Campanya de Sensibilització del fet Migratori

Avui 9 d’octubre ( 9/10/2019 ) ens ha vingut a visitar l’Appolain, un camerunès vingut a  Catalunya, al 2004, sota unes condicions pèssimes que més tard us contarem.

Appolain és del Camerun, concretament d’una ciutat anomenada Douala.

Ens ha vingut  a parlar del seu país, per a expressar-nos  la seva història de vida.

Per a què perdem la desconfiança respecte als qui són diferents a nosaltres  i guanyem confiança  envers els qui són diferents a nosaltres.

Primer de tot, ens  ha volgut parlar del seu país : EL CAMERUN.

La bandera representa 3 colors :

• Pau/ treball/ pàtria.

Avui en dia, al Camerun no hi ha pau, perquè hi ha l’antiga rivalitat entre francesos i anglesos.

No hi ha treball perquè la CORRUPCIÓ arriba a  uns nivells d’injustícia insòlits.

• El president porta 30 anys al govern, per falsificació dels resultats en les eleccions.
• El treball és un luxe per als “enxufats”·

Aleshores, molta gent decideix arriscar la seva vida al mar en “patera” per a accedir a un treball digne a Europa….

Camerun  viu econòmicament dels seus recursos naturals, és molt rica però viu en pobresa perquè hi ha un abús en els preus que se’ls ofereix als pagesos.

• Conreen pinya, cacau , cafè i oli de palma.
• També s’alimenten de peix acabat de pescar o de la iuca.
• També exploten la gran frondositat dels seus boscos, per a la pasta de cel·lulosa, per a fer paper..
• RESPECTE  l’educació que reben els nens i nenes camerunesos  :
• fins als 10 anys, ja que molts deixen les aules ( de ràtio de 50 nens/es ) per a poder treballar i contribuir a l’economia familiar.
• A les classes s’asseuen a primera fila els qui han pagat al director. Aleshores, els qui estan al darrera no es donen compte de res i no poden seguir les classes.
• A les classes ja aprenen feines per a poder accedir al treball.
• Si plou no hi ha classes, ja que no hi ha sostre.
• Tampoc hi ha menjador escolar.
• Solament hi ha  una làmpada per a cada aula. I els nens i nenes han de fer els deures amb la llum solar perquè a la nit no tenen llum elèctrica
• .RESPECTE al sistema sanitari:

Allí no hi ha sistema sanitari públic. Cada incidència s’ha de pagar:La visita, la medicació.

Els nens i nenes juguen al carrer,  i no saben el que és una joguina de botiga, van descalços…

Si  no tens diners per a pagar els medicaments pots  anar al “mercat negre”  i aconseguir-los més barats però sense garantia.

Les ONG aconsegueixen fer arribar medicaments però …les màfies  ho revenen.

MOLTA GENT MOR DE MALÀRIA. (una malaltia tropical que es contagia per un mosquit ). Un 73 % de la  infància mor per culpa d’aquesta malaltia.

Aleshores, Camerun és un país per a emigrar.

HISTÒRIA DE VIDA DE L’APPOLAIN

L’Appolain  és un senyor camerunès que ja fa 15 anys va arribar a Catalunya, concretament a Aitona, en  la campanya de la fruita. Però,  no va estar pas un camí fàcil…

Quan vivia a Douala  volia estudiar i fer-se gran perquè volia ser com el seu tiet, un senyor ric amb jaqueta de mudar i moto  i que sempre repartia llaminadures als nens.

Va estudiar fins al Batxillerat.  Quan va acabar el seu pare li va dir:

• Ara, has d’ajudar al taller de soldadura.

Llavors se li enfonsà la vida, ja  que no podia  continuar estudiant perquè el pare li deia que  havia de tenir diners  per als germans…. i no els podia malbaratar en els seus estudis universitaris.

Va plorar dia i nit, fins que la mare, d’amagat del pare, el va ajudar a escapar-se cap a casa del tiet que vivia a París.

QUAN va arribar allí, el tiet feia cara de prunes agres, perquè la seva dona no estava d’acord.

Appolain va aguantar uns dies, però després va trucar al seu amic Golain, que el va animar a escapar-se a Madrid.

Allí es va trobar el mateix problema.

Un dia desesperat va conèixer un senegalès que li va dir:

• Ve a Cataluña, allí en Lérida dan trabajo en la recogida de la fruta.

Appolain va arribar a Lleida  i va vagar 3 nit per la ciutat  fins que va trobar feina a Aitona , a  casa del senyor Jose on va treballar 2 anys.

Ara  ja té família , un fill de 5 anys que es diu Alex, té un treball d’autònom i dedica part del seu temps a sensibilitzar als nens i nenes de les escoles,  del fet migratori.

GRÀCIES; Appolain, i també a la UNIÓ de Pagesos, per tan vàlida iniciativa .