“De les paraules al dibuix: aprendre a mirar per crear”

Dani Tomas13/02/26  

“Crear també és aprendre a mirar el món amb uns altres ulls.” — John Berger

Continuem descobrint que crear un còmic és molt més que dibuixar personatges i escriure bafarades. Darrere de cada vinyeta hi ha observació, comprensió, planificació, esforç i moltes decisions creatives. Per això, abans de repartir rols dins les diferents comissions, vam voler posar a prova una de les primeres habilitats imprescindibles: fer de dibuixants de còmic.

La proposta partia d’un text que descrivia amb molt detall una escena concreta. A partir d’aquesta informació escrita, cada infant havia de convertir les paraules en imatges, dibuixant i pintant allò que interpretava. El repte no consistia a copiar cap model, sinó a comprendre el text, seleccionar-ne els elements més rellevants i donar-los forma visual amb criteri propi i creativitat.

Es tracta d’una tasca iniciada a l’aula i acabada a casa, fet que ens ha permès donar-li continuïtat més enllà de l’horari escolar. Això ha afavorit que cada alumne pogués gestionar el seu temps, dedicar-hi estones de calma i completar la feina al seu ritme. També ha estat una bona oportunitat per compartir amb les famílies una part del projecte que estem vivint a classe.

Aquesta activitat ens ha ajudat a entendre que per dibuixar bé primer cal llegir bé. Havíem de captar tota la informació important: qui hi apareixia, què passava, com era l’espai, quins detalls eren essencials i quins elements podíem imaginar. La comprensió lectora es convertia així en la base del procés creatiu.

També hem treballat aspectes artístics i espacials molt rellevants. Hem pensat què situàvem en primer pla, què quedava en un segon terme, com organitzar els elements dins del full i com utilitzar la perspectiva perquè l’escena tingués profunditat i sentit. Cada decisió modificava el resultat final i ens feia veure que dibuixar també és pensar.

Un altre aprenentatge important ha estat la cura pels detalls i la constància. Hem intentat fer una feina acurada, posar atenció en els elements importants i buscar un resultat del qual cadascú se sentís orgullós. Entendre que l’esforç i la dedicació transformen el resultat és una lliçó que va molt més enllà del dibuix.

Quan vam acabar, ens vam reunir en rotllana per compartir l’experiència. Vam parlar de les dificultats inicials, dels moments en què semblava complicat començar, però també de les estratègies que ens havien ajudat: rellegir el text, observar espais, fer primer un esbós, demanar ajuda o tenir paciència. I, sobretot, vam posar paraules al gaudi d’haver-nos sentit artistes per una estona.

Aquestes converses finals ens recorden que aprendre no és només arribar al resultat, sinó ser conscients del camí fet, dels obstacles superats i de tot allò que descobrim sobre nosaltres mateixos mentre ho intentem.

Els Tintins continuem avançant en el nostre projecte, cada vegada més convençuts que dins de cadascú hi pot haver un artista, un creador o una mirada única esperant sortir.

QUEDEM A LES 14:30 PER ESBATUSSAR-NOS!

Marta Hervas13/02/26  

La violència és el resultat de persones que s’enganyen per creure que el seu dolor és provocat per altres persones, pensant, per tant, que mereixen ser castigades. 

Marshall Rosenberg

Mentre omplim les motxilles d’experiències encaminades a abraçar el món, a vegades et sorprenen incoherències com la que aquí explico. De bon matí, dos han quedat per trobar-se al migdia per estomacar-se, i d’altres hi aniran per animar la gesta. 

I dit i fet, sense aturar-se a pensar si  és una bona idea, ni passar cap mena de filtre, a la cantonada (fora de l’escola, això sí) s’han esperat els dos lluitadors. Cap dels dos sap el perquè, però confirmen que s’han vist portats a fer-ho. I confirmen que abans eren amics però que ara ja no, i no sabem què va passar. 

Com sempre, al darrere hi ha les mans que manipulen les accions i que s’amaguen entre mentides quan se’ls deixa al descobert. També, per sort, hi ha qui intenta asserenar els ànims i s’interposa a l’escomesa, i arriba a l’escola amb la decisió de compartir la situació amb la mestra. 

