Aspectes que ajudaran als infants en l’inici del desenvolupament del llenguatge:
- Cal tenir en compte que el desenvolupament del llenguatge és un procés evolutiu, cada infant té un ritme i que no hi caben comparacions.
- Patró fonològic no finalitza fins als 6 o 7 anys. És normal que es presentin dislàlies, que en la majoria de casos són evolutives.
- Pel desenvolupament del llenguatge, influeixen factors com la respiració, la relaxació, les pràxies, la discriminació auditiva, el ritme…
- La no sobreprotecció afavoreix l’autonomia del nen/a, que el llenguatge evolucioni i no es quedi en un llenguatge infantil.
QUÈ HEM DE FER?
- Dedicar temps a parlar i escoltar als nostres fills i filles.
- Cuidar el nostre llenguatge davant de l’infant i aquell que li arriba per altres mitjans audiovisuals (TV, ràdio…). Els nens són “esponges”
- Eliminar l’ús del xumet, biberó i conductes de succió com xumar el dit…, abans dels 2 anys.
- Ensenyar hàbits d’higiene nasal, que afavoreixen la respiració i l’articulació (ensenyeu a sonar-se el nas).
- Prestar atenció a les contínues otitis i refredats que puguin perjudicar l’audició dels vostres fills.
- Ignorar quequejos en aquesta edat, doncs són normals i generalment desapareixen sols.
- Afavorir la relació amb altres infants, ja que el llenguatge és sociabilitat i que cal que es desenvolupi a través de la relació amb els altres.
- Cal fer pràxies linguals i labials (exercicis-jocs de mobilitat de la llengua i tensió labial) per afavorir la correcta pronunciació de tots els fonemes.
QUÈ HEM D’EVITAR?
- Potenciar el llenguatge infantil, utilitzar paraules mal dites, imitar-los i riure’ns d’ells.
- No utilitzar diminutius per anomenar les coses, per exemple “el guau” en lloc del gos, “el tete” per al germà, etc. Si el nen els utilitza, no li farem repetir, però si li direm de manera correcta: “si, és un gos”.
- Entendre’ls quan ens indiquen les coses amb gestos o assenyalin. Cal obligar-los a poc a poc, a què ampliïn i perfeccionin el llenguatge, encara que sapiguem el què ens volen dir.
- Acabar-los les frases, parlar per ells. Cal donar-los temps perquè s’expressin, tenir paciència per a demostrar-los que allò que ens volen explicar és important per a nosaltres.
- Parlar o posar la televisió molt alta. Aprendrà a parlar cridant i això pot provocar problemes a les cordes vocals.
- Triturar el menjar i utilitzar biberons. Això, dificulta que la musculatura de la boca adquireixi un to adequat.
- Renyar al nen/a quan no digui les paraules de manera correcta. És preferible que parli, encara que sigui de manera incorrecta, abans que inhibeixi la seva expressió per pors o vergonyes.
