Benvolgudes famílies; benvolguts companys i companyes,
Aquest cop m’adreço a tots vosaltres sense filtres, a cara descoberta i encara amb la il.lusió a flor de pell. Permeteu-me que, per un cop, parli en primera persona…
Ahir vam passar una tarda memorable. Després d’una “setmana horribilis” on s’havien conjugat tots els astres de la feina en contra del nostre descans, vam arribar al final de la cursa sense incidències i amb la feina acabada… Bufff!!!!!!!
Jo era a la porta de la meva classe. A les tres i un minut una riada de pares, mares,àvies, tietes i algún altre infiltrat van començar a baixar pel passadís. Els nens i les nenes, preparats per començar l’activitat em demanaven si podríen fer abraçades i petons als pares i esperaven emocionats l’arribada dels seus. “Per descomptat, Rita, petons abraçades i el què sigui! “Canalla vigilant a la porta ” deixa’m quedar aquí a veure quan arriba la meva mama…” i jo : ” no, no, vés a seure que ja he parlat amb ella i vindrà quan pugui…” I així uns quants més en diferents versions…
Comencem l’activitat ( mates a la meva classe ) amb racons de jocs per treballar la geometria, la numeració, el càlcul mental… Racó de tauletes jugant al Mathville ( vídeojoc del projecte @InnovaMat ),simetríes retallant conills i ossets…
Vaig badar i no vaig pensar a repartir pitets als pares i mares (estaven emocionadíssims) que es van engrescar a resoldre els reptes que hi havia proposats pels nens. Jugaven a cartes o intentaven fer els malintencionats models de Tangram que la mestra ( jo, jijiji) els proposava per tal que es trenquessin una mica el cap…
Vinga, ja han passat els 20 min, canvi de taula, hoooop! Recollim el material per deixar l’activitat preparada pels del següent grup. Els pares segueixen als seus fills en el recorregut per les activitats. Jo que dic: ” Isaac, seu que et quedarà l’esquena feta pols…” Però em diu que no, que li va millor dret. I segueix posant ordre ,tot intentant col.locar les peces del Tangram com surten al model… Renoi, és difícil, eh? ( més rialles meves ). Els nens, però ,acaben ajudant als pares i, entre tots se’n surten prou bé.
Bé, així fem tres o quatre canvis d’activitat. Mentre, m’avisen que els nois d’InnovaMat ja estan a punt per fer treballar als pares i fer-los pensar una mica. Amb els “cubets” de colors que també fem servir a la classe els fan rumiar una mica buscant les diferents vistes d’unes peces en 3D… I uns quants pares se’n van a gimnàs a jugar amb l’Isaac i l’Alba d’InnovaMat.
Van tornar engrescats i contents d’haver experimentat el mateix que els nostres nens. Realment el projectes és MOLT engrescador i els seus promotors uns grans professionals que no ténen mai un no quan se’ls demana el què sigui… Gràcies @InnovaMat!
Finalment va arribar l’hora de recollir. Els nens que tenien els pares a la classe van marxar directament, cofois d’haver pogut compartir la tarda i la feina amb els pares. La resta, com cada dia, ens vam acomiadar amb petons i abraçades al porxo.
Bon cap de setmana!!