Bocabadada, esmaperduda, atordida i esfereïda. Amb Matilda veiem una escola on es respira violència. Una senyoreta Trunchbull que s’emporta a tots per davant amb la testa ben enfilada per ferir més i millor. A projectes de Comunitat descobrim com podem fer accions que beneficien l’altri i ens apropem a aquells qui ens necessiten, primer coneixent i descobrint. Però abans d’entrar a l’escola hem quedat per atonyinar-nos. Això sí, quan obren la porta tots a dins com si no hagués passat res.

Una tarda de converses per aclarir què ha passat han fet sortir altres noms, gestos i paraules, i molt de masclisme arrelat. Segons sembla, hi ha alguns nois que repeteixen consignes com les noies a la cuina a fregar!!! O que els tiren rots escandalosos quan passen pel costat de les nenes perquè saben que no els agrada. Com deia el senyor Albert Einstein: quina època més trista, la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici!

Humiliar i ferir sense mesura. Què s’amaga darrere d’aquestes actituds i accions? Hem quedat que cal explicar què ha passat a les famílies. Què passarà? 

Ara toca fer una (o més d’una) dinàmica restaurativa. Potser hauríem de quedar a les 14:30 per donar-nos més temps.

L’ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.

Howard G. Hendricks.

LUNCH BOX

Laura Lorenzo12/02/26  

Studying about how to make the school menu accesible, we discovered that lunches in the school are not the same in all the countries.


In the USA, for example, EVERYBODY has lunch in the school. Children DO NOT have lunch at home!
In the USA you decide if you BRING your own food or take the food from the cafeteria. Watch this video to see the lunch in the USA.

The food we see is very different but we discussed about it (using “I like” “I don’t like”) and… we generally love the food! We imagined what would be our perfect lunch box and we drew it. What is your perfect lunch box? In ours there are pizzas, pasta, chocolate and fruit!

Looking at some real photos of real lunch boxes we discovered that, in general, lunch boxes are NOT HEALTHY and we started to check the contents using a checklist. It was a great way to practise English vocabulary!

Now that we knew that a lunch box needs DAIRY, FRUIT, VEGETABLES, WHOLEGRAINS and MEAT, FISH, EGGS or PULSES, it was time to analyse OUR lunch boxes...

What a surprise that most are not healthy at all!

ALLÀ ON NEIXEN LES IDEES

Ivet Dominguez12/02/26  

“Educar és ajudar a descobrir-se a un mateix.”

Sòcrates

En el llarg camí de la creació teatral, sentir i viure les idees amb el propi cos ens ajuda a crear tot el què voldrem explicar. I és que de fet, en altres llengües d’assajar i actuar en diuen jugar: “to play theatre” en anglès o “jouer au theatre” en francès.

Jugar a posar-se en el lloc o rol d’un altre, ben diferent per exemple de nosaltres, ens possibilita trencar esquemes, obrir-nos a múltiples mirades, nostres i dels altres, i en aquestes pràctiques apareixen oportunitats que poden permetre’ns arribar a la nostra essència: veure qui som realment i què podem fer. Superar pors, reptes, remoure prejudicis, sorprendre als altres i a nosaltres mateixos. Generar confiança i autoestima. Tots servim i podem fer teatre! No creieu que tot això està a l’alçada de saber de matemàtiques, ciència i llengües? Nosaltres n’estem segurs i per això ens n’ocupem també a l’escola.

Aquests dies qualsevol petit element ens suggereix molt per iniciar petites escenes, jugar-les i crear així els primers diàlegs. L’Aina va portar uns quimonos i d’altres peces que ens van inspirar moltíssim per moure’ns com emperadors i emperadrius. A classe, o a l’aula d’arts escèniques, hem començat a fer proves interessants de cos, moviment, expressió i paraula. Les idees que van sorgint són molt dignes de ser inicis d’escenes. Caldrà paciència, i moltes més proves, per anar-les fent créixer fins convertir-les en text escrit.

Hem parlat de la dramatúrgia, i de com crear-la, pensant en com s’organitza el text dels personatges, però també comprenent la importància de les acotacions, indispensables per entendre com utilitzarem l’espai, els temps i d’altres elements (escenografia) per explicar la història.

