Marta Mata i Garriga
(Saifores, 22 de juny de 1926 – Barcelona, 27 de juny de 2006) fou una pedagoga, diputada i senadora socialista i presidenta del Consell Escolar de l’Estat.
Marta Mata era filla d’una altra il•lustre pedagoga catalana, Àngels Garriga, que la va influir molt en la seva vida professional. Llicenciada en filosofia i lletres, va ser cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, que va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia a Espanya.
Més endavant, participaria en la creació de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (1971) i, l’any següent, en l’inici de l’Escola de Mestres de la mateixa universitat on imparteix diversos cursos de Didàctica de la Llengua i de Pedagogia. A partir d’aquell moment desplega un extens programa d’investigació sobre l’ensenyament de la llengua catalana.
Marta Mata defensa l’educació pública entesa com a peça mestra de la millora de la societat, i el dret a l’educació, com «l’escola bona per a tots». Impulsa la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona, l’any 1979, i també el moviment de ciutats educadores, una xarxa mundial que la porta a viatjar als Estats Units, l’Argentina, Colòmbia, Suècia, Costa Rica, Suïssa, França, Itàlia, Anglaterra, etc.Al 1999, la Universitat Autònoma la reconeix amb el Doctorat Honoris Causa.
Publicacions:
Les seves publicacions en el camp de la pedagogia són molt nombroses. Tota la seva extensa bibliografia està disponible en la Biblioteca Curtó (Saifores, Banyeres del Penedès), originada a partir del fons familiar i professional d’Àngels Garriga i de la seva filla Marta Mata, i també de diversos donatius.
També era directora pedagògica de les col•leccions Desplega Vela, La Galera d’Or, Els Llibres dels Colors, Nous Horitzons, La Ruta del Sol (totes de l’editorial La Galera), La Clau de “Rosa Sensat” (Onda) i Rondalles de Menorca. A més a més era assessora d’altres editorials com Teide i Vicens-Vives o la revista Cavall Fort, així com de diverses col•leccions o llibres de caràcter educatiu. Entre les seves publicacions de caràcter polític cal destacar la declaració “Per una Nova Escola Pública” de 1975.
Entre les nombroses distincions rebudes, destaquen la medalla d’Alfons X el Savi (1990), la medalla d’Or de Barcelona al Mèrit Científic (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). L’any 1999 és nomenada doctora honoris causa per la UAB, distinció que posa en relleu la seva tasca com a pedagoga, la lluita per la recuperació de la memòria històrica educativa a Catalunya després de la guerra civil i la defensa de l’escola pública, democràtica i catalana. El 2000, i en representació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat, recull el XX Premi per la Pau, i el 2001, el premi Ramon Fuster.
En el moment de la seva mort, ocupava el càrrec de presidenta del Consell Escolar de l’Estat, el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa. 
