Història

Els inicis de l’escola Floresta

La història de la nostra escola està estretament lligada a la del barri de Can Deu. Entre els anys 1973 i 1974 el barri, acabat d’estrenar, es va omplir de famílies joves amb molta canalla en edat escolar. Com que l’escola encara s’estava construint, els alumnes es van escolaritzar en locals comercials del barri improvisats fent torns de matí i tarda.
Responent a la pressió dels pares, el centre es va inaugurar al novembre del 74 amb alguns problemes pendents: manca de mobiliari, manca de professorat… Tot i que representava una gran millora i oferia molts serveis com el gimnàs, la cuina i el menjador, el laboratori o la biblioteca, aviat es van adonar que era insuficient ja que estava dissenyat per dues línies – a40 per aula! – i, des del principi, s’en van haver de fer tres, tancant espais oberts i ocupant sales d’ús múltiple.

Però els veritables problemes es van començar a detectar al curs 75-76 quan l’escola, construïda sobre un barranc, es va esquerdar. Aquest fet provocà l’alarma dels veïns i originà una lluita per aconseguir que es fes una revisió dels fonaments. La resposta de l’empresa constructora va ser limitar-se a tapar les esquerdes. Al llarg del curs 76-77 aquestes tornen a aparèixer de forma progressiva.

Paral·lelament es consolida un claustre amb una majoria de mestres compromesos amb la lluita per la renovació de l’escola pública i oberts a la col·laboració amb els pares. Quan a l’octubre del 77 es produeix el cessament de tots els directors per donar pas a l’elecció democràtica, el claustre decideix organitzar-se de forma autogestionaria i es nega a nomenar un director. S’aproven també altres decisions importants com la supressió de les “permanències”, la matriculació d’un màxim de 30 alumnes per aula, la participació dels pares a les decisions importants de l’escola i la socialització dels llibres i el material escolar.

A començaments del curs 77-78 les esquerdes s’estenen per tota la zona nord. Pares i mestres, assessorats per l’arquitecte Jordi Costa, exigeixen a la Unitat Tècnica d’Educació que certifiqui per escrit l’habilitat de l’edifici. Els arquitectes del Ministeri es neguen però es comprometen a fer una revisió mensual seguida d’una reunió amb la participació de l’Ajuntament, l’empresa constructora (Huarte), i els representants dels pares i dels mestres. Al llarg de tot el procés es produeixen fortes mobilitzacions tant a nivell de Sabadell com a la delegació d’Educació de Barcelona on es posa de manifest la solidaritat entre veïns.

A totes les reunions es constata la feblesa dels fonaments i la responsabilitat de l’empresa constructora, però aquesta no es presenta. Davant d’aquest fet, a la reunió de novembre del 77 es decideix per part dels pares i dels mestres romandre a l’escola ininterrompudament fins que l’empresa comparegui. En aquesta acció participen la majoria dels pares que organitzen torns per ocupar l’escola. Finalment, després de passar moments de molta tensió, el representant de Huarte es presenta cap a les vuit de la tarda i es compromet a reparar els fonaments.

Per tal de fer les obres van haver de deixar l’escola durant un curs i mig (primavera del 79 i tot el curs 79-80) i traslladar-nos als Col·legis Sant Julià, Can Deu i en cinc locals de la Plaça Castanyers.

La col·laboració dels pares es va estendre també a l’àmbit pedagògic participant en la preparació de festes, sortides, colònies, tallers… i organitzant el menjador i moltes activitats extraescolars, especialment música i els esports.

Finalment, el curs 80-81 l’escola torna a acollir dues de les tres línies inicials, deixant la tercera a l’Escola Sant Julià.