Crònica d’un concert viscut amb el pitet posat..
Doncs sí, dijous a la tarda vaig tenir l’honor, el goig i la satisfacció d’assistir al concert del Cantània com a representant del Claustre de l’escola.
Buff…quantes emocions i quants records em van passar pel cap en un segon…
Veia els” meus” nens que, després de set cursos amb mí a la classe de música, ara brillaven dalt de l’escenari atents i emocionats, participant d’una experiència única i inoblidable de la mà dels seus mestres: l’Agus, l’Olga i la Maite.
Evidentment, la part més grossa del pastís se l’ha emportat l’Agus : la preparació de la cantata i la feina de fer que tots la sabessin a la perfecció! També la coordinació amb l’organització, tot fent de pont entre ells i l’escola ( mestres i pares), per tal que tot estigués a punt pel dia del concert: vestuari, atrezzo, moviments escènics… Una autèntica feinada, us ho dic per experiència! I amb aquella alegria i il.lusió des del primer dia, tot i la novetat que suposava per ell….Tres visques per l’Agus!
Ara que, per descomptat, tot això, sense l’empenta i l’ajut de la Maite i de l’Olga no hauria estat possible.
Doncs bé, s’aixeca el teló i se sent “l’oooohhhh”de rigor. Quina patxoca que fan els gairebé 400 nens dalt de l’escenari tots disposats a començar!
Ai… ja us dic, sort del pitet…
Bé, doncs, comença l’espectacle després del discurset habitual. Màxima expectativa i música endavant..
Bé, va ser fantàstic, divertit i emocionant del principi a la fi. Música contemporània amb un estil desenfadat i proper als nens, i una història entretinguda i ben explicada, veient els nostres nens a primera fila executant els moviments amb precisió i cantant amb el cor… Què més es pot demanar?
ENHORABONA CANTAIRES!!!!!!
Roser Megias
