“ARA MÉS QUE MAI!”
U de setembre, comença un curs ple d’incerteses, de dificultats i de pors, sabem que és un any excepcional i que els nostres infants ens necessiten més que mai. Això és el que ens dóna força per TRANSFORMAR LES DIFICULTATS EN OPORTUNITATS, per reinventar-nos, per respondre amb un somriure als obstacles que anirem trobant en el camí. Un camí que sabem que no serà fàcil, però que esdevé un repte a nivell professional, personal i d’equip. Som molt conscients que tenim una gran responsabilitat i que, per dur-la a terme, tota la comunitat educativa ens hem de cuidar.
Prioritzem l’acollida emocional dels infants després de sis mesos a casa. Cadascú amb el seu relat, amb la seva realitat i amb la seva experiència, comparteix amb les companyes i els companys com se sent, com ha viscut el confinament i percebem, poc a poc, com els infants mostren, amb la seva capacitat d’adaptació, una gran il·lusió per recuperar la VIDA A L’ESCOLA; aquelles petites coses que fan del seu dia a dia, una aventura constant.
I amb els pas dels dies i les setmanes, comencem a observar allò pel que ens havíem estat preparant i formant, amb pocs recursos, però sí amb la necessitat i responsabilitat docent de poder respondre a les dificultats que sabíem que ens trobaríem. Comencem a viure moments a l’aula on infants verbalitzen les seves pors, infants fràgils, infants que pateixen pels seus avis… Acollim i donem espai a converses i reflexions, des d’un acompanyament respectuós i proper, perquè entenem que són de vital importància davant la situació actual en què ens trobem.
Els mesos passen i comencem a tenir els primers companys aïllats a casa, a escoles veïnes amb aules confinades, a viure l’experiència de realitzar un cribatge massiu a l’escola (on les mestres acompanyem des del vincle afectiu als infants que ho necessiten), fins que finalment, ens confinen i tornem a viure una escola virtual.
Però ara ja tenim l’experiència del curs passat, ara sabem que estem preparades i ho podem fer encara millor. Tot i així, som conscients que molts factors no estan a les nostres mans, no depenen de nosaltres. Treballant de manera telemàtica, la IGUALTAT D’OPORTUNITATS encara es converteix més en una utopia. La bretxa digital no es redueix al fet de si tenim o no ordinador, la bretxa digital va molt més enllà i depèn de molts altres factors. Parlem de diferents tipus d’acompanyament i suport a casa, de nuclis familiars desestructurats, de connexions a Internet deficitàries, de manca d’espais de privacitat i calma a les llars… Per tot això, per poder oferir a tots els infants les mateixes oportunitats, necessitem tornar a obrir les escoles.
Sí, necessitem tenir les escoles obertes! Però no una escola que molts entenen que és l’espai creat perquè el sistema econòmic pugui continuar funcionant, no una escola deshumanitzada, no una escola on els xiquets i xiquetes no poden compartir. No volem formar part de tot això. És per aquest motiu que, més que mai, cal DIGNIFICAR l’escola com un espai de convivència i socialització, un espai on aprenem a escoltar-nos i respectar-nos, a ser crítics, a formar-nos com a ciutadans i ciutadanes compromeses amb el nostre entorn, amb la nostra realitat i, en definitiva, amb el nostre futur. Un futur que és dels nostres infants.
Per tot això, les mestres i els mestres ens sentim més encoratjades que mai amb la nostra labor i responsabilitat com a docents, intentant compensar la manca de recursos humans que no ens han facilitat, en una situació de crisi com l’actual, en la que l’atenció individualitzada dels nostres infants és una urgència educativa. Perquè ara, més que mai, els infants necessiten la seva escola. Necessiten relacionar-se, necessiten jugar, necessiten córrer, necessiten el contacte amb la natura, necessiten riure… necessiten SER INFANTS. I per això les escoles hem d’estar obertes i oferir tots aquests espais perquè els nostres infants puguin créixer, desenvolupar-se i continuar aprenent des d’una mirada global, en que no podem fer veure que no passa res i obviar el moment present que estem vivint.
És per aquest motiu que hem d’omplir l’escola de valors, de debats i de converses que ens portin a entendre L’ESCOLA COM A MOTOR DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL. Una transformació que sabem que és necessària i en la que hem de tenir en compte als infants, perquè ells i elles seran EL FUTUR.
I les mestres i els mestres ho farem amb la ferma convicció de creure en una escola pública, digna i de qualitat, una escola DE TOTS I TOTES I PER A TOTS I TOTES!
