Avui dimarts ha arribat un vell conegut de l’escola: el Tió! La colla d’infantil l’ha vist de seguida i li han fet festes i moixaines un darrere l’altre. Quina cara de cofoi feia, el Tió! Alguns el recordaven i altres l’han conegut avui. Les mestres fa anys que el coneixem i podem dir que està tan eixerit com sempre. Es conserva molt bé! Segur que allà on viu al llarg de l’any hi està ben acomodat.
Hi ha infants que, encuriosits, se l’han mirat de prop, un tronc amb cara i cua! Li hem posat la barretina i l’hem abrigat, perquè, de fred, si que en tenia. Ja té el plat a punt. A partir d’avui l’haurem d’alimentar de manera ben saludable, perquè ens cagui alguna sorpresa. De moment, li hem donat unes pells de mandarina que s’ha menjat ben de pressa.
La tradició de fer cagar el Tió és una manera més de fer comunitat i d’acostar els infants a les tradicions del nostre poble. Unes tradicions ancestrals que, emmarcades dins del solstici d’hivern, ens recorden el caliu del foc, la protecció que sempre ens dona la natura. Tan de bo, fer cagar el Tió, amb la consciència de tots, serveixi per recordar i transmetre als menuts que som com som, perquè venim d’on venim. També per ensenyar-nos tots plegats a venerar la natura com ho feien els nostres avantpassats. Com a Escola Verda que som, farem cagar el Tió, un curs més, per entendre que la natura sempre ens regala. BENVINGUT ESTIMAT TIÓ!
