Quan parlem d’infant tendim a pensar en un infant actiu, explorador i amb ganes d’experimentar. Perquè això sigui possible aquest infant necessita el seu cos, un cos com defineix Miriam Tirado: Això que ens transporta, que ens aguanta i que ens ajuda a arribar on volem anar, això que és tan important i que descuidem tant.
Des de ben petits, els infants es relacionen amb l’entorn a través de tot el cos. En aquesta primera etapa han de conèixer el seu cos i les seves possibilitats i lÃmits. La millor manera que això passi és jugant. Quan els infants juguen aprenen i en aquest cas si juguen amb el seu cos, aprenen i el coneixen. És necessari observar i acompanyar el progrés de l’infant en la descoberta del propi cos a través de les seves sensacions, les percepcions i les representacions.
El cos és el nostre instrument d’expressió a través del moviment. El cos actua com una orquestra en què cada secció està relacionada amb les altres i forma part del tot. (Laban R.1987).
En moltes ocasions la paraula va acompanyada del moviment. D’altres sols amb els moviments i les expressions ens podem comunicar. L’expressió corporal és un llenguatge mitjançant el qual l’ésser humà expressa sensacions, emocions, sentiments, i pensaments amb el seu cos, integrant d’aquesta manera els seus llenguatges expressius com la parla, el dibuix i l’escriptura. (Stokoe.P.i Harf.R.,1984,pp.13).
De ben petits és important que aquest cos, el seu, l’aprenguin a estimar i a acceptar i que entenguin que aquest és únic i diferent. Cal que els infants coneguin que la realitat és diversa, i que la diversitat és natural (hi ha diferents tipus de cossos, l’alçada de les persones varia, podem tenir el cabell llarg o curt i de diferents formes i colors, els ulls tots són diferents en color i forma… i el color de la pell no és igual per tothom). No existeix un sol COLOR CARN.
Cal que ens sentim que el cos que tenim ens pertany per poder-lo acceptar i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. El cos es mereix que cuidem d’ell independentment de la forma que tingui. És important aprendre a respectar-nos a nosaltres mateixos i a les altres persones; relacions de convivència i respecte.
