Hola famílies!

El dia 20 de novembre és el Dia dels Drets dels Infants i des de l’escola conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa ho hem celebrat fent unes activitats que tenen l’objectiu de visualitzar les emocions, pensaments, sensacions i idees que els nens i les nenes han tingut i tenen durant el confinament i tota la situació que el coronavirus comporta.

On són les nostres abraçades és un conte que va fer arribar l’Ajuntament que explica les vivències de la Martina una nena de 5 anys que com els infants de l’escola ha viscut aquesta situació. La història tracta temes com la situació viscuda a casa, les relacions a distància amb la família i amics i amigues de l’escola, els efectes del coronavirus (la malaltia, la mort…)

Després d’explicar i de visualitzar les imatges del conte va sorgir una conversa sobre les seves pròpies vivències. Us deixem la transcripció de la conversa a continuació:

CARLOTA: Vaig jugar amb la meva mare i també he pintat l’arc de Sant Martí.

JACOB: En el confinament vaig estar a la masia amb els meus pares.Estava tot el dia jugant amb el gronxador i també dibuixava amb els guixos

BLAI: Ens vam confinar a la casa de Moià i he jugat amb els meus pares i germà a jocs de taula.

BERTA: La meva mare i la meva germana petita van jugar “a bebés”.Un noi ens va portar les fruites i verdures a casa.

LAIA: Vam pintar amb els meus germans l’arc de Sant Martí i després el vam penjar a la finestra.

GABRIEL: La meva mare preparava pastissos i m’agradava ajudar-la.

GRETA : Uns dies abans del confinament va néixer la meva germana i estava molt contenta.

ARLET: Dibuixava a la pissarra de casa i jugava amb el meu germà.

ÌRIA: Els meus pares no em deixaven sortir al carrer. A casa vaig pintar i he fet moltes manualitats.

ISAAC: He jugat molt amb els meus pares i germana.

ALEXIA: He dibuixat molt a casa i també he jugat amb les meves nines.

AMAYA: Vaig jugar amb els meus pares i també hem pintat amb colors.

Un cop feta la conversa vam plasmar amb una plantilla en forma de cor tots aquests sentiments, idees i pensaments que havien viscut cada nen i nena durant el confinament..

Si cliqueu a l’adreça que us adjunto podreu veure un recull de fotografies d’aquesta sessió:https://photos.app.goo.gl/79UHf6guFTsVVLpZA

Aquestes plantilles estaran exposades en un gran suport amb forma de cor al saló de sessions de l’Ajuntament, el dia 20 de novembre, durant el manifest commemoratiu del Dia Internacional dels Drets dels Infants. També estarà exposat al vestíbul de l’àrea Infantil de la Biblioteca del Casino, del 23 al 27 de novembre.  

Hola famílies!

El dia 20 de novembre és el Dia dels Drets dels Infants i des de l’escola conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa ho hem celebrat fent unes activitats que tenen l’objectiu de visualitzar les emocions, pensaments, sensacions i idees que els nens i les nenes han tingut i tenen durant el confinament i tota la situació que el coronavirus comporta.

On són les nostres abraçades és un conte que va fer arribar l’Ajuntament que explica les vivències de la Martina una nena de 5 anys que com els infants de l’escola ha viscut aquesta situació. La història tracta temes com la situació viscuda a casa, les relacions a distància amb la família i amics i amigues de l’escola, els efectes del coronavirus (la malaltia, la mort…).

Després d’explicar i de visualitzar les imatges del conte va sorgir una conversa sobre les seves pròpies vivències. Us deixem la transcripció de la conversa a continuació:

ALBA: DE QUÈ ENS PARLAVA AQUEST CONTE?

