El 15 de febrer varen fer, a la nostra comunitat, el DEBAT “ARA ÉS DEMÀ”.
Vam opinar sobre els diferents aspectes proposats i hem fet arribar les nostres aportacions, les quals han estat publicades a la web del Consell Escolar de Catalunya.
El nostre debat ha estat el següent:
DEBAT “ARA ÉS DEMÀ” A LA NOSTRA COMUNITAT
El context actual es representa amb un entorn cada vegada més complex i canviant on la tecnologia assoleix un protagonisme creixent. Un medi on els fluxos de tota mena han assolit una importància global en el bell mig d’una societat intercultural, en un món globalitzat. El segle XXI ens ha portat una societat de contrastos amb importants desigualtats en un nou ordre mundial marcat per profunds riscos, locals i globals, i un context de crisi ecològica planetària.
Paral·lelament, ens trobem en un impàs polític amb conseqüències directes en l’educació. Aquest procés incipient encara és poc entès pel gruix del professorat, especialment per les dificultats manifestes especialment vinculades amb poder identificar amb claredat els trets distintius del model educatiu emergent respecte el tradicional, amb la complexitat en la formalització d’alguns plantejaments curriculars, amb les expectatives existents davant dels canvis legislatius esdevinguts a nivell educatiu, amb la poca visibilitat del model competencial i de les noves metodologies o amb les dificultats derivades de la gestió del dia a dia i de les condicions específiques del treball. Malgrat totes aquestes dificultats, tenim la gran responsabilitat d’oferir als nens i nenes, i als nois i noies una educació de qualitat, essent aquest un dret humà bàsic.
Tots els membres de la comunitat educativa de l’Escola Pepa Colomer, i tal com estableix Meirieu (1996) creiem que el desenvolupament de l’interès i de les competències, a la vegada, exigeix una petita “revolució cultural” per a passar d’una lògica de l’ensenyament a una lògica de la capacitació basada en un postulat simple: les competències es creen enfront a situacions que són complexes des del principi, sense renunciar a un ensenyament organitzat, per una banda, ni a la necessària provocació de motivació per aprendre, per una altra; i aquesta fita s’aconsegueix provocant situacions d’aprenentatge en les quals l’alumne/a aprengui a fer allò que no sap fer, fent-ho.
Creiem fermament que la línia pedagògica del sistema educatiu s’han d’estructurar a partir de la creació d’ambients d’aprenentatge estimulants que garanteixin l’assoliment d’uns objectius bàsics per aconseguir l’equitat i evitar desajustaments socials profunds, que promoguin l’autonomia i l’autoaprenentatge dels alumnes, que prioritzin l’aprenentatge funcional i continu enfront l’estrictament acadèmic i que es basin en l’acció.
A la nostra comunitat hem obert diversos debats enfocats en els àmbits que proposeu i ho hem fet escoltant totes les veus: famílies, alumnes, docents, personal d’administració i serveis, encarregats del servei de menjador, encarregades de neteja… Les nostres aportacions han estat les següents:
ELS PILARS DEL SISTEMA EDUCATIU:
- Zona única en elecció d’escola
- No discriminació per nivell econòmic, raça,…
- Atenció dins l’aula amb mestres de reforç
- Fomentar el coneixement de llengües i cultures dels companys de la classe
- Comissions mixtes, reunió de delegats,… per a la participació familiar
- ARQUITECTURA DEL SISTEMA EDUCATIU:
- Escoles-Instituts. En el mateix centre fer tota l’etapa obligatòria (des de P3 fins a 4t ESO i batxillerat)
- Comunicació entre tots els agents de la comunitat (xarxes territorials: metges, mestres,…)
- Explotar projectes amb altres agents socials i/o entitats del municipi
- Formació dual
- Orientar des de petits (escoles i/o instituts) i assessorar als alumnes segons les seves habilitats (orientació professional): Pla personal durant tota l’etapa d’ensenyament obligatori
- EL CENTRE EDUCATIU
- Direcció que pugui escollir el professorat segons el PEC
- Passar auditories (internes i externes): equip directiu, professors, centre (instal·lacions)
- Respectar el PEC però establir més Xarxes d’Escoles
- Compromís de tothom amb el projecte educatiu
- Disciplina, responsabilitat… com a valors educatius
- EL PROFESSORAT
- Formació continua per adaptar-se a les noves metodologies del segle XXI
- El professorat hauria de ser especialista en la matèria que imparteix
- Per accedir a ser mestre s’haurien d’avaluar aptituds socials i personals a banda de les competències acadèmiques. Volem professorat amb vocació i motivació
- Seria bo que el professorat tingui la capacitat d’autoavaluar-se contínuament per analitzar si està realitzant de la millor manera possible la seva feina i que se li donin les facilitats per poder canviar d’escola, de matèria o de tasques si està treballant bé
- Les substitucions d’acord amb el projecte del centre
- Els docents per entrar al sistema educatiu haurien de passar per un procés de selecció: entrevista, psicotècnic, veure com treballa… (no tothom val)
- Que les baixes del professorat siguin substituïdes d’immediat independentment dels dies que sigui la baixa.
- Donar més valor social a la tasca dels mestres
- Més pràctiques i formacions un cop acabada la carrera
- Pujar la nota de tall del professorat per accedir a la Universitat
- ALUMNAT
- Aprenentatge a través de l’experimentació, sense llibres de text estàndards i treballant amb metodologies actives on l’alumne/a sigui el protagonista actiu del seu aprenentatge
- Suport complementari en casos de necessitats especials.
- Que s’incorporin a l’aula tots els elements necessaris en quant a suport informàtic amb més aules equipades per a cada escola
- En primer lloc, partint del respecte a l’entorn i les persones, on s’impliqui tothom (famílies, professorat, alumnat, ajuntament i totes les administracions públiques)
- Menys ràtio: menys alumnes per classe
- Més mestres per aula
