut i fa un dia horrible. La meva germana i jo ens hem barallat, sempre ho fem, ella té 11 anys, ens portem de diferència 3 anys, tampoc és tant, però suposo
que tots els germans es barallen i més si tenim en compte que estem en etapes diferents: ella encara està a la infantesa i jo doncs, com diuen, a l’edat més difícil: l’adolescència.
Després de fer els nostres respectius deures hem extret records i ens hem divertit jugant a jocs com la nintendo i la wii, la veritat és que he passat una bona estona amb ella.
He fet una videotrucada amb les meves amigues, les trobo molt a faltar, m’han ajudat moltíssim i me les estimo. A vegades sento que no encaixo, no només amb elles, si no a casa meva, amb
els meus pares. Suposo que l’estar confinats, ens fa pensar. Per una part l’estar confinat tampoc és tan dolent, s’està bé, però sí que m’agradaria anar al centre a berenar amb les meves amigues, les nenes de classe, com fem alguns divendres.
Ha estat un dia raro, un ambient pesat, suposo que per la pluja.
Dia 2 d’abril
La veritat és que estic molt cansada, tinc son. Sé que no ho hauria de dir perquè és el que hi ha, no es pot escollir l’horari de les videotrucades per fer classes, és el que hi ha.
Crec que m’hi he acostumat a això, podria estar així sempre. Portem dues setmanes confinats, dues setmanes sense sortir.
He cuinat. Ja havia fet una vegada anteriorment galetes de xocolata i avui les he tornat a fer, ja que tenia gust d’allò.
Estava una mica agobiada, volia sortir, no ens decidíem sobre quina pel·lícula veure, però encara que ens ha costat, al final ho hem decidit. Hem fet crispetes i al principi la pel·lícula, era
avorrida, molt avorrida, però no he dit res perquè ens havia costat molt escollir una. Al final ha estat bé, una mica estranya, imprevesible i desconcertant, ningú s’esparàva aquell final, però
ha estat bé.
El dia 7 retiren la meva sèrie preferida, d’amazon prime, no sé on la tornaré a veure ja que no està en cap altre plataforma, no sé que faré 🙁
Dia 3 d’abril
Estic buscant aplicacions i plataformes d’internet per poder veure la sèrie, porto unes hores buscant i no hi trobo res.
M’he llevat tard, avui no tinc videotrucada al matí, així que he aprofitat per dormir una mica més. A les 9:00 han estrenat la 4ta temporada d’una nova sèrie, crec que després la veurem
tots al sofà. He estat tot el matí fent deures, ja estic cansada,però em passa per no organitzar-me bé, com sempre.
Acabo de penjar la trucada de les 4:00, no he entès molt la veritat, però faré els deures com pugui i si no, preguntaré.
Les nenes ens hem trucat i hem parlat, ens hem tornat a posar al dia, però cap de nosaltres teniem res interessant que explicar.
Ja he trobat l’aplicació on veure la sèrie, la veritat és que m’he posat molt contenta i després hem vist 3 capítols de la nova temporada.
No sé com estic avui, realment penso que ningú distingeix les emocions que sent durant aquests dies, ja que ningú sap què està passant, ni què passarà, només sé que tothom ho viu
com pot i que tothom ho viu de la millor manera possible.
-Blue.