EMMA:  EL CORONAVIRUS, ÉS UNA COSA DOLENTA I ABANS VE EL METGE I LES PERSONES ESTAN MALALTES

ALBA: I L’ANY PASSAT QUÈ VA PASSAR EL MES DE MARÇ

ONA: QUE VAM HAVER D’ESTAR CONFINATS PEL CORONAVIRUD

ALBA: I QUÈ VOL DIR ESTAR CONFINATS

ONA: QUE VAM ESTAR MOLTS MOLTS DIES A CASA

NAIARA: I NOMÉS PODIA SORTIR LA GENT GRAN

ONA: I NO PODIEM VEURE A LA NOSTRA FAMILIA

LIA NINGU DE LA FAMILIA, ELS PAPES SI

HUGO: JO VAIG HAVER D’ANAR A L’HOSPITAL A QUE EM FESSIN LA PROVA DEL CORONAVIRUS I VAIG ESTAR A CASA I NO VAIG VENIR A L’ESCOLA

NAIAN: EN AVINYÓ TENIA QUE ESTAR MUCHOS DIAS EN CASA PORQUE NO PODIA SALIR

ALBA: I QUÈ VAU FER A CASA? US VA PASSAR EL QUE LI PASSA A LA MARTINA?

IRIS: QUAN ESTAVA CONFINADA NO PODIA RESPIRAR I ESTAVA ENFADADA

ALBA: I US PASSAVA COM A LA MARTINA QUE NO VOLIEU FER LES VIDEOTRUCADES?

MIA: JO SI

ONA: JO TAMBÉ

EMMA: JO NO PERQUÈ  VOLIA JUGAR

ALBA: I AMB QUI?

EMMA: JO SOLETA

OVIDI: SI PERQUÈ LA MAMA I EL PAPA HAVIEN DE TREBALLAR

ONA: “BUENO ANAR A LA FEINA O TELETREBALLAR

ALBA: I QUÈ VOL DIR AIXÒ DE TELETREBALLAR?

PAULA: DES DE CASA TREBALLEN

HUGO: JO SI QUE TENIA GANES DE FER LES VIDEOTRUCADES AMB ELS MEUS COMPANYS PERQUÈ NO ELS VEIA MOLT

LIA: JO NO VOLIA ESTÀ A CASA TANCADA

ONA: JO VOLIA VEURE ELS MEUS AMICS

MIA: JO JUGAVA SOLA AMB EL MEU GERMANET

NAIAN: MI HERMANA SE LLAMA NOA I YO JUGAVA CON ELLA

ALBA: I QUÈ FEIEU DURANT EL CONFINAMENT?

OVIDI: JUGAR A CASA. PERÒ SAPS QUE ENS VAN DEIXAR SORTIR PER ANAR A COMPRAR?

ALBA: PODIEM ANAR A COMPRAR?

HUGO: SI SENS ACABA EL MENJAR I NO TENIM MENJAR COM MANGEM?

EMMA: AMB LA NEVERA

ONA: VAIG FER MOLTES MANUALITATS A CASA I LA MEVA GERMANA VA FER VIDEOCONFERÈNCIA AMB LES SEVES AMIGUES

NORA: JO COMPRO AL MERCADONA I JO HI VAIG ANAR AMB LA MAMA

ALBA: PODIEM VEURE ELS AVIS?

TOTES I TOTS: NOOO

EMMA: NOMÉS AMB VIDEOTRUCADA. UNA COSA JO QUAN ESTÀVEM CONFINATS JO VAIG FER UN VOLCÀ PERÒ DE MENTIDA. I EN FAREM UN ALTRE.

NAIARA: JO QUAN TENIA ELS TRES ANYS VAM FER VIDEOTRUCADA AMB UNA PROFE.

ALBA: US VAU TRUBAR AMB LA MESTRA, OI?

PAULA: JO VOLIA TRUCAR A LA MIA I NO LA VEIG PODER TRUCAR.

IRIS: JO JA VAIG PASSAR EL CORONAVIRUS

ONA: A UNA AMIGA MEVA D’UN ALTRE GRUP LI VAN FER LA PROVA DE CORONAVIRUS TRES VEGADES I NO EN VA TENIR.

