“Una escola i una aula inclusiva, acull a tothom, no rebutja ningú; tothom té dret a anar-hi , sense distinció de la discapacitat, l’origen cultural o qualsevol altra diferència, i poder-hi aprendre amb els seus companys i dels seus companys. La manera de fer possible aules inclusives, en les quals puguin aprendre junts tots els alumnes encara que siguin molt diferents, és estructurar-hi l’aprenentatge de forma cooperativa.”
Pere Pujolàs (Pedagog) Universitat de VIC
Un dels principis que donen forma al nostre projecte educatiu és la inclusió escolar. És aquest un dels pilars pels que l’aprenentatge cooperatiu és una de les nostres eines pedagògiques en el dia a dia de l’escola i que fomenta aquesta inclusió, una inclusió real. Entenem l’aprenentatge cooperatiu com aquella estructura organitzativa de cada grup-classe en què l’aprenentatge en grup va més enllà, on es fomenten uns valors socials, democràtics i ètics essencials per a ajudar a créixer als nostres infants amb aquests i que ajudaran el dia de demà a lluitar per un món millor i més just.
Aquest tipus d’aprenentatge també afavoreix que els nostres infants assoleixen competències pròpies de l’àmbit d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria. Competències d’aquest àmbit com “Implicar-se activament en la realització de projectes col·lectius”, “Adquirir confiança i seguretat en un mateix”… són desplegades a través dels seus continguts per tal que en finalitzar l’etapa de primària els infants les hagin assolit. Les sessions en què l’aprenentatge cooperatiu esdevé el protagonista tenen un fort potencial. Per un costat els infants aprenen a cooperar i per l’altre estan posant en pràctica un seguit de continguts que els ajudarà a assolir les competències de l’etapa.
Com el posem en funcionament i què tenim en compte?
Abans d’iniciar aquesta organització en un grup determinat d’infants hi ha un treball previ per part de les mestres de l’escola. Un treball d’observació de cada un dels infants que integren el grup. En aquesta observació es tenen en compte les potencialitats individuals de cada un dels infants, les seves necessitats, la seva capacitat d’oferir ajuda, de diàleg, d’escolta…; un cop es coneix el grup i a cada un dels infants d’aquest, és la mestra o el mestre qui els distribueix en diferents grups cooperatius, normalement formats per 4-5 infants i tenint present totes les observacions realitzades a priori.
Arriba el moment de presentar els grups i donar-los una identitat. Els infants escullen un nom de grup que els identifica, que els fa sentir que en formen part. Es procedeix a explicar quins són els càrrecs principals dins del grup i les funcions de cada un d’ells, per tal que la cooperació sigui present. Són els mateixos infants qui es reparteixen els càrrecs, pel quals hi aniran passant tots els membres que integren el grup al llarg del curs.
Posada en pràctica i avaluació de l’aprenentatge cooperatiu.
En el moment en què els grups estan formats, tenen una identitat i tenen clars els rols de cada un dels seus integrants anem més enllà i els proposem que es marquin objectius de grup i individuals. Uns objectius que els permetran tenir un desig de millora, un repte a assolir com a grup i com a individu que en forma part d’aquest. Aquests objectius seran revisats pels mateixos infants, donant-los temps i estratègies per part de l’adult per tal que els puguin assolir. És aquí quan l’avaluació pren protagonisme en forma d’autoavaluació (avaluació individual de cada infant) i coavaluació (avaluació entre els membres del grup). Aquest tipus d’avaluació permet que els i les alumnes prenguin consciència dels processos que han realitzat durant el seu aprenentatge i en quin lloc es troben respecte els objectius que s’havien marcat. Hem de destacar la importància del paper de les mestres qui acompanyen aquestes avaluacions fent ús d’un diàleg respectuós i oferint estratègies en tot moment per ajudar-los en aquest procés reflexiu.
No hem d’obviar que durant el desenvolupament d’aquestes sessions s’ofereixen molts recursos, dinàmiques cooperatives, diàlegs… per tal que aquesta cooperació entre ells i elles es pugui visualitzar i sigui real. Els acompanyem en tot moment en aquest aprenentatge, perquè aquest com hem dit anteriorment és un contingut més que hem de tenir present i que no podem deixar escapar pel seu gran potencial.
Quan l’aprenentatge cooperatiu ens fa emocionar…
Per finalitzar com a mestres de l’escola volem compartir l’emoció que ens desperta presenciar moments en què els infants ens estan donant una lliçó a molts adults. Moments en què la cooperació per un projecte compartit és visible, el respecte entre ells i elles, la tolerància, l’escolta, l’ajuda…, ens fan adonar que tenim una gran eina pedagògica que no deixarem escapar “l’aprenentatge cooperatiu” i que aquest futur més humà que totes somiem és possible.
