Deia el poeta, i no pas un de poca empenta, de Sant Jordi…
«Senyor Sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda’ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres
pecats
d’avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l’odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.
Salvador Espriu en fa aquesta glossa
que és, es pot dir, de rabiosa actualitat.
Serà un drac, o bé una mosca?
Una aranya o un monstre?
El cas, amics, és que sempre hi ha alguna cosa per la que cal lluitar. Lluitar amb l’espasa? NO, sempre millor amb una rosa i amb l’enginy i la tendresa, la dignitat i la fermesa.
SANT JORDI, demà t’esperem amb les roses, els llibres, els contes contats i els tallers nostrats.
Demà, Sant Jordi, vine’ns a veure…
PS: La dita popular “Sant Jordi mata l’aranya” uneix les dues ànimes (l’aristòcrata i la pagesa): l’aràcnid és una imatge del monstre, però, alhora, també dels insectes i les malvestats que podien fer perdre les collites.