LIA: JO ENCARA TINC CORONAVIRUS
ALBA: A SII? SI TINGUESSIS CORONAVIRUS NO VINDRES A L’ESCOLA!

HUGO: SI VOLS QUAN T’HAS DE FER LA PROVA DEL CORONAVIRUS ET DEIXEN TENNIR UNA JOGUINA PETITA. JO NO VAIG PLORAR PERQUÈ ESTAVA AMB LA JOGUINETA.

ALBA: I COM ÉS AQUESTA PROVA QUE ET FAN?

HUGO: ET POSEN UN PALET AL NAS

OVIDI: I A LA BOCA

HUGO: A MI NOMÉS AL NAS! UN NEN D’UNA ALTRA ESCOLA QUE CONEIXO JO LI VAN FER LA PROVA I SORT QUE TOTS ELS DE LA MEVA FAMÍLIA VAN PODER ANAR A LA FEINA

NAIAN: UN DIA ME PUSIERON UN PALITO A LA NARIZ Y ME SALIÓ SANGRE

HUGO: A MI EM VA CEURE UNA LLÀGRIMA:

RAYAN: ESTUBE CONFINADO. LA MAMA BEBE.

ALBA: LA MAMA VA TENIR UN BEBE DURANT EL CONFINAMENT?

RAYAN: SI!

HUGO: PER AIXÒ PERSABER  SI TENS ELS CORONAVIRUS ABANS D’ANAR A L’ESCOLA T’HAS DE POSAR EL TERMÒMETRE. JO EM VAIG QUEDAR LA CASA .

NORA: EM VAN POSAR UN PALET AL NAS I VAIG PLORAR I VAIG ESTOSSEGAR.

HUGO: MOLESTA UNA MICA

CARLOS: A MI A LA NIT EM PASSA QUE TINC TOS.

ALBA: I TENIEU GANES DE TORNAR A L’ESCOLA

TOTS I TOTES: SI!!

MIA: VOLIA VEURE ELS MEUS AMICS

Un cop feta la conversa vam plasmar amb una plantilla en forma de cor tots aquests sentiments, idees, pensament que havien viscut cada nen i nena durant el confinament.

Aquestes plantilles estaran exposades en un gran suport amb forma de cor al saló de sessions de l’Ajuntament, el dia 20 de novembre, durant el manifest commemoratiu el Dia Internacional dels Drets dels Infants. També estarà exposat al vestíbul de l’àrea Infantil de la Biblioteca del Casino, del 23 al 27 de novembre.  

Hola famílies!

El dia 20 de novembre és el Dia dels Drets dels Infants i des de l’escola conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa ho hem celebrat fent unes activitats que tenen l’objectiu de visualitzar les emocions, pensaments, sensacions i idees que els nens i les nenes han tingut i tenen durant el confinament i tota la situació que el coronavirus comporta.

On són les nostres abraçades és un conte que va fer arribar l’Ajuntament que explica les vivències de la Martina una nena de 5 anys que com els infants de l’escola ha viscut aquesta situació. La història tracta temes com la situació viscuda a casa, les relacions a distància amb la família i amics i amigues de l’escola, els efectes del coronavirus (la malaltia, la mort…).

Després d’explicar i de visualitzar les imatges del conte va sorgir una conversa sobre les seves pròpies vivències. Us deixem la transcripció de la conversa a continuació:

