Per tal d’introduir l’escriptura als infants de l’escola, des del primer curs d’infantil fem un entrenament motriu del cos i entenem la grafomotricitat com un procés de maduració personal de l’infant. És a dir, el grafisme passa per diferents etapes evolutives en les que l’infant va adquirint cada vegada més habilitat manual per arribar a dominar el traç de l’escriptura.
A l’etapa preesquemàtica, aproximadament dels 4 als 7 anys, les formes ja tenen relació amb el món que l’envolta, està relacionada amb el començament de la comunicació gràfica. És quan els traços són controlats i l’infant pot anar adquirint una bona habilitat per moure el canell i el polze.
És per això que a P5 al llarg del curs s’ha anat practicant la grafomotricitat en diferents suports, ja sigui hortizontals (terra, sorra, paper…) com verticals (pissarra) i en diferents instruments naturals (branques, pedres, sorra…) o artificials (guix, llapis, retoladors…). El tipus de traç ha siguit evolutiu fins arribar al final del curs portant a la pràctica el traç que comença a simular la lletra lligada, respectant en tot moment l’etapa evolutiva de l’infant.
En les següents imatges podem veure una de les últimes activitats, on els infants fen presició amb un pinzell mullat han d’esborrar el grafisme que hi ha a la pissarra. També han elaborat un grafisme lliure i el seu company l’ha esborrat. En algun moment de l’activitat, alguns infants es van adonar que hi havia alguns grafismes s’assemblaven a les lletres i, fins i tot, van veure la lletra lligada com la u, la c, la l, la e, la j… I per acabar, es van animar a veure com s’escrivia el seu nom. Així que van acabar repassant el seu nom!
A la classe de 1r vam estar treballant la lletra lligada. En aquesta activitat es treballava la motricitat fina, on hi ha d’haver un alt nivell de coordinació visual-manual, una força controlada i una bona concentració. Quan es fan activitats de cal·ligrafia és bo poder agafar bé el llapis, on intervenen tres dits: el el polze, l’índex i del mig o cor, fent la col·locació del trípode. D’aquesta manera el canell es mou millor i la força que fan a l’hora d’escriure es l’adequada, per facilitar aquesta col·locació.
Vam començar amb el llapis més gruixut a l’inici de curs i després es va fer el canvi amb una pinça de la roba per anar perfeccionant la col·locació. Altres estratègies que també hem anat fent quan alguna lletra és més difícil de fer és la caixa de sorra, o materials Montessori on practiquem els moviments de la lletra amb el dit per tenir clars els moviments que després farem al foli pautat.
A poc a poc anem veient l’evolució tan bona que van fent les alumnes de primer, ja que practiquen molt i li posen molt d’interès!