Ja veieu com treballar construint una peça teatral ens permet integrar plenament les llengües, la història, la literatura, les ciències i el món d’una manera vivencial i significativa.

DE PARTIDA, SEGUITS, A PART, SUSPENSIUS, FINALS…VA DE PUNTS!

Marta Hervas12/02/26  

Los puntos son sólidos e infinitos. Son una forma de vida. Sol, luna, estrellas son cientos de millones de puntos. Cada ser humano es también un punto. Los puntos no pueden existir por sí mismos, solo pueden existir cuando se reúnen unos con otros. Admiro completamente su “infinitud” y estoy profundamente conmovida por la grandiosa presencia del universo, que está lleno de un poder misterioso.

Yayoi Kusama

Dintre del projecte d’aula “Per què el temps, a vegades passa volant i d’altres és molt lent?”, en el que estem constantment reflexionant sobre la dualitat entre Cronos i Kairós, aquesta setmana hem començat un treball artístic i literari. A partir de la lectura del llibre El punt de Peter H Reynolds. Amb el conte hem parlat dels models i de la importància de la resiliència i n’ha esdevingut un treball plàstic per trobar el punt de cadascú. Un punt que ha de ser fruit de l’ara. Un punt sòlid que ens representa en aquest moment que vivim en trajectòria cap a una nova etapa que comença, plena d’incerteses, però motivadora i plaent.

QUAN ENS SUBMERGIM EN LA VIDA D’ARTISTES…

Marta Hervas12/02/26  

El objetivo del arte no es representar la apariencia externa de las cosas, sino su significado interior. 

Aristóteles

El currículum de primària incorpora el descobriment de la vida i el treball dels i les artistes, entenent-los com a referents culturals i humans que ens ajuden a comprendre millor les manifestacions artístiques, el procés de creació i el context social on es desenvolupen aquestes pràctiques creatives. És que és necessari ajudar els infants a construir una mirada crítica i plural sobre les manifestacions artístiques actuals i d’altres temps, de la nostra cultura i d’altres. Així, els nois i noies tenen models diversos per expressar idees, sentiments i emocions utilitzant creacions pròpies inspirades en els referents artístics treballats. Però a més, treballar al voltant de la biografia dels i les artistes ens permet descobrir altres professions vinculades a la creació i interpretació artística, de manera que obrim moltes possibilitats futures.

Però aquesta tasca és un pas, d’una proposta més àmplia, amb el que les Matildes treballem també una creació literària original i visualment bella. I és que cadascú dels nois i noies hauran d’inventar un conte on barrejaran la vida real de l’artista amb el que les seves obres li suggereixen. Aquesta doble mirada artística (la plàstica i la literària) serà ben present a la fira que volem organitzar, com a tancament del nostre projecte d’aula “Viatjant pels mons de Roald Dahl”

De moment estem en aquest punt de la descoberta, treballant les biografies i coneixent les obres dels i les artistes.

QUAN UNA PORTA NO S’OBRE, EN BUSQUEM UNA ALTRA

Mireia Puig12/02/26  

Fa uns dies vam escriure una nota a la tieta del Magí dels Petits Prínceps. Li demanàvem si ens podria ajudar a representar el nostre vídeo en llenguatge de signes, perquè volíem que fos molt més inclusiu i que tothom el pogués entendre. Vam esperar amb molta il·lusió, però els dies anaven passant i no vam rebre resposta.

Com que no ens volíem rendir, vam buscar una altra solució. La Ivet, la mestra dels Petits Prínceps, coneix una mestra de l’escola Àuria que ens podia ajudar, i ens va passar el seu contacte. Com que necessitàvem acabar el vídeo com més aviat millor per poder-lo penjar a la plataforma, li vam escriure una nota i li la vam enviar per WhatsApp.

De seguida ens va contestar. Ens va dir que estava totalment disposada i molt engrescada per ajudar-nos. L’únic inconvenient era que ella només podia venir a les tardes, quan ja no som a l’escola, perquè fa el mateix horari que nosaltres.