LENA: JO VAIG FER UN DIBUIX EN EL MEU BALCÓ.
EMMA: VAIG PUJAR A DALT EL BALCÓ A FER TONTERIES, VAIG PINTAR A FORA LES PARETS PERQUÈ QUEDES MÉS MACO. EM VAIG SENTIR CONTENTA, SUPER GUAI!
IONA: EL CONFINAMENT QUAN JO ESTAVA A CASA ESTAVA TRISTA PERQUÈ VOLIA ANAR A L’ESCOLA.
BIEL: JO VAIG ESTAR MOLT BÉ, PERQUÈ TINC UN PÀRQUING DE COTXES MOLT GRAN I VAIG ESTAR-HI JUGANT.
XÈNIA: JO ESTAVA A CASA FENT MOLTES COSES I VAIG ESTAR BÉ PINTANT ELS MEUS LLIBRES.
MAX: JO VAIG ESTAR AL PÀRQUING CORRENT AMB PATINET.
MIQUEL: DURANT EL CONFINAMENT QUAN PLOVIA SORTIA AMB LES BOTES I EL PARAIGUA AL BALCÓ. TAMBÉ VAIG FER MOLTES MANUALITATS.
GINA: VAIG FER VIDEO CONFERÈNCIES AMB EL MEU GRUP DE P3. TAMBÉ TREBALLÀVEM A CASA I EL PAPA I LA MAMA M’AJUDAVEN.
ORIOL: AQUEST CONFINAMENT VAIG JUGAR A LA HERBA AMB EL MEU PAPA A FUTBOL I VAIG FER MANUALITATS, I TAMBÉ VAIG ANAR A LA MEVA SALA DE JOCS A DALT DE TOT I TINC UN BALCÓ. EM VAIG SENTIR BÉ PERQUÈ AIXÍ PODIA JUGAR. TAMBÉ VAM POSAR EL LLIT MEU A LA HABITACIÓ DE LA MEVA GERMANA PERQUÈ TENIA POR.
AURA: JO EL DIA SEGÜENT VAIG DIR: PAPA PODEM SORTIR? I EM VA DIR QUE NO I EM VAIG ENFADAR MOLT. VAIG FER MANUALITATS I DESPRÉS JA VAIG ESTAR MILLOR.
ADAM: VAIG ESTAR JUGANT A CASA AMB EL MEU GERMÀ.
LIA: JO EM VAIG SENTIR MALAMENT PERQUÈ TROBAVA A FALTAR ELS MEUS AMICS. TAMBÉ DURANT EL CONFINAMENT VAIG SORTIR AL BALCÓ A APLAUDIR ELS METGES I VAIG VEURE UNA AMIGA MEVA.
JANA: VAIG JUGAR AL BALCÓ AMB AIGUA. VAIG ESTAR CONTENTA PERQUÈ TAMBÉ VAIG FER PINTURA.
LOIS: JUGAR AMB LES TORTUGUES!

Un cop feta la conversa vam plasmar amb una plantilla en forma de cor tots aquests sentiments, idees, pensament que havien viscut cada nen i nena durant el confinament.
Si cliqueu a l’adreça podreu veure un recull de fotografies d’aquesta sessió: https://photos.app.goo.gl/E3kuxAPfrFKe4gyc9

Aquestes plantilles estaran exposades en un gran suport amb forma de cor al saló de sessions de l’Ajuntament, el dia 20 de novembre, durant el manifest commemoratiu el Dia Internacional dels Drets dels Infants. També estarà exposat al vestíbul de l’àrea Infantil de la Biblioteca del Casino, del 23 al 27 de novembre.  

Benvolgudes famílies,

el passat divendres 13 de novembre ens va acompanyar la Marta la mare del Marc i vam tenir una tarda diferent i entretinguda.

Ens van portar una proposta d’INSECTES. Inicialment ens van ensenyar la transformació que pateixen els ous per arribar a ser una marieta. Primer fan els ous, es converteixen en larva, més tard es convertirà en crisàlide (pupa) per acabar evolucionant fins a ser la marieta.

Per continuar ens van portar una mostra d’insectes dissecats: una papallona, un abellot, una abella, un escarabat de la menta i un banyarriquer del roure. Alguns els coneixíem i d’altres els vam conèixer de la seva mà.

Esperem que gaudiu de les fotos tant com nosaltres ho vam fer de l’activitat!

Hola Famìlies,

Ahir vam celebrar l’aniversari de l’Adam que va fer 4 anys el dissabte 14 de novembre:PER MOLTS ANYS ADAM|

L’Izan ens ha explicat la seva recepta preferida! Una pizza! Fa molt bona pinta!

