Dimecres 5 d’octubre. Segona sortida de camp, aquesta vegada al camp de conreu de prop de l’escola, al caçador que hi ha a sobre i al bosc que hi ha entre Planacoll i l’ermita de Sant Salvador. Un dia de luxe, amb solet i pau arreu. Tan sols ens distreuen un tractor que llaura i algú que passeja el seu gos.

Avui fem estimacions: quants minuts trigarem a creuar el camp de punta a punta? Fites de pedra, vailets elèctrics, plaques de vedat de caça… quantes paraules noves! Què volen dir?Juguem amb la llengua i llegim Alzina i roure, un poema de Núria Albó. Que bonic que sona! Alzines i roures, pins. Olor de terra.

Després d’esmorzar i jugar a mil coses diferents anem al bosc. Allà ens esperem els troncs i les pinyes, les pedres i la fulla de pi per crear. Avui farem un poble amb allò que trobem. Fem una ermita, vàries piscines, una escola, clavem branques al terra que fan d’arbres i fem una plaça amb pedres planes d’una antiga feixa de vinya.

Per a què serveix una fita de pedra? Per seure-hi!

La Georgina i la Iratxe, orgulloses de la seva ermita.

Un regal més viscut amb els companys/es de segon i amb l’ajuda de l’Aroa (mare de la Georgina) i l’Ester (monitora del menjador). Mil gràcies.

I a la tarda trepitgem el camp de nou per dibuixar al natural la nostra escola, des del darrera. Un cop a classe i amb aquarel.les tots ens engresquem a posar color a allò que dibuixem. Que bé que dibuixem! I ara, la propera, el 19 d’octubre.

Tota la troupe a punt per dibuixar.

Bravo Josep!