La Núria és antiga alumna de l’escola. De fet, és de les alumnes més antigues. El parc del Guinardó va obrir les seves portes ara fa gairebé 100 anys, i la Núria va ser de les primeres a trepitjar aquest espai que ara és com casa nostra. Ha vist transformar aquests murs, canviar el paisatge, l’evolució del barri, la ciutat i les persones que conformen aquesta comunitat. Des de fa ja molts anys que 1r i 2n ens intercanviem cartes amb ella, que viu a França des de que va fugir de la guerra, i li expliquem com juguem, els petits canvis que es van fent i li preguntem per la seva vida d’ara i la seva vida d’abans. Ens agrada molt saber d’ella, ens tenim en molta estima mútua i esperem poder compartir aquesta experiència molt més temps. Fa unes setmanes li vam enviar tots/es una carta per desitjar-li un bon estiu i convidant-la a l’escola a veure l’obra de teatre dels Gats i gates i explicant el projecte de plantes i olors que estem fent i.. Aquesta ha sigut la seva resposta!! Fins molt aviat Núria!
“Com sempre, rebo la vostre missiva amb molt plaer. Que sou simpàtics! Si jo pogués vindria a veure-us i profiteria del vostre teatre. És impossible soc massa vella. Encara que tinc molts ànims. Jo també feia teatre quan era a l’escola. I després vaig continuar amb molt gust. M’agradaria veure-us i aplaudir molt fort! Voldria poder-vos llegir el text, imaginaria la vostra escena. Passaré l’estiu a casa no gaire lluny de la piscina però no hi posaré un peu a dintre! Miraré els altres banyar-se i jo faré una passejada pels meus jardins. Ja hi tinc prou espai. Inclús per fer-hi un “picnic“. Espero noves vostres de l’èxit del teatre. Us faig una bona abraçada a tots nois i noies que voldria conèixer. Núria”
“MOLT PLAER DE LLEGIR LA VOSTRA MISSIVA, M’HEU FET PENSAR A LA MEVA ESCOLA FA NORANTA ANYS. LES OLORS SE SENTIEN PER TOT ARREU. A LA CLASSE , A L’ENTRAR, L’OLOR DEL GUIX. TAMBÉ DE L’AIGUA DE COLÒNIA QUE TOTHOM ES POSAVA PER SEMBLAR MES NET. NO HI HAVIA MANERA DE FER UNA NETEJA COMPLETA CADA DIA… QUAN PUJÀVEM A LA CANTINA, A DALT DE TOT, A L’ÚLTIM EDIFICI DE L’ESCOLA, HI HAVIA EL MENJADOR JUNT AMB LA CUINA. LES OLORS S’ESCAMPAVEN, SOBRETOT QUAN HAVIEN CUINAT COMPOTA DE POMES. QUINA OLOR MÉS BONA! TAMBÉ L’ESCUDELLA, EL ROSTIT DE CARN, TOT ERA MOLT BO I DONAVA MOLTES OLORS. EL JARDÍ ESTAVA CULTIVAT DE FLORS PER UN JARDINER QUE GUARNA TOT DE FLORS, D’UN COSTAT I D’UN ALTRE. ARA TENIU PLANTES AROMÀTIQUES, QUE DEU SER MOLT INTERESSANT PER AJUDAR A CUINAR I A CUIDAR . FEU UN BON TREBALL. BRAVO! COM M’AGRADARIA ESTAR AMB VOSALTRES , POTSER UN DIA D’AQUESTS US DONARÉ UNA RECEPTA FRANCESA QUE PUGUEU FER-LA A LA CLASSE. US DESITJO UN BON FINAL D’ANY ESCOLAR I FINS AVIAT;
UNA FORTA ABRAÇADA A TOTS .”
Que emocionant que els records de la Núria continuïn tan vius i perfumats. Quan es treballa amb matèria sensible els resultats són preciosos!
Encara que ja no siguem a l’escola, et vénen ganes de pujar-hi i ensumar fort a veure si encara sentim l’olor de la compota de pomes.