Gràcies Izan!

L’Elna ens ha portat líquid de iogurt per veure si amb el microscopi podem veure les moneres.

MONERES

Hola famílies.

Hem avançat molt amb el projecte, ja gairebé l’hem acabat i tot, estem fent moltes descobertes de com funciona l’aparell digestiu, i també ens hem fet moltes preguntes que hem intentat anar resolent.

Us deixo dos petits fragments d’una conversa que vam tenir arrel de què a l’hora de provar l’aparell digestiu que haviem fet no hi podiem posar menjar sòlid, només líquid… mireu que vam descobrir.

Conversa del dia 3/11/20

• Després d’estar repassant el recorregut i els canvis que fa el  menjar des de que ens el posem a la boca fins que fem caca, van sorgir altres preguntes i deduccions interessants...

ANNA: I nosaltres només mengem per fer caca?

MARTÍ: Per fer la sang

ANNA: Per fer la sang…?

CLARENCE: per les venes, perquè ens moguem

MARISSA: També perquè creixem

ANNA: I creieu que el menjar fa la sang.

TANIT: No, el cor

PASQUAL: El cor només la reparteix

ANNA: Doncs què deu fer l’aparell digestiu amb el menjar? Què deu treure del menjar?

MERCÈ: Pues algunes coses les tria perquè ens fem grans i perquè facin salut mentre ens fem grans

TANIT: Perquè creixem

ANNA: Mercè tu has dit que tria?

MERCÈ: Per exemple un gelat el tira perquè no el fa servir

ANNA: I si és un gelat de suc de taronja?

MERCÈ: A vegades si i a vegades no

ANNA: Què treu?

MARTÍ: Doncs la taronja

CLARENCE: Lo que no és dolç

ANNA: Per exemple de la taronja? Què tenen les taronges? Per què diuen que van bé?

XAVI: Perquè té vitamines

ANNA: Doncs així que li deuen treure a les taronges?

TOTS: Vitamines.

ANNA: I les vitamines les veiem?

TOTS: No

MERCÈ: Tenim unes cèl·lules que no es veuen i fan que tot el menjar vagi per tot el cos.

ÈRIC BORDAS: Però com pujarà l’aigua? (fent referència a l’aparell digestiu que hem construït)

ANNA: Clar serà difícil que pugi l’aigua, perquè ens falta una cosa important que nosaltres tenim al cos i que aquí no tenim, que és el que permet que tot treballi, ens permet mastegar,…

DYLAN: El cor

XAVI: És el motor del cos

ANNA: D’acord, el cor és el motor del cos. I el cor què és? És un os?

TOTS: Noo 

XAVI i MARTÍ: És un múscul

ANNA: I què fa?

TOTS: Bum- bum, bum-bum,…

ANNA: I quan masteguem què fem? Què ens fa moure les barres?

• Abans d’esmorzar els hi dic que es fixin amb com funciona el nostre cos quan mengem, que es fixin amb les mandíbules, les dents, la llengu, el coll…

TORNANT DEL PATI CONTINUA LA CONVERSA…

ANNA: A veure… qui mentre estava esmorzant s’ha fixat amb què passava…

JANA: M’he fixat que es desfeia i s’inflaven les galtes d’aire

NORA: Que quan t’empassaves molta aigua de cop aquí (al coll) fa com una mica de mal

XAVI: Quan menges i se t’inflen les galtes, quan t’ho vols empassar les galtes deixen anar l’aire i fa un impuls cap aquí (al coll)

ANNA: Un impuls cap aquí… bona

AMINA: Quan empassem el menjar la clau(referent al pas que tenim a l’aparell digestiu que deixa passar el menjar de la faringe a l’esòfag) que tenim aquí (al coll) també es gira quan empassem el menjar.

ANNA: I com ho has notat que la clau que tenim aquí gira? Que hi ha posat els dits?

