CONVERSA PROJECTE CAIXES NIU

Després d’ haver fet un disseny de les caixes niu amb materials de construcció, vaig proposar als infants que s’anessin fixant pel carrer quins tipus d’ocells podem trobar a la nostra ciutat.

Així va començar la nostra conversa:

Eli: Quins ocells heu anat observant per Manresa?

Ricardo: No se ben bé que era, però el dia del concert de Xiula, amb el Dorian i el Marcos vam veure un ocell que es va quedar quiet mentre volava.

Eli: És veritat! Recordo que algú de vosaltres m’ho va dir, aquell ocell era un xoriguer, aquests ocells, quan arriba el fred s’acosten més a la ciutat sobretot a prop dels camps per poder caçar.

Quins animals creieu que hi poden haver als camps?

Melisa: Cucs!

Ricardo: Rates!

Dorian: Eli, com pots saber què és un xoriguer si està molt lluny?

Eli: Ho se per com es mouen  quan volen, quan busquen menjar prenen el vol volant tot movent molt les ales i després es queden quiets movent-se amb l’impuls de l’aire.

Molt bé! Ja tenim un ocell per la nostra llista! El xoriguer.

Algú més ha vist més ocells?

Marcos: Jo ahir quan vam anar a la sèquia a buscar aigua vaig veure un i t’ho vaig dir Eli, te’n recordes?

Eli: Si! Era una cuereta blanca! De cueretes n’hi ha moltes! Si us hi fixeu en poden trobar per qualsevol lloc de Manresa.

S’assemblen a les orenetes, però aquestes no migren! Heu vist mai molts ocells volant tots junts?

Tots: Siiiii!

Anaïs: És perquè van a viure a un altre lloc.

Eli: Molt bé Anaïs! Les orenetes quan arriba la tardor migren a un altre país més càlid, i quan arriba la primavera tornen cap a Catalunya!

Karen: Jo vaig portar uns prismàtics a la classe d’angles, i vaig veure un ocell negre i blanc, però no se com es diu.

Eli: Una garsa? Aquí n’hi ha moltes…

Karen: Si , si era una garsa!

Èrik: al costat de casa meva jo he vist ocells de color groc! S’assemblen al verdum…

Marcos: A on viu el meu tiet a la balconada hi ha un arbre amb un niu.

Eli: I quin ocell vam estar parlant l’altre dia que aquí n’hi ha molts, però no és autòcton ?

Tots: la cotorra argentina!

Marcos: Com el visó americà!

Iona: Al costat de casa meva hi ha un arbre amb molts ocells! I li dono menjar … I casa de la meva padrina també!

Nouran: Quan jo vivia a Zaragoza, vaig trobar una mallerenga i m’he la vaig emportar a casa per cuidar-la però es va morir!

Un cop realitzada aquesta conversa, vam agafar les tables i ens vam endinsar a buscar informació sobre els ocells que havíem trobat,  per després fer un mural conjunt amb els alumnes de 2n i 3r.

A continuació teniu l’enllaç amb les fotos de la sessió.https://photos.app.goo.gl/LeYDqxnRdZV7NoSj9

Hola famílies!

Com us vam explicar, hem necessitat ajuda per confirmar les nostres idees sobre l’alimentació d’alguns animals. Després de conversar a l’aula i decidir que la millor opció era trucar-vos ens hem posat a buscar quina era la millor manera de fer-ho. Us expliquem…

Primer de tot, vam acordar què hauríem de dir quan el pare o mare a qui truquéssim ens agafés el telèfon. Així doncs, vam establir un protocol:

1. Saludem i ens presentem.
2. Què necessitem, informació que volem donar: alimentació d’animals.
3. Donem les gràcies al pare o mare que ens ha atès.
4. Ens acomiadem i diem adéu.

Després de tot això vam estar practicant en petit grup. Vam agafar uns telèfons que fem servir a l’ambient de joc simbòlic i cadascú de nosaltres va fer un simulacre de trucada. Un cop ja vam estar força convençuts i convençudes de la importància de seguir els passos establerts per tal que la informació arribés a les famílies, vam anar a buscar al Joan. Li vam explicar què estàvem fent i què necessitàvem per poder continuar amb la nostra investigació. Ell, molt amablement, ens va oferir la llista de telèfons i el telèfon de l’escola per poder trucar.

Vam escollir 6 animals i vam fer un sorteig. Hi hauria 6 famílies a qui trucaríem, una per cada animal i serien 6 nens i nenes de la classe qui farien aquesta trucada. Cal apuntar que vam donar molta importància al paper que cadascú té al grup encara que en aquesta ocasió no tots i totes poguessin trucar.

Finalment, ahir, amb ajuda de la Sònia, vam fer dos grups i vam començar a trucar a les famílies tal i com va quedar acordat al sorteig. Va ser un matí molt divertit, de nervis, d’emocions, de ganes de compartir els missatges i les respostes de les famílies amb els altres companys… Ens ho hem passat molt bé jugant, donant significat a allò que fem i aprenent!

MOLTES GRÀCIES PER COL·LABORAR AMB NOSALTRES, FAMÍLIES!

(Us deixem unes imatges. És possible que no les trobeu en el mateix ordre que es van fer)

Si cliqueu a la imatge podreu veure l’àlbum!