La natura té els seus cicles, com per exemple les 4 estacions. I els humans, la societat, que formem part d’aquesta natura, també hem creat els nostres cicles. Un d’ells és el curs escolar. Comença al setembre i acaba al juny. I cada any es repeteix… 

Quan els infants enceten un nou curs es troben a l’inici d’un cicle. Començarà i acabarà.

Habitualment entren a una aula nova, potser també tenen una mestra nova, probablement companys nous… 

Cada grup té el seu espai de referència; la seva aula. I dins d’aquesta és on viuran la majoria d’experiències com a grup. 

Els primers dies les mestres o els mateixos infants van posant el seu nom a diferents espais de la classe; al penjador, al calaix, a la safata, al sabater…

Evidentment ho fem per un tema d’ordre i organització. Però hi ha alguna cosa més darrere d’aquests petits cartellets amb noms.

Tenir un lloc no és només tenir un espai físic. És també sentir que formem part d’un grup. Quan un infant veu el seu nom al penjador, a la safata o al sabater, sap que aquell espai és seu, que se l’espera i que hi té un lloc.

La sensació de pertinença es construeix també a través de petits gestos quotidians: quan diem el nom de cada infant, quan escoltem el que té a dir, quan tenim en compte les seves idees i quan fem lloc a la seva manera de ser.

Perquè fer lloc a un infant no és només deixar-li un espai dins l’aula. És fer-li saber que hi té un lloc dins del grup. I sentir que pertany a un grup li permet poder créixer i aprendre amb seguretat.

I potser aquests petits cartellets amb noms són, en el fons, una manera senzilla de dir: aquí hi ets tu, formes part d’aquest grup.