A l’escola prioritzem les relacions personals i vetllem per cuidar els vincles i relacions que s’estableixen entre els infants. Ho tenim molt present a l’hora de dissenyar espais i moments del dia a dia perquè realment puguin donar-se aquestes interrelacions.
Les experiències compartides ajuden als infants a entendre i interpretar com se senten i pensen els altres, els ajuda a conèixer altres visions del món, altres maneres de fer (sovint diferents de la seva), a respectar altres opinions… Quan juguem junts ens hem de posar d’acord, podem aprendre de l’altre o ajudar-lo a seguir avançant. En definitiva, tots i totes ens enriquim els uns amb els altres.
A la comunitat de menuts de l’escola ens organitzem per tribus internivell. Aquestes tribus estan formades per infants d’I3, I4 i I5 que comparteixen experiències, vivències, i per tant aprenentatges. Aquesta manera d’organitzar-nos és el pas previ o llavor a l’aprenentatge cooperatiu que es realitza posteriorment a l’etapa de primària de la nostra escola.
Aquests grups mixtos d’edats són una organització que enriqueix l’aprenentatge entre infants i fomenta la cooperació entre ells. Els infants més menuts escolten i imiten als grans i també els més grans poden aprendre i interaccionar amb els més petits, ajudant-los i sentint-se importants.
Des dels primers dies d’escola, podem observar entre els infants actituds de col·laboració i responsabilitat. Els infants més grans, ofereixen el seu ajut i acompanyament als infants que ho necessiten sentint-se sovint satisfets de poder-ho fer. Els infants petits es mostren agraïts i busquen establir relacions d’afecte amb ells, sentint-se emmirallats i buscant així crear un vincle fort amb ells, que els ajudarà a sentir-se més segurs sabent que a la tribu hi ha moltes mans que els volen cuidar.
Aquest tipus d’agrupament permet respectar encara més els diferents ritmes d’aprenentatge acostant-se més a la diversitat que trobem a la societat. El fet de tenir un gran ventall de nivells a l’aula ens convida a buscar estratègies, propostes, materials … diversos i oberts que puguin donar resposta a les diferents necessitats. D’aquesta manera tothom pot seguir avançant en el seu propi camí. No hi ha un únic camí, perquè cadascú va traçant el seu amb ajuda dels adults i dels infants amb qui comparteix el seu dia a dia.