AMINA: Si

ANNA: I què passa si poses els dits i empasses?

AMINA: Que després passa per tot el cos

CLARENCE: Fa això (mostra el moviment que fa el coll quan empassem)

ANNA: Quan mastegueu, què fan les mandíbules?

TOTS: Mastegar

ANNA: Però com es mouen, ho faig jo amb les mans?

JÚLIA: Es fa sol

ANNA: I com es fa sol?

ÈRIC ALBÀ: Jo he notat que mastegava una mica fluixet…

ANNA: O sigui si mastegues fluix què fas? Es tritura més el menjar si mastegues fluix?

TOTS: Noo

ANNA: Per què no?

MERCÈ: Fa soroll perquè estem picant les dents.

ANNA: Si masteguem una mica fluix un tros de xocolata es triturarà?

TOTS: Noo

ANNA: I com hem de mastegar perquè es trituri una xocolata?

XAVI: Pues anem xuclant la xocolata

NORA: Si no tinguéssim dents, entre el paladar i la llengua s’hi ho apretessim molt molt fort ho esclafaríem

ANNA: Per tant hauríem de fer molta?

NORA: Força

ANNA: I què és el que fa que la mandíbula faci força?

MARTÍ: Músculs

ANNA: Per què aquí no hi podem posar menjar de veritat?

CLARENCE: Perquè no té dents

ANNA: Molt bé, perquè no té dents i no té?

TOTS: Músculs!

Hola Famílies,

Aquesta tercera ronda els nens i nenes han pogut gaudir dels espais del joc simbòlic i aquí us deixo un recull d’imatges:https://photos.app.goo.gl/gqGburAytJmg4GZ76

A nivell de racons matemàtics els proposats han estat:

• Les cartes de l’Elmer: amb aquest joc havien de classificar cada grup de cartes i ordenar-les segons la mida dels elefants, de més petit a més gran o de més gran a més petit. Ho podien fer fixant-se amb la mida o ordenar-les pels números.
• Els pals de fusta de colors: Treballaven l’orientació espacial i la atenció: col·locant cada pal allà on tocava seguint el model.
• Els blocs lògics: Han treballat la lògica-matemàtica a través de la classificació a partir dels cartells d’atributs segons la mida, el gruix, la forma i el color.
• Seriacions: A partir de cartells amb dibuixos de pomes o amb pinces.
  El següent enllaç trobareu les imatges d’aquestes dues sessions:https://photos.app.goo.gl/sb6fxooZn8yQBkFV8

Hola famílies,

Fa un temps que vam començar el nostre projecte. Els nens i nenes portàven olives després de cada pati. Estaven molt motivats per les olives.

Vam sortir a observar les plantes que tenim a l’escola i vam agafar unes quantes fulles de cada planta. Les fulles recollides les varem clasificar a la classe pel seu nom i la gran majoria de nens i nenes va comentar que l’olivera era una planta molt bonica perquè tenia els seus fruits que queien al terra i els agradava recollir les olives. A partir d’aquest moment vam fer una conversa molt interessant amb tots els nens i nenes de la classe sobre aquest tema.

Greta: Les plantes s’han de regar cada dia.

Dan: Primer hem de plantar una llavor i després la planta va creixent.

Jacob: Hi han olives negres.

Laia: També hi han olives de molts colors.

Carlota: A l’hort del meu avi hi ha oliveres.

Ìria: A l’amanida s’hi posen olives.

Berta: Les plantes necessiten aigua.

Isaac: A la meva mare li agraden les olives.

Blai: Les olives son de forma rodona.

Greta: S’haurien de cuidar les plantes i no trencar les branques.

A partir d’aquesta conversa va sortir la idea de plantar unes llavors en un got. Vam fer la germinació de les llenties i cada dia observàvem com anaven creixent les nostres plantes.

.https://photos.app.goo.gl/tYgNLougMY2PjEFMA

Si cliqueu al link podreu veure un recull de fotografies del nostre projecte.