Ahir al matí vam sortir de l’escola direcció al Teatre Conservatori a veure l’espectacle PLANETA M.ART del Marcel Gros.
Xino- xano i fent-nos passar el fred vam fer una bona caminada per alguns carrers de Manresa i vam descobrir on vivia algun dels companys, alguns avis,…
Un cop acabat l’espectacle vam sortir a fora i abans d’agafar el camí de tornada vam menjar unes galetes amb una dolça xocolata!! Nyaaaam…..
A partir de la sortida al Cosmocaixa, vam començar una conversa per veure com iniciàvem el projecte. Del Cosmocaixa ens va cridar molt l’atenció una exposició que hi havia sobre el Big-Bang i arrel de parlar de què el Big-Bang va ser una gran explosió a partir de la qual van sorgir els planetes, després els dinosaures, les persones i les cases.
Vam fer grups per dibuixar planetes, dinosaures, persones i cases, per poder situar-ho a la línia del temps que vam posar al terra de la classe.
Ja hem comprovat que el fèmur és l’os més llarg…! Mentre mesuràvem els ossos de l’esquelet ens hem fixat que, per exemple, els braços i les cames estan formats per més d’un os, i que aquests estan connectats entre ells per les articulacions.
Per prendre consciència de com d’importants són les articulacions, hem intentat fer algunes accions quotidianes (escriure a la pissarra, fer punta al llapis, posar-nos les ulleres, obrir la porta, etc.) sense doblegar CAP ARTICULACIÓ! Ens ha costat molt i hem reflexionat sobre com d’importants són per poder fer alguns moviments. Aquestes han estat algunes de les nostres conclusions:
PAULA: Sense les articulacions no ens podríem moure.
ERIC S.: No pots ni menjar… Bueno, és que no pots fer res.
CARLA: Potser podríem, però ens costaria molt oi?
JAVIER: Si no tinguessis articulacions si agafes un llapis no podries escriure.
ROC: Alguna persona ens hauria d’ajudar a fer les coses.
BERTA: Jo un dia vaig veure una senyora sense braços.
BIEL: A Barcelona, un dia passejant hi havia un noi que li faltaven les dos cames; anava en crosses.
CARLA: I quines articulacions tenim?
BIEL: La ròtula…?
CARLA: La ròtula és l’os, però com es diu l’articulació?
ERIC O.: El genoll.
PAU: També el colze.
MARIA: El canell.
BIEL: El turmell.
Voleu veure com intentàvem moure’ns sense doblegar les articulacions? Cliqueu damunt de la següent imatge:
Seguint parlant sobre els ocells i les caixes niu, alguns de nosaltres expliquem que hem vist ocells venint cap a l’escola, o a l’hora del pati, o quan anem pel carrer amb els pares i mares… Però quins són aquests ocells? N’identifiquem algun?
Amb l’ajuda de llibres i tablets, investiguem quins poden ser alguns d’aquests ocells; en busquem imatges, el nom i algunes de les seves característiques, que també ens serviran quan haguem de dissenyar les caixes niu.
Un cop recopilada la informació, hem imprès la fotografia i el nom de cada un d’aquests ocells, i hem fet un mural. De moment nosaltres hem afegit el colom, el pardal comú, la garsa i el pit-roig, però juntament amb els nens i nenes de 2n i 4t anirem ampliant-lo amb més ocells que anem veient prop de l’escola.
Cliqueu la imatge per veure com hem treballat!
CONVERSA PROJECTE CAIXES NIU
Després d’ haver fet un disseny de les caixes niu amb materials de construcció, vaig proposar als infants que s’anessin fixant pel carrer quins tipus d’ocells podem trobar a la nostra ciutat.
Així va començar la nostra conversa:
Eli: Quins ocells heu anat observant per Manresa?
Ricardo: No se ben bé que era, però el dia del concert de Xiula, amb el Dorian i el Marcos vam veure un ocell que es va quedar quiet mentre volava.
Eli: És veritat! Recordo que algú de vosaltres m’ho va dir, aquell ocell era un xoriguer, aquests ocells, quan arriba el fred s’acosten més a la ciutat sobretot a prop dels camps per poder caçar.
Quins animals creieu que hi poden haver als camps?
Melisa: Cucs!
Ricardo: Rates!
Dorian: Eli, com pots saber què és un xoriguer si està molt lluny?
Eli: Ho se per com es mouen quan volen, quan busquen menjar prenen el vol volant tot movent molt les ales i després es queden quiets movent-se amb l’impuls de l’aire.
Molt bé! Ja tenim un ocell per la nostra llista! El xoriguer.
Algú més ha vist més ocells?
Marcos: Jo ahir quan vam anar a la sèquia a buscar aigua vaig veure un i t’ho vaig dir Eli, te’n recordes?
Eli: Si! Era una cuereta blanca! De cueretes n’hi ha moltes! Si us hi fixeu en poden trobar per qualsevol lloc de Manresa.
S’assemblen a les orenetes, però aquestes no migren! Heu vist mai molts ocells volant tots junts?
Tots: Siiiii!
Anaïs: És perquè van a viure a un altre lloc.
Eli: Molt bé Anaïs! Les orenetes quan arriba la tardor migren a un altre país més càlid, i quan arriba la primavera tornen cap a Catalunya!
Karen: Jo vaig portar uns prismàtics a la classe d’angles, i vaig veure un ocell negre i blanc, però no se com es diu.
Eli: Una garsa? Aquí n’hi ha moltes…
Karen: Si , si era una garsa!
Èrik: al costat de casa meva jo he vist ocells de color groc! S’assemblen al verdum…
Marcos: A on viu el meu tiet a la balconada hi ha un arbre amb un niu.
Eli: I quin ocell vam estar parlant l’altre dia que aquí n’hi ha molts, però no és autòcton ?
Tots: la cotorra argentina!
Marcos: Com el visó americà!
Iona: Al costat de casa meva hi ha un arbre amb molts ocells! I li dono menjar … I casa de la meva padrina també!
Nouran: Quan jo vivia a Zaragoza, vaig trobar una mallerenga i m’he la vaig emportar a casa per cuidar-la però es va morir!
Un cop realitzada aquesta conversa, vam agafar les tables i ens vam endinsar a buscar informació sobre els ocells que havíem trobat, per després fer un mural conjunt amb els alumnes de 2n i 3r.
A continuació teniu l’enllaç amb les fotos de la sessió.https://photos.app.goo.gl/LeYDqxnRdZV7NoSj9
Segueix-nos!