Plouen branques

“Mireu, mireu, què he collit a la plaça de la Rectoria” (i ens mostra un branquilló de plataner!)
Ben encuriosits i il·lusionats anem a la plaça de la Rectoria, però, a la plaça de les pedretes, ja ens trobem els jardiners enfilats en unes escales llarguíííííííssimes… Llegeix més»

Descalços fem camí

Explorar amb les mans ens proporciona sensacions i habilitats que endrecen un cos immadur i preparat per aprendre.
El moviment lliure del cos dibuixa traços que més endavant i ja interioritzats podran ser representats gràficament.
Els peus protegits i tancats dins d’unes sabates ben cordades es mantenen… Llegeix més»

Renovem i/o removem?

Silenci

Cordills, canyes, alicates, tisores, fustes, vernís, martells i claus.

L’exterior del darrere espera ser reparat, millorat i reformat, de tant en tant a tots ens fa falta un vestit nou, alguna peça que ens faci sentir especials i mirats amb ulls nous.

Moviment lleuger

Sortim a preparar tot el que necessitem, cal distribuir les tasques i repartir tot un vestuari per fer les millors combinacions de peces i colors.

Soroll suau

Entren les famílies, nens i nenes sabem tot el que cal i deixem el silenci i la quietud per un altre moment, cal explicar-se què cal, què necessitem i com fer-ho de la millor manera.

Mans i mànigues

Les mans no paren d’acollir, d’ajudar, de demanar, de regalar, de fer, de lligar i de crear.

Tota una pila d’idees construïdes entre mans i cordills. Les canyes ben alineades sostenint un cel que ens acompanya.

Feina feta

Satisfacció per una coordinació excel·lent, un treball en equip i unes ganes de cosir de la millor manera uns exteriors nostres, per parlar-hi, jugar i passar un temps conjunt, de tots i amb tothom.

Agraïts de compartir-ho, de treballar-ho i de vestir-ho.

Llavors helicòpter

La natura ens ho posa tot a punt per aprendre, sovint només cal estar atent al que ens mostra.
Caminar en direcció cap a un lloc suposa un trajecte ple d’oportunitats que ens ofereix: saber badar, conversar, fixar-se en els detalls, captar subtileses d’un quotidià que… Llegeix més»

Els exteriors ofereixen possibilitats d’aprenentatge.

Quan sortim de les aules, no sortim al pati, sortim a escoltar, olorar i deixar que l’aire i el sol ens acariciï la pell i els sentits, és per això que la paraula «pati» ens queda petita i no defineix el que ens representa en realitat. Parlem dels exteriors com espais de continuïtat par aprendre.

La natura és un entorn privilegiat que convida a aprendre des d’una calma i una llibertat extraordinària.

Fa uns dies el vàrem guarnir de diumenge, el vàrem vestir de llibres, de gravacions que requerien escolta tranquil·la i de materials que conjuntaven perfectament amb el que ens ofereix cada dia; pedres, llavors, troncs, fulles, materials per construir, fer mandales, dibuixos naturals, creacions espontànies.

Respiràvem un moviment alternatiu al de cada dia, sense bicicletes, sense corredisses. Els exteriors ens van oferir una mirada lenta, pausada i això ens va permetre no perdre cap dels seus detalls.

 

Viure és aprendre.

Donem espai, temps i confiança.

Estiguem presents.

No anticipem.

Que aprendre sigui una conquesta.

Presenciar els processos és de les coses més precioses que tenim, els finals precipitats espatllen tot un esforç.