Així que vam quedar una tarda a les 18 h amb tots els Tabalugues que van voler i van poder venir. Va ser molt emocionant. Vam poder observar com la Marisa, mentre mirava el nostre vídeo, anava fent la interpretació en llenguatge de signes. Ens va encantar veure com el nostre treball es feia encara més inclusiu. A més, la Marisa ens va portar un abecedari del llenguatge de signes i ens va ensenyar com es feien totes les lletres. Vam aprendre com fer el nostre nom amb les mans.

Ara sí que ho tenim tot a punt. Ja tenim el vídeo finalitzat i a punt per penjar a la plataforma. Estem molt contents i orgullosos del que hem aconseguit junts.

EL BOSC PREN VIDA A L’AULA

Toni Ruiz10/02/26  

“L’educació artística no consisteix a fer artistes, sinó a ajudar les persones a veure el món amb més sensibilitat.”
— Elliot Eisner

Després d’elaborar les PERSONES DEL BOSC, estem elaborant les fitxes tècniques de les nostres creacions. Així que, de forma individual, anem escrivint el material que hem utilitzat per la nostra creació. D’aquesta manera, podem treballar la lectoescriptura i el coneixement de les lletres de forma significativa per a nosaltres.

També continuem coneixent diferents maneres de crear, de ser artistes, i poder així transmetre-ho als companys i companyes de la nostra escola. Aquesta setmana hem creat ARBRES MÀGICS! Aquests els hem elaborat amb dues tècniques ben diferenciades:

  • Pintura dels troncs i de les branques dels arbres amb aquarel·la líquida.
  • Estampat de les fulles amb esponges, teles i cotó fluix.

El primer pas ha estat sortir al pati de petits i al de grans per observar amb mirada d’artista com són els arbres de l’escola i com estan ara a l’hivern. Hem vist que els colors de les fulles és diferent segons l’arbre, fins i tot hi ha algun de pelat, sense cap fulla. Els troncs i les branques també es diferencien molt d’un tipus d’arbre a un altre, amb troncs més prims i més gruixuts, i branques més llargues i més curtes.

Un cop a l’aula, ens hem imaginat com veuríem un grapat d’arbres i els hem reproduït al paper. Un cop s’han assecat els troncs, hem estampat les fulles, cadascú de nosaltres al seu estil. Alguns ens hem atrevit, fins i tot, a dibuixar ocells volant entre els arbres.

Ens agrada deixar volar la nostra creativitat i conèixer diferents formes d’expressió. Seguirem creixent com artistes, no us ho perdeu al web de l’escola.

UN VESTIT NOU PELS GEGANTETS

Núria Vinyals10/02/26  

Joan Amades (folklorista català)

“Les tradicions són la memòria viva d’un poble.”

El dia de la Festa Major de l’escola, en honor a Sant Hilari, vam gaudir molt especialment la cercavila pels carrers del voltant de l’escola. Ens van agradar molt els gegantets i capgrossos, la batucada que els acompanyava i poder participar-ne amb els nostres sonalls, cants i balls.

A la tornada a l’escola ens vam fixar que els vestits estan vellets, i mirat amb deteniment, més del que aparentaven.

Va ser llavors quan ens vam formular la proposta de canviar els vestits dels gegantets com a projecte d’aula. Tots els Patufets hi van accedir amb molta il·lusió, i fins i tot es va sentir que podíem restaurar el cap que també està vellet.

D’aquesta manera comença el projecte “Un vestit nou pels gegantets” que ja us anirem explicant.

De moment hem averiguat qui els va fer i tenim concertada una entrevista amb ells perquè ens ho expliquin. També vam trucar el Lluís, el cap de colla dels gegants de Vilanova per poder visitar-los i aprendre molt d’ells.

I ja podeu imaginar que el que més ens agrada és posar-nos sota les seves faldilles i fer-lo ballar.

En aquest projecte ens proposem aprendre entre molts altres sabers que aniran sortint:

– Participar en manifestacions culturals i socials del seu entorn, mostrant interès, respecte i valoració per les tradicions i formes de vida de la comunitat.

-Prendre petites iniciatives, proposar idees i participar en la presa de decisions en situacions de la vida quotidiana i de l’aula.