UNA DE GRECS :

El cicle de tallers que tot just finalitzem l’hem dedicat a alguns de les invencions i descobriments dels grecs. Si voleu ampliar us deixem el següent vincle :

http://kotsanas.com/gb/categories.php

Principi d’Arquímedes

Flotabilitat

L’impuls hidrostàtic, ve del fet de que la pressió del fluid augmenta amb la profunditat i del fet de que aquesta presió augmentada, s’exerceix en totes les direccions (Principi de Pascal) de forma que hi ha una força de desequilibri cap a dalt, exercida sobre el fons de l’objecte submergit..

Donat que la bola d’aigua, a l’esquerra, està en equilibri, i exactament soportada a la pressió a tots els seus punts, i l’objecte sòlid, a la dreta, experimenta el mateix entorn de pressió, es dedueix que la força d’empenta sobre l’objecte sòlid és igual al pes de l’aigua desplaçada ( pes de la bola d’aigua. Princip d’Arquímedes.
APLICACIONS FLOTABILITAT

Objectes d’igual volum , experimente iguals empentes hidrostàtics.

Principi d’ Arquímedes

¡Hmm! ¡La corona sembla més lleugera sota de l’aigua!

La fuerza de d’empenta hidrostàticsobr un objecte submergit, és igual al pes del líquid desallotjat per l’objecte. Per a l’aigua amb una densitat d’un gram per centímetre cúbic, això proporciona una manera convenient de determinar el volum d’un objecte amb forma irregular i per tant determinar despres la seva densitat.

TEOREMA DE PITÀGORES

El teorema de Pitàgores relaciona els costats d’un triangle rectangle. Un triangle rectangle és el triangle que té un angle recte (). Als costats que formen l’angle recte se’ls crida catets i al costat restant hipotenusa. Doncs bé, el teorema de Pitàgores relaciona la hipotenusa amb els dos catets. Anem ara a descobrir aquesta relació. Imaginem un triangle rectangle, per exemple de catets i cm i amb una hipotenusa d’cm, i dibuixem un quadrat sobre cadascun dels seus costats. Ens queda una figura així:

MOLÍ D’AIGUA

Els molins d’aigua també són un invent grec, que data del segle III abans de Crist, encara que es creu que podrien ser fins i tot més antics. El primer del que es té coneixement va ser creat per Philo de Bizanci i, eren utilitzats amb freqüència a Alexandria ..

FARS

Els fars són indispensables perquè els vaixells puguin guiar-se a l’hora d’apropar a terra ferma i, també van ser inventats pels grecs al segle III abans de Crist.

Alexandre el Gran el va construir a Alexandria. Utilitzava foc per a ser visible a la nit, i durant el dia, el fum que quedava després d’apagar el foc, servia per a ser albirat des del mar.

ODÒMETRE
L’odòmetre és un instrument molt utilitzat actualment. S’utilitzen per mesurar la distància recorreguda per vehicles com automòbils o bicicletes. Encara que ara són digitals en el seu origen eren mecànics. Es tracta d’un instrument grec descrit per primera vegada per Vitruvi entorn de l’any 27 abans de Crist. El seu inventor sembla que va ser Arquímedes de Siracusa al voltant de la Primera Guerra Púnica, encara que altres historiadors atribueixen la seva autoria a Herón.

CARGOL D’ARQUÍMEDES

Un cargol d’Arquímedes és una màquina gravimètrica helicoïdal utilitzada per a l’elevació d’aigua, farina, cereals o material excavat. Va ser inventat al segle III a. C. per Arquímedes, del que rep el seu nom, encara que existeixen hipòtesi que ja era utilitzat en l’Antic Egipte. Es basa en un cargol que es fa girar dins d’un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet elevar el cos o fluid situat per sota de l’eix de gir. Des de la seva invenció fins ara s’ha emprat per al bombament. També és anomenat cargol sense fi per la seva circuit infinit.

https://es.wikipedia.org/wiki/Tornillo_de_Arqu%C3%ADmedes

POLITGES

L’única nota històrica sobre el seu ús es deu a Plutarc, qui en la seva obra Vides paral·leles (c. 100 a. C.) relata que Arquímedes, en carta al rei Hieró de Siracusa, a qui l’unia gran amistat, va afirmar que amb una força donada podia moure qualsevol pes i fins i tot va presumir que si existís una altra Terra, anant a ella podria moure aquesta. Hieró, sorprès, va sol·licitar a Arquimedes que realitzés una demostració.

Van acordar que l’objecte a moure fos un vaixell de l’armada del rei, ja que Hieró creia que aquest no podria treure de la dàrsena i portar-se a dic sec sense l’ocupació d’un gran esforç i nombrosos homes. Segons relata Plutarc, després de carregar el vaixell amb molts passatgers i amb els cellers replets, Arquímedes es va asseure a certa distància i tirant de la corda va alçar sense gran esforç el vaixell, traient-lo de  l’aigua tan dret i estable com si encara romangués en el mar.

Enllaços per practicar

http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/93_iniciacion_interactiva_materia/curso/materiales/intro.htm