El joc està present en la nostra vida des dels primers dies. És una activitat necessària perquè puguem créixer i desenvolupar-nos de manera saludable. Es tracta d’un requisit indispensable com altres activitats vitals.
El joc en els infants més petits comença per explorar el seu cos i els diferents moviments que pot fer. Es miren les mans, es toquen els peus, exploren les seves sensacions i experimenten els seus moviments… Cada fita que assoleixen és l’estímul per buscar nous reptes, noves oportunitats per jugar. La seva curiositat no té límits.
A mesura que l’infant creix, el joc pren un caràcter més socialitzador. Comencen a relacionar-se amb altres persones i practiquen habilitats socials que, més tard, faran servir en la seva vida adulta. És el moment del joc simbòlic on simulen activitats i reprodueixen escenes de la vida quotidiana. En aquesta etapa la imaginació els permet convertir les capses en cases, les escombres en cavalls i diferents objectes en cotxes. Jugant escenifiquen els esdeveniments passats i futurs, adopten rols d’altres persones lligades a la seva activitat diària (mestres, mares i pares, germans, amigues…). Descobreixen els límits, incorporen valors i es diverteixen. És una part important del dia a dia dels infants, i és un temps i un espai que hauria de ser cuidat i respectat.
El valor del joc és incalculable. En moltes ocasions es converteix en la manera en què els infants treuen de dins seu vivències o experiències que no acaben d’entendre. Mitjançant el joc poden desprendre’s d’elles, projectar-les a fora i, per tant, alliberar-se. És per això que el joc passa a ser també, d’alguna manera, una activitat terapèutica.
És normal que els infants reclamin la presència de l’adult en el joc. En el moment que compartim el joc amb els nostres fills i filles estem fomentant els lligams afectius i consolidant la relació. Per tant, passar-ho bé, ajuda a enfortir els vincles. Ara bé, també és recomanable deixar-los espai sense intervenir perquè puguin desenvolupar la seva creativitat. En l’activitat lliure és el nen el que decideix com, quin i amb qui vol jugar, estableix les seves pròpies regles, tria els materials i decideix l’objectiu sense la intervenció d’un adult.
El joc és l’activitat d’aprenentatge per excel·lència. En concret, el joc lliure dóna tot el protagonisme de l’acció a l’infant, el qual decideix i actua segons els seus interessos i necessitats, sentint el plaer i la gratificació que li suposa el joc i també els possibles esforços o superació de reptes que porti implícita la seva activitat lúdica.
