ENTREVISTA A UN EMPRESARI RURAL

A l’Aula de Cicle Superior anem avançant en el projecte d’emprenedoria. Després de conèixer empreses rurals d’èxit a Catalunya, ara ens proposem entrevistar un empresari rural.

Us presentem el JESÚS DOMÉNECH BARQUILLA, un apicultor autònom vinculat al nostre poble i al que possiblement li hagueu comprat algun pot de mel. Va accedir, molt amablement, a venir a l’escola per explicar-nos la seva feina i donar-nos alguns consells.

A continuació us transcrivim l’entrevista que li vam realitzar el passat 25 de gener. Esperem que us agradi. Nosaltres us hem de dir que la vam gaudir molt!!!

KASSANDRA: Bon dia, Jesús. Em dic Kassandra i faig 6è. Abans de començar et voldria presentar els meus companys i companyes de classe…

SIRA: Abans de començar, et volem demanar si et fa res que gravem l’entrevista perquè després ens agradaria transcriure-la i publicar-la al bloc. No penjarem la gravació. I… et podem fer fotos per publicar-les al web de l’escola?

JESÚS: Sí, sí… cap problema.

ORIOL: T’hem convidat perquè estem fent un projecte que es diu “L’aventura de FER: petits emprenedors rurals”. En aquest projecte hem descobert  l’emprenedoria i tenim un objectiu: crear la nostra pròpia empresa, ubicada a Els Alamús, aprofitant les oportunitats del món rural. Així demostrarem que als pobles també hi podem trobar oportunitats empresarials.

SAVINA: T’hem conegut a través de la nostra companya Paula, la teva neboda, i també pels nostres familiars, que et compren mel. Ens ha cridat l’atenció la teva empresa perquè la protagonista del nostre projecte és una abella mel·lífera. Però la veritat, a part que fas mel, sabem ben poc de tu i de la teva empresa. Pensem que fer-te aquesta entrevista ens servirà per aconseguir el nostre objectiu dins del projecte. Segur que ens explicaràs coses molt interessants.

ADRIÀ: Per començar, ens podries dir el teu nom complert i la teva edat?

JESÚS: El meu nom és Jesús Doménech Barquilla i tinc 43 anys.

MARTINA: i com es diu la teva empresa?

JESÚS: És el mateix que el meu nom, o sigui que la meva empresa es diu “Jesús Doménech Barquilla”.

ADRIÀ: Sabem que hi ha molts tipus d’empreses: societats anònimes, societats limitades, cooperatives… de quin tipus és la teva?

JESÚS: Jo sóc autònom, per això la meva empresa té el meu nom i no té sigles.

NIL: On està la seu social?

JESÚS: És el lloc on visc, casa meva. Fins fa cinc anys estava aquí, a Els Alamús, però ara visc a Lleida, per tant la meva empresa va on vaig jo.

NIL: És evident que el tu negoci té una relació molt estreta amb el món rural, però quina vinculació tens amb Els Alamús?

JESÚS: Els meus pares es van fer la casa aquí. ja fa uns 20 anys. Tenim el magatzem aquí.

NIL: I d’on va sortir aquesta idea de negoci?

JESÚS: Això ja ve del meu padrí, és generacional. Va començar com un “hobby”: primer fas la mel per tu, després comences a regalar-la als amics, aquests donen veus i la gent del poble te’n demana… sense adonar-te ja comences a vendre els primers pots. Al final va decidir formalitzar el negoci i muntar la seva empresa, convertir-ho en una activitat econòmica. Es va fer autònom. Del meu avi va passar al meu pare, del meu pare a mi, i potser jo ho passaré als meus fills… si volen.

LAURA: Ens has dit que ets un empresari autònom. Més o menys sabem el que vol dir però ens ho pots explicar?

JESÚS: Un autònom és una persona que treballa per compte propi, ho mous tut tot sol.

LAURA: Portar l’empresa tu sol deu ser molt dur, oi? Tens col·laboradors, treballadors o socis?

JESÚS: No, treballadors, no. Treballo amb mon pare, que també és autònom. Col·laborem l’un amb l’altre.

LAURA: I quan tu no hi ets, qui et substitueix?

JESÚS: Un autònom no té substitut. Has de procurar posar-te malalt el menys possible i resar perquè no et passi res. Si em poso malalt, tinc la sort que les abelles no són com els animals de granja, les vaques i el corders, que cal estar-hi a sobre a diari. Elles soles s’ho fan tot. Se les ha d’atendre, però si estàs un mes sense anar-hi tampoc passa res.

CLARA: Ens podries explicar, a part de fer mel, a què es dedica la teva empresa? Quins altres productes fas?

JESÚS: Nosaltres només produïm mel, això sí, fem un servei de pol·linització de fruiters. El pagès que té pomeres o ametllers vol tenir una major producció i això passa perquè les abelles pol·linitzin més flors. Ens lloguen les arnes per instal·lar-les una temporada a les seves finques, durant la floració.

CLARA: Les abelles a l’hivern no surten, oi? Què fas els mesos que no teniu abelles?

JESÚS: Les abelles a l’hivern sí, que surten! Surten menys, només a les hores que tenen un temps més favorable. L’hivern és més tranquil, però temin feina tot l’any.

CLARA: On compres les abelles?

JESÚS: No les compro. Les crio jo, com si fos un petit viver. Faig cria a partir de les larves i els ous. Les arnes s’organitzen en quadres. Quan en separo un, les abelles se senten òrfenes, perquè no tenen reina i llavors elles mateixes “es fabriquen” una nova reina i així comença un nou eixam.

CLARA: I un dia, podríem venir a veure, les teves abelles?

JESÚS: Sí, i tant! Ja he parlat amb la vostra mestra. Però ho farem de cara a la primavera, que estan més actives. Ara no veuríeu gran cosa.

GERARD: Els teus productes, on els vens? Tens botiga?

JESÚS: No, no en tinc de botiga. Jo treballo al major, li venc quasi tot el meu producte a un empresari gran. Sóc majorista, vol dir que jo produeixo la mel però és una altra empresa la que s’encarrega d’envasar-la i etiquetar-la amb la seva marca, a vegades la utilitzen per fer altres productes (torrons, caramels), i després són ells qui la porten a les botigues.

NIL: Quanta mel produeixes al mes?

JESÚS: Ui, això depèn de la temporada, que va des de la primavera a l’estiu, i mai hi ha una quantitat fixa. Cada any és diferent perquè depèn de molts factors com la temperatura o la pluja, el clima és molt important pel tema de les abelles. Per exemple, la temporada passada va ser fluixa a causa de la sequera, vam fer uns 20.000 quilos aproximadament. 

NIL: A mi em semblen molts quilos! Quantes arnes tens?

JESÚS: Jajaja… Entre jo i el meu pare en devem tenir unes mil tres-centes.

NIL: Apa!!! I on les tens? Estan totes a Els Alamús?

JESÚS: No, no.. ni molt menys! Les tinc repartides per les comarques del Segrià, Les Garrigues, Noguera i Pla d’Urgell.

NIL: I com les vigiles, totes?

JESÚS: Doncs, de tant en tant, agafem la furgoneta i seguim una ruta per anar-les revisant, cada dia unes quantes.

GERARD: Com aconsegueixes els clients? En tens molts? Fas publicitat?

JESÚS: No, publicitat no en faig. Tinc un client principal, Torrons i mel Alemany, una empresa molt gran que em compra quasi tota la mel. No sé si la coneixeu… Els altres clients, que són més petits em venen sols, em coneixen pel boca-orella. Normalment són altres apicultors, més petits, que no produeixen suficient mel i me’n compren a mi. I després la gent del poble que ens coneix i ens compra algun pot.

ORIOL: Sí que el coneixem, a Torrons Alemany! Vam fer unes activitats per conèixer empreses d’èxit del món rural.

JESÚS: Veig que esteu molt informats…ja, ja, ja!

ORIOL: Tens molta competència?

JESÚS: N’hi ha, però no molta, per això no em cal fer publicitat. La competència que tenim els apicultors d’aquí ve de fora, productes que es fan en altres països i que arriben molt barats, encara que són de menor qualitat.

JOFRE: Quantes hores dediques a la teva feina?

JESÚS: Ui, això de les hores és una mica complicat. En plena campanya pots arribar a fer deu o dotze hores tranquil·lament i ara, a l’hivern, amb quatre hores ja he acabat. No hi ha un horari fixe, dediques les hores que et demana la feina en cada moment.

JOFRE: Ens agradaria que ens expliquessis un dia habitual a la teva empresa.

JESÚS: És que no hi ha dos dies iguals! Com a norma general, els apicultors ens aixequem amb el sol, a les sis del matí ja estem al lloc de treball. Revisem les arnes i mirem quina feina s’ha de fer: de manteniment, o si ja es pot recol·lectar ens emportem els quadres cap a a casa i treure la mel, si s’han de fer eixams, o moure les arnes de lloc buscant millors floracions…

ARES: T’agrada la teva feina? És el que sempre havies volgut fer?

JESÚS: Jo ja vaig néixer amb les abelles a casa. La veritat és que no m’ho vaig plantejar massa, vaig estar estudiant delineació, fins que vaig decidir deixar-ho i agafar el negoci familiar. Quan comences a estudiar tens una edat que no saps què vols fer, però al final trobes el que t’agrada.

ARES: tens plans de futur per ampliar el teu negoci?

JESÚS: No, de moment estic bé com estic. El meu pare aviat es jubilarà i a mi m’agradaria baixar una mica el ritme. Tinc nens petits i m’agradaria poder-los dedicar més temps.

ADRIÀ: A tu, les abelles, t’han picat moltes vegades?

JESÚS: Ui, moltes! Quan estàs al camp, pràcticament a diari, estic una mica acostumat però fa mal igualment. El que passa és que amb la confiança de fer la feina cada dia, a vegades no t’acabes de posar bé el vestit, o te’l treus abans d’hora i acaben picant-te.

JOFRE: De petit també anaves a ajudar el teu pare?

JESÚS: Quan vaig començar a ajudar al pare a fer trasllats d’arnes, devia tenir dotze o catorze anys. Sempre hem tingut el magatzem a sota de casa i sempre he vist com treien la mel. Per mi era una cosa normal.

PAULA: Ja t’hem dit que nosaltres volem crear la nostra empresa a Els Alamús. Quins consells ens donaries?

JESÚS: Lo primer és que t’agradi allò que et proposis fer i que hi posis molta il·lusió. També és important que preveieu que la vostra activitat tingui una recompensa econòmica, perquè si no anem malament! S’han de fer bé els números i fer un bon estudi de mercat.

PAULA: I fins aquí la nostra entrevista. Et volem donar les gràcies per haver vingut i haver-nos regalat el tu temps. per això no et volem acomiadar sense fer-te nosaltres un regal.

JESÚS: Caram! No m’esperava res… moltes gràcies!

I, fins aquí la nostra entrevista. Hem après moltes coses i hem pres nota dels bons consells que ens ha donat el Jesús. Ara ja ens veiem una mica més preparats per iniciar els nostre projectes empresarials.

Esperem que us hagi resultat interessant. Aviat tornareu a tenir notícies nostres!