ENTREVISTA A VANESSA ROMEU, EMPRESÀRIA D’ ELS ALAMÚS.

Dins del projecte de Cicle Superior FUTURS EMPRENEDORS RURALS cada curs entrevistem un/a empresari/ària del nostre municipi. Aquesta edició us presentem a la Vanessa Romeu, de RECUPERACIONS ROMEU, SL. que molt amablement ha volgut col·laborar amb nosaltres.

A continuació podreu llegir la transcripció de l’entrevista, que va resultar molt interessant i ens va aportar moltes idees per tal de poder dur a terme el nostre projecte. Us convidem a llegir-la i esperem que us agradi tant com a nosaltres ens va agradar de fer-la.

Moltes gràcies, Vanessa, per ajudar-nos a descobrir un món tant interessant com l’empresarial!

Aula de Cicle Superior.

ENTREVISTA A UNA EMPRESÀRIA:

JOSEP: Bon dia, em dic Josep i sóc de 6è. Abans de començar  et vull donar la benvinguda a l’Escola Arrels i a la Classe de Cicle Superior. També volem donar-te les gràcies per col·laborar en el nostre projecte deixant-nos fer-te aquesta entrevista.

Et presento els meus companys i companyes: la Mariona, l’Izan i l’Oriol, que fan sisè, igual que jo; i la Daria, l’Iker, l’Arlet, la Juslady, la Joana i la Clàudia, que fan cinquè.

CLÀUDIA: Primer ens agradaria explicar-te de què va el nostre projecte i per quin motiu t’hem demanat que avui vinguis a l’escola.

Ja fa sis cursos que participem en un projecte que es diu FUTURS EMPRENEDORS RURALS. Aquest projecte l’organitza el Grup d’Acció Local Noguera-Segrià, que té la seu a Balaguer, i que s’encarrega de promocionar l’emprenedoria al món rural. Ja fa uns anys que tenen un projecte dedicat a treballar això mateix a les escoles, finançat pel Consell Comarcal de la Noguera i pel Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

IZAN: El nostre objectiu és crear un prototip d’empresa, ubicada a Els Alamús, aprofitant les oportunitats que ens dona el món rural i així despertar el nostre esperit emprenedor.

El motiu de fer-te avui aquesta entrevista és que ets una empresària important al nostre municipi i pensem que conèixer la teva empresa ens pot ajudar a  entendre millor aquest el món. També pensem que ens pots donar alguns consells per aconseguir el nostre objectiu.

DARIA: Primer de tot, ens agradaria saber el teu nom complert i la teva edat, si ens la vols dir, no és obligatori…

• Soc la Vanessa Romeu Fontdevila i tinc 43 anys.

JUSLADY: T’hem de confessar que hem investigat una mica sobre la teva empresa. Sabem que es diu RECUPERACIONS ROMEU SL, que està ubicada a Els Alamús, que es dedica a la gestió de residus, reciclatge de plàstic, paper i cartró i a la recuperació de ferralla. També teniu contenidors.  Tot això ho hem llegit a la vostra pàgina web. És correcte?

• Sí, és correcte, però també fem altres coses que potser no estan detallades a la pàgina web. Toquem tot tipus de residus. Tenim dues plantes la d’Els Alamús que es dedica a la gestió de residus més en general i la de Rosselló que tracta específicament els residus de plàstic de polipropilè, com les caixes de fruita, els palots i palets de plàstic… són totalment reciclables.

JUSLADY: Què vol dir gestió de residus? Què feu exactament?

• Quan ens arriba un contenidor de cartró, per exemple, el portem  a una premsa compactadora i l’emmagatzemem per poder-lo portar a una empresa paperera a Saragossa. Sabíeu que el cartró es pot recuperar fins a set vegades? I el vidre es recupera al 100%.
• Un cop han entrat els residus i han estat degudament supervisats i tractats (embalats, triturats…), els venem a altres empreses que en faran la transformació… els reciclaran i fabricaran nous objectes. És el que en diem “cercle d’economia circular” o més popularment les tres erres (reduir, reciclar i reutilitzar).

JUSLADY: I què feu amb els contenidors?

• Tenim contenidors i compactadors (per reduir el volum dels residus) que portem directament a les empreses i ens encarreguem de buidar-los quan estan plens i de reposar-los. Segons el residu que recollim, o els portem a la nostra planta o els portem al lloc on es fa el tractament adequat, com la fusta o la matèria orgànica que recollim d’alguns restaurants, que portem a una planta de compostatge. Allò que no es pot recuperar es porta directament a l’abocador.

JOANA: També hem llegit a internet que Recuperacions Romeu  té 33 anys d’història. Ens pots explicar com i quan va néixer la teva empresa? I per què a Els Alamús?

• Més, més… en té 43! Els meus padrins eren d’Els Alamús i el meu pare hi va viure fins als nou anys, més o menys. Després van anar a viure a Lleida, però sempre hi hem tingut arrels aquí, al poble.
• El meu pare i el padrí eren transportistes. Tenien camió i treballaven per empreses fent rutes per Espanya. Un dia, el meu pare estava carregant el camió en una fàbrica d’ampolles de plàstic i va veure que llençaven una mena de plàstic que li va cridar l’atenció. S’en diu una “colada” i és el plàstic que resta de la fabricació, però llavors no ho sabíem. En va recollir una mostra, per curiositat, i li va ensenyar a un altre fabricant. Aquest li va dir que si n’hi portava més ell li pagaria un tant el kilo. Allí es va adonar que el que molta gent considerava un rebuig podia tenir una segona vida i va veure una oportunitat de negoci. Van decidir deixar els camions i muntar una empresa de reciclatge. El meu pare va ser un pioner, un emprenedor, en aquella època.

JOANA: En un article d’un diari digital també hem llegit que RECUPERACIONS ROMEU està entre les 100.000 empreses més importants d’Espanya. A nosaltres ens ha sorprès força. Ho sabies? Com et sents?

• Carai! No ho sabia! Estic molt contenta… és feina de molts anys i és una recompensa. Penseu que el nostre sector fa ben poc que està ben vist. Fa uns anys els que treballàvem amb el que llençava la gent no estàvem ben considerats, era una feina bruta. Estan canviant molt les coses, fins i tot avui ja no es parla de “residu”, sinó de “recurs”.

IKER: Creus que el fet d’estar en un entorn rural ha ajudat al funcionament i al creixement de l’empresa?

• En el nostre cas, no. Podriem estar perfectament en un polígon. És indiferent. Nosaltres vam comprar els terrenys al poble pel lligam que hi teníem.

IKER: Sabem que SL vol dir Societat Limitada i que això significa que hi ha més d’un propietari o soci. Qui sou els socis de Recuperacions Romeu? I quins són els càrrecs teniu dins de l’empresa?

• Som dues sòcies, la meva germana Meritxell i jo. Encara avui tenim al pare que ens ajuda, podria estar jubilat, però encara volta per l’empresa. La meva germana i jo som les Administradores de la societat. Jo m’encarrego del tema mediambiental i de facturació, traçabilitat de residus amb les empreses i el tema comercial. La Meritxell s’encarrega de la producció i és Tècnica Superior en Riscos Laborals, la consellera de seguretat de l’empresa, i per tant porta els recursos humans (personal).

DARIA: Sabem que els empresaris dediqueu moltes hores al vostre negoci. Quantes hores dediques a la teva feina?

• Benvinguts a l’empresa familiar!!! A les empreses familiars sempre acabes treballant més hores de les que et toquen , però jo ho faig perquè vull. M’aixeco cada dia a les 5:50h del matí, a les 7:00h faig un cafè en un bar i llegeixo el diari i a les 7:15h ja estic a l’empresa, tot i que els treballadors no comencen fins a les 8:00h. En teoria treballem des de les 8:00h a les 13:00h i des de les 15:00h a les 19:00h, però si he de fer papers i toca anar un dissabte o el diumenge, hi vaig. Si vols tirar l’empresa endavant hi has de dedicar les hores que convingui.

ORIOL: Sabem que has continuat el negoci familiar, però… t’agrada la teva feina? És el que sempre havies volgut fer?

• Jo vaig estudiar Empresarials a la Universitat de Lleida. Vaig triar aquests estudis perquè no tenia clar què volia fer i aquesta carrera abarca molts camps de treball. L’últim any de carrera vaig fer-lo a Holanda, en un programa per a estudiants que es diu Erasmus. Quan vaig tornar vaig continuar estudiant i em vaig treure Direcció i Administració d’Empreses, també a la UDL. Al mateix temps vaig tenir la sort de començar a treballar en un bufet d’advocats important que es diu “Quatrecases advocats”. Hi vaig estar una mica més d’un any i molt contenta, perquè al començament jo no volia treballar a l’empresa familiar. Vaig voler continuar estudiant i vaig començar a Barcelona  un postgrau de Gestió Mediambiental de l’Empresa, a la Universitat Pompeu Fabra. Em vaig trobar estudiant i treballant alhora, això en aquelles edats s’aguanta, avui en dia no ho faria. Finalment vaig decidir incorporar-me a l’empresa familiar, i no va ser fàcil. No és el mateix treballar per un desconegut que amb algú de la teva família, per la confiança que hi ha. El meu pare donava per fet que jo ja ho sabia tot i no era així, se n’aprèn amb l’experiència i els anys. Però vaig descobrir que sí que m’agradava i ara estic molt contenta d’haver pres aquesta decisió.

ORIOL: I ara una pregunta de rabiosa actualitat: Has trobat algun tipus de dificultat al llarg de la teva trajectòria com a empresària pel fet de ser dona? I, si és el cas, com t’hi has enfrontat?

• Avui en dia som algunes dones en el nostre sector i ara es viu amb més normalitat, però quan vaig començar era un sector totalment d’homes. No em van tractar mai malament, ni vaig rebre mai cap mala paraula, però notava que no em tenien la mateixa consideració que a la resta. Si al fet de ser dona, li afegeixes la meva joventut, fa que sempre hagi hagut de demostrar la meva vàlua per a que em preguessin seriosament. Amb el nostre personal, també molt masculí, tampoc he tingut problemes, sempre m’han respectat.

MARIONA: Quants treballadors teniu? Fan tots la mateixa feina?

• Actualment som dinou, entre les dues plantes. Molts serveis els tenim externalitzats, com la gestió amb advocats, la ingenieria, el departament de laboral…si no seriem molta més gent! Els nostres treballadors són, bàsicament, peons de planta o camioners.

IZAN: Fa poc se us ha posat molt a prop una empresa gran de Lleida que fa una activitat semblant a la vostra. Us feu la competència amb VILELLA? Quina relació teniu els empresaris del mateix sector?

• Noooo, gens. Al contrari, col·laborem. Nosaltres els portem a ells alguns dels residus que recollim i a vegades, els comprem nosaltres a ells. A Lleida, al final, som quatre empresaris, ens coneixem tots i tots col·laborem. Més ben dit, ens complementem. Per exemple amb els residus perillosos: nosaltres els recollim però no els tractem, els portem a la planta específica per això.
• Els empresaris del mateix sector a Lleida tenim molt bona relació. Tenim una associació que es diu Reculleida que van crear els pares al seu temps, ara hi som els fills, les segones generacions. Ramon Vilella, Vilella Recicla i Recuperacions Romeu som les tres empreses que ens dediquem a la gestió general de residus.

JOSEP: Teniu plans de futur, de creixement per RECUPERACIONS ROMEU?

• Si poguéssim créixer més aquí al poble, ho faríem. El problema és que estem limitats pel terreny i temes urbanístics. Per això ja vam haver de crear la segona a Rosselló.

JUSLADY: Nosaltres volem crear una empresa aprofitant les oportunitats que hi ha en el món rural. Ens pots donar algun consell?

• Lo primer que hauríeu de fer és anar a parlar amb l’Ajuntament i assabentar-vos si teniu el seu suport. S’ha de mirar la competència, heu d’oferir alguna cosa que no facin els altres. S’ha de ser coherent amb el nombre d’habitants, a no ser que el negoci vagi més enllà del poble, que els clients siguin de fora. I sobre tot, us diré que feu allò que us agradi, que ho feu a gust. Estudieu el que vulgueu i feu el que vulgueu, però el dia que comenceu a treballar intenteu fer alguna cosa que us agradi, la vida laboral és molt llarga. I no tingueu por de provar coses noves. Si un negoci no surt bé, cal mirar endavant, es tanca i es comença amb una altra cosa. Qui vol treballar sempre troba la manera de fer-ho, a compte propi o per altres.

ARLET: Doncs aquí acaba la nostra entrevista. Però abans de marxar et volem fer un obsequi… Dins del projecte hem conegut diverses empreses rurals, algunes d’elles amb molt èxit i molt conegudes. És el cas de torrons i mel Alemany, d’os de Balaguer. Doncs, amb un dels seus productes et volem donar les gràcies i desitjar-te que tinguis un Nadals ben dolços.

• Igualment, moltes gràcies!!! M’ho he passat molt bé. I si mai necessiteu res sobre gestió mediambiental, estaré encantada d’ajudar-vos.