PER SANT JORDI ELS NENS I NENES DE 5ê HEM OMPLERT L’ESCOLA DE POESIA!
7 comentaris
Sira
Com sempre ha estat un plaer jugar a fer poesia amb vosaltres i omplir-ne l’escola com a regal de Sant Jordi pels Aigüerols, us deixo un poema que m’agrada molt, no hi ha res més poètic que fer bonic allò que no ho sembla pas…
sabeu qui va escriure aquest poema? Us sembla modern o antic? Espero les vostres respostes. …
La vaca cega
___________
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set… Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Com sempre ha estat un plaer jugar a fer poesia amb vosaltres i omplir-ne l’escola com a regal de Sant Jordi pels Aigüerols, us deixo un poema que m’agrada molt, no hi ha res més poètic que fer bonic allò que no ho sembla pas…
sabeu qui va escriure aquest poema? Us sembla modern o antic? Espero les vostres respostes. …
La vaca cega
___________
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set… Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Aquest poema el va escriure Joan Maragall
Hola sóc la Basma
l’autor del poema (La vaca cega) és en:(Joan Maragall i Gorina), i es va publicar al 1893.
Hola sóc l´ Arnau !
El que va fer aquet poema es diu Joan maragall fa 125 anys .
Hola, Soc la Lucía, el poema “no la canço perfecta” es de Joan vinyoli
I ell va neixer en l’any 1914 i va morir en 1984 ?
Hola sóc l’Hugo.
Aquest poema el va fer en Joan Maragall i el va escriure a Sant Joan de les Abadesses a l’estiu del 1893.
Corregeixo les dades anteriors.
Hugo