Avui divendres, la colla d’infantil ha rebut com toca la Vella Quaresma. Tots hem comprovat que, com cada any, ha vingut amb els seus set peus, carregada amb un bacallà i un cistell ple de verdures. Com mana la tradició, li hem tret el primer peu. A partir d’avui, cada divendres l’anirem a trobar perquè ens mostri, tal calendari setmanal, com el temps avança.
Pels que no la conegueu, la Vella Quaresma és la imatge personificada que el poble va donar fa dècades al període de Quaresma, que són, segons la tradició cristiana, els quaranta dies de dejuni que Jesús va passar al desert abans del seu calvari i resurrecció. No és nou afirmar que les religions marquen la història d’una societat i també és ben conegut que les persones han anat transformant l’herència, per fer-ne un acte més pagà o tradicional.
Antigament, la Vella Quaresma es penjava a les cuines de les cases per vigilar els infants. En temps de Quaresma tocaven sopes, verdura i peix, res de carn o massa excessos. Com ara, era un calendari. Marcava la fi de l’austeritat i el recolliment i l’arribada de la segona celebració més important de l’any: el Diumenge de Pasqua. Ara, en algunes cases i escoles també és un compte enrere, però més aviat per mostrar-nos el final del trimestre i, en molts casos, l’esperada festa de padrins i fillols: el dia de la mona. De nou, una festa de barreja de religions i costums que plegats hem sabut adaptar.
Sigui com sigui, cada curs esperem la nostra entranyable Vella Quaresma. Cada divendres li cantem i ballem per celebrar que, setmana rere setmana, el curs avança i que tots plegats mantenim les tradicions i les compartim al marge de la fe o de la laïcitat. A més, qui ho diria, la Vella també ens fa practicar matemàtiques! Per què… Set menys un fan sis, oi? O… Si en tenim un, quants en falten per arribar a set? I sis menys un? Divendres que ve practicarem la resta de nou.
