S’ha aixecat molt d’hora, molt d’hora, a la Ribera Alta i ha conduït durant quatre hores i mitja per arribar a la nostra comarca. Ve del País Valencià i ens diu a cau d’orella “Que no som germans, que som los mateixos!”
Ell és animador infantil, a part d’un excel·lent dolçainer, i des del 2005 que arreplega cançons d’ací i d’allà i les canta per tot arreu perquè els nens i les nenes d’enjús del país puguin créixer en valencià, que és com se’n diu del català del sud. I ha pujat fins aquí, on parlem valencià del nord, per veure si sabíem les mateixes cançons.
I sí! N’hi ha ben bé tota una colla que compartim!
Té un cor que no li cap al pit i ànima de pallasso. Compartint una estona amb ell es fa evident:
no calen gaires jocs de mans per encisar petits i grans.
Un dia va inventar-se una cançó que ens va com anell al dit a la nostra comunitat educativa.
La voleu escoltar?
Gràcies per la teva generositat, Dani Miquel! Ha estat un plaer compartir amb tu aquesta tarda de dilluns!!
PD. Hi ha un nen que diu a una mestra en veure’l passar: -Has vist que porta les patilles com si fossin el bigoti d’en Dalí?
