Quan arriba la primera setmana de setembre, el neguit s’apodera de tota la comunitat educativa. Les famílies preparen tot el necessari perquè els infants comencin l’escola amb seguretat i confiança, alguns amb més il·lusió, altres amb nervis i els més menuts amb la incertesa d’iniciar una etapa educativa en una nova escola.

Els i les docents no es queden enrere en això de neguitejar-se. Després del retrobament, de descobrir noves cares a l’equip i de rebre vells coneguts, adquireixen el compromís de preparar l’inici de curs en temps rècord (cinc dies, per ser precisos), per tal d’assegurar-se que, quan l’alumnat torni a les aules, es trobi una escola acollidora, una escola preparada per atendre’ls en les millors condicions possibles.

En el cas dels mestres, això de preparar el curs, abarca molts àmbits, des de tornar a vestir les aules, moltes pràcticament desmantellades per atendre serveis de lleure educatiu a l’estiu, passant per omplir-les dels materials didàctics adequats a cada nivell, fer rentadores de joguines, de material de psicomotricitat, revisar jocs i endreçar tots els espais comuns. Sense oblidar-nos de les tasques més imprescindibles: les reunions de coordinació entre equips docents, la preparació del curs a nivell pedagògic, la programació de les següents setmanes, la presa de decisions, els debats de temes que afecten al dia a dia a l’escola i l’adquisició de dinàmiques que els van cohesionant com a Claustre, com a equip.

I arriba el primer dia de curs. Enguany, un dia atípic, un primer dia marcat per una convocatòria de vaga que dona continuïtat a les mobilitzacions iniciades el curs passat. És evident que tothom espera poder engegar cada curs amb normalitat, però la normalitat ben entesa no és obrir portes dels centres educatius i encarar el curs com si res.

L’escola pública arrossega unes mancances que fan que la situació de les escoles no s’admeti com a normal. Les reivindicacions continuen i l’objectiu és treballar aferrissadament perquè l’educació pública sigui de qualitat, on es pugui atendre els infants segons les seves necessitats, on hi hagi els recursos humans, d’espais i pedagògics per poder treballar en condicions dignes pels equips docents, pels infants i per la tranquil·litat de les famílies. No n’hi ha prou amb bona voluntat, convé oferir a la societat un servei escolar que garanteixi l’accés a la formació amb garanties d’èxit.

Per tot això, professors i mestres seguiran fent tot el que calgui perquè cap més primer dia de curs sigui atípic, per intentar compartir amb les famílies els arguments, els ideals i els motius, perquè tota la comunitat educativa vagi a la una per lluitar per una educació pública de qualitat. No hi ha alternativa, no val conformar-se.

Avui, 8 de setembre, ha estat un dia atípic, però no desvinculat de l’energia, les ganes i el compromís de tothom, per tal que Les Vinyes visquin un molt bon curs 2026-2027. Junts farem que les mancances siguin agent de canvi.