Mentre esperem l’arribada de les nostres gallines, els alumnes d’I4 continuem endinsats en aquest projecte.
Aquest cop, ens hem centrat en la descoberta de l’ou?, què és un ou?, tots els ous són del mateix color?, com s’anomenen les seves parts?, com són aquestes parts?, tots els ous són iguals?…
Ha estat una jornada on hem compartit i intercanviat aprenentatges i n’hem teixit de nous tots plegats/des, la part més sensorial ha estat tot un èxit, tot i que una mica enganxosa i llefiscosa. Però ens ha agradat molt.
Les mestres ens tenien una sorpresa preparada, per primer cop hem observat, olorat i tocat un ou d’ànec centenari. Els ous mil·lenaris o ous centenaris són ous d’ànec, gallina o guatlla que han estat macerats o curats durant un temps en una solució o compost bàsic. Aquest penetra a l’interior de l’ou, es gelatinitza la clara i el rovell queda perfectament quallat.
Segons explica la llegenda, un granger va trobar ous d’ànec conservats de forma natural en un toll d’aigua fangosa, cendra i calç. Però segurament aquests ous tan apreciats a la gastronomia xinesa, així com moltes altres delícies culinàries de les diferents cultures, sorgeixen de la necessitat de preservar els aliments en el temps. Tradicionalment, es maceraven en una pasta d’argila, cendra, calç viva i sal. I perquè quedessin perfectament protegits i separats entre ells, s’embolicaven amb una barreja de fang i segó d’arròs, on es conservaven durant mesos.
Ens hem quedat ben sorpresos en obrir l’ou d’ànec centenari, era de color negre!! La clara estava gelatinitzada i el rovell ben quallat. Però el seu color i olor ens ha sorprès moltíssim!



Gràcies x les fotos! Sempre ens agrada saber una mica del día a día dels nostres peques!