Aquesta setmana hem viscut una setmana molt especial a l’IE Mas Rampinyo.
Després de treballar des del setembre-octubre, els diferents grups de Projecte Junts (agrupats en nens i nenes de diferents cursos i per comunitats), han exposat els processos i conclusions a les quals han arribat.
Ha estat un moment màgic, de nervis i excitació. Ha estat l’oportunitat de compartir amb les famílies i de millorar la manera de comunicar uns aprenentatges viscuts i dels quals s’han fet experts.
Veure els nostres passadissos plens d’alumnes i famílies que s’escolten, es pregunten i s’emocionen, ens omple d’orgull i motivació.
Gràcies per formar d’aquesta gran festa del coneixement junts.
LA MEDITERRÀNIA, BRESSOL DE DIVERSITAT
Article d’en Daniel Closa
Si hi ha un mar particular en el planeta, aquest és la Mediterrània.
Incomparable en la importància que ha tingut en la història de les civilitzacions. Particular per les formes de vida que hi trobem. I tot això és degut, en bona part, a un seguit de característiques físiques i geogràfiques que la fan singular.
«Enmig de la terra» en llatí és medius terra i va ser la combinació de paraules que van donar lloc al nom de la mar Mediterrània. Ha tingut altres denominacions, però, com en tantes altres coses, l’imperi romà va acabar imposant la manera d’anomenar el mar. Un mar que a més dels romans, va veure sorgir a les seves ribes més civilitzacions que cap altra: grecs, fenicis, ibers, egipcis, minoics, cartaginesos… No és perquè sí que es considera el ressol de la civilització, on es van originar les primeres rutes i vies de comunicació. Per descomptat aquest és un punt de vista molt eurocèntric, ja que de civilitzacions van florir arreu del planeta, però en lloc tantes com al voltant de la Mediterrània….
El fet de ser un mar tancat facilitava la navegació vorejant-lo i tornar a port per qualsevol de les dues costes. Tot i ser un viatge molt perillós en els temps històrics, era abastable amb les tècniques de navegació de què disposaven.
Tot plegat contribuïa que en el seu territori s’hi generés prou aliment per mantenir una població en constant augment. Per això la famosa dieta mediterrània, que, amb una cuina senzilla, inclou una mica de tot, incloent-hi la carn o el peix en quantitats molt moderades. Eren coses de les quals els habitants de la Mediterrània mai no van disposar en excés.
Era la combinació ideal. Ni massa gran, ni massa petita. Ni excessivament rica, ni impossiblement pobra. Amb un clima ni massa benigne, ni massa hostil. Tot plegat feia inevitable que les civilitzacions sorgissin a les seves costes.
Les seves característiques també van condicionar les formes de vida que s’hi troben. Les costes i els territoris circumdants tenen una quantitat d’espècies úniques, endèmiques, difícils de trobar enlloc més del món.
La Mediterrània amaga una extraordinària diversitat d’ecosistemes i una gran quantitat d’espècies endèmiques. Ens en podem fer una idea si recorden que, malgrat que tan sols representa menys de l’u per cent de l’aigua oceànica de la Terra, les espècies mediterrànies constitueixen més del sis per cent del total de les espècies marines del planeta.
La Mediterrània va ser el bressol de la nostra cultura i el punt de partida de tota una manera d’entendre la vida. De tota no val a badar, ja que ara mateix la Mediterrània ja té molts problemes causats per la massificació i el turisme. Els qui tenim el privilegi de viure a les seves costes hauríem de fer tot el possible per cuidar-la.
PROJECTE JUNTS 2023-2024 LA MEDITERRÀNIA
