Al pati, sempre passen coses interessants, descobertes que ens fan créixer i relacionar-nos amb l’entorn amb una mirada científica.
L’Alexander juga amb un cilindre. Com molts dies, el fa rodar com si fos un vehicle. Sense adonar-se’n, descobreix el mecanisme de la rampa, una màquina simple. El cilindre rodola. Quan és al final, el recull i se l’endú per repetir el procés moltes vegades.
De mica en mica, algun company s’hi va acostant, el joc es va enriquint. La Lola espera el cilindre i el frena amb un rasclet. La Júlia, l’Àlex i la Mar s’afegeixen a l’activitat i la rampa els permet provar estratègies. La Khadija s’ho mira amb curiositat i vol intervenir. La Lucia s’ho mira des de la distància i a poc a poc es va acostant per veure què és allò que crida l’atenció a tanta colla de companys.
El Roger fa un pas més. L’Alexander primer només deixa que el cilindre segueixi la inèrcia de la rampa, sense aplicar-li força. Després la Mar li fa una petita empenta amb les mans i el Roger la fa rodolar amb més força, utilitzant el peu. En aquest cas, la velocitat i la força fan que el cilindre es desviï, es pari a la paret o caigui a la zona de la sorra. Alguns companys el posen en ruta perquè faci tota la rampa fins baix. Treball cooperatiu constant.
La Lola posa un rasclet dins del cilindre, diu que vol que sigui com una màquina. Quan la rampa llarga està massa concorreguda, la Júlia diu a l’Alexander: i si ho tirem cap allà? (ha descobert una segona rampa al pati!)
Han passat una bona estona observant, experimentant, descobrint, assajant, controlant, provant, rectificant, tenint èxits i fracassos i tot emmarcat en la dinàmica del joc lliure a l’exterior.
A la classe, recordant l’empresa de l’estona de pati, l’Emma ha preguntat: i com és que al sorral no podíeu fer aquest joc amb els cilindres? L’Eric ha respost: per què el sorral és recte. I l’Àlex ha afegit: allà perquè rodoli l’hem d’empènyer sempre.
Aquesta és l’essència de l’aprenentatge a l’educació infantil: el joc espontani. En aquest procés, les docents que acompanyem els infants cal que fem les intervencions justes per donar-los protagonisme, perquè siguin ells mateixos els que descobreixin i els que generin coneixement que, tard o d’hora, puguin transmetre.
De vegades, aquest procés d’acompanyament costa, estem quasi programats per impartir coneixement. Per sort però, som conscients de les nostres mancances i dels nostres tics hereus de l’educació on la mestra era la que explicava i els infants escoltaven. Per això, treballem dia a dia per millorar la nostra pràctica docent, per ajudar els infants a formar-se de manera natural, quan estan preparats. Fem el possible per oferir-los la complicitat que necessiten i anem aturant la inèrcia dels engranatges, per respectar el procés maduratiu de cadascú.
Cada minut del dia a l’educació infantil és una oportunitat de conèixer i descobrir que som capaços